L'Oceanogràfic obri les seues portes a una mirada que va més enllà dels seus aquaris. Pepa Ferrando, del departament d'Educació i Interpretació Ambiental, ens acompanya en este recorregut per a descobrir com el centre convertix els seus espais, animals i projectes de conservació en ferramentes d'aprenentatge, divulgació i conscienciació ambiental.
Perquè en l'Oceanogràfic educar també significa connectar, experimentar, fer-se preguntes i aprendre a mirar d'una altra manera allò que tenim davant. I eixa educació no es queda dins de les instal·lacions: arriba a col·legis, instituts, universitats, famílies, grups amb diversitat funcional, municipis i espais naturals.
La idea que travessa tot el treball de Pepa i el seu equip es pot resumir en una frase que ella mateixa repetix durant la nostra conversa: “Si no connectes, no vols protegir”. I ací està una de les claus per a entendre per què un aquari pot ser també un lloc per a aprendre sobre el nostre propi entorn.
Aprendre la mar amb les mans, els ulls i tots els sentits
L'Oceanogràfic permet vore taurons, tortugues, dofins, pingüins o meduses, però l'educació intenta que la visita no acabe en un simple “que bonic”.
Per això els programes educatius s'organitzen al voltant de diferents temes. En el curs 2026-2027 hi ha propostes com el Viatge del Tauró, Viatjant amb Marina, dedicat a les tortugues marines; Viatge de Dofins i Lleons Marins; Guardians del Mediterrani; Viatjant amb Nemo i Dori, centrat en els ecosistemes tropicals, o la nova Expedició Polar, que acosta l'alumnat als animals de les regions polars i al treball científic que es desenvolupa allí.
La intenció és que cada grup puga trobar el seu propi fil conductor. “Tematitzem a la bestia”, explica Pepa, perquè intentar abastar totes les mars i oceans representats en l'Oceanogràfic en una sola visita seria massa. L'especialització permet que un grup isca pensant en taurons, un altre en tortugues, un altre en el Mediterrani i un altre en l'Antàrtida, però que tots s'emporten alguna cosa més que una col·lecció de fotografies.
I en eixa manera d'ensenyar hi ha una cosa especialment interessant: el contacte directe. En els tallers utilitzen mostres biològiques perquè l'alumnat puga tocar, observar i identificar allò que està aprenent. Pepa posa un exemple molt valencià: la posidònia. “És la planta que és l'estructura del Mediterrani”, explica durant la conversa, lamentant que inclús estudiants universitaris puguen arribar sense conéixer-la.
No fa falta viatjar molt lluny per a trobar grans lliçons sobre natura. A voltes estan baix els nostres propis peus.
Una educació que no acaba quan el col·legi torna a casa
Ací apareix una de les parts menys conegudes del treball de l'Oceanogràfic. L'educació no significa únicament rebre excursions escolars dins de l'aquari.
L'equip també desenvolupa activitats fora de les seues instal·lacions. A través de diferents projectes poden desplaçar-se a municipis i espais naturals per a treballar sobre biodiversitat, realitzar tallers, activitats d'anellament científic d'aus o accions relacionades amb la conservació.
Un col·legi de Torrent, per exemple, pot treballar la biodiversitat urbana en un espai pròxim sense necessitat de traslladar tota l'experiència a l'Oceanogràfic. I també existix una atenció específica a grups vulnerables i a persones amb necessitats especials, amb propostes adaptades a les seues característiques i amb els suports necessaris perquè puguen disfrutar de l'experiència educativa.
L'educació també arriba a estudiants universitaris i professionals. El departament participa en programes de pràctiques i formació vinculats a àrees com Biologia, Ciències Ambientals, Ciències de la Mar o Educació Ambiental. A més, existixen cursos molt especialitzats sobre taurons, tortugues, mamífers marins, corals o meduses.
I existix una altra connexió especialment valenciana: l'Albufera. Els espais naturalitzats del propi Oceanogràfic funcionen com un pont entre la mar, l'horta i el parc natural. L'equip treballa també en activitats en este entorn i posa el focus en la importància de conservar uns ecosistemes la salut dels quals està directament relacionada amb la de la mar i la terra.
Així, una visita a l'Oceanogràfic pot acabar provocant una cosa curiosa: que quan tornem a la platja, a l'Albufera o simplement vegem la mar, la mirem amb un poc més d'atenció.
Per què val la pena fer un programa educatiu?
Amb tot això, la pregunta és quasi inevitable: per què un col·legi hauria de triar una activitat educativa en lloc de fer simplement una visita lliure?
La resposta de Pepa és prou clara. L'Oceanogràfic oferix xarrades gratuïtes i els grups poden recórrer les instal·lacions pel seu compte, però des d'Educació recomanen contractar un dels viatges perquè hi ha un educador darrere, uns recursos i un objectiu concret. “El missatge se l'emporten”, explica.
A més, per a este curs s'ha preparat un nou plànol escolar que permetrà orientar els grups que facen la visita lliure, amb propostes de preguntes i una planificació perquè el recorregut no es convertisca simplement en anar d'un aquari a un altre.
L'oferta 2026-2027 permet, per tant, triar segons l'edat i els interessos de l'alumnat. Primària continua sent el gran públic escolar, mentre que l'Oceanogràfic vol reforçar especialment la seua connexió amb Secundària, Batxillerat i cicles formatius. Per a estos joves arriba precisament un dels projectes més especials del curs: una expedició vinculada a l'Antàrtida que combina la visita a l'Oceanogràfic amb tres connexions en directe amb una base espanyola per a conéixer la logística, la investigació científica i la sostenibilitat en els pols.
I tampoc cal que tots els aprenentatges òcorreguen dins d'un aquari. La Xarxa d'Escoles Blaves, coordinada per l'Oceanogràfic en la Comunitat Valenciana, busca precisament introduir una major cultura de la mar en els centres educatius i portar eixe “currículum blau” a l'aula.
Potser per això, després de parlar amb Pepa, l'Oceanogràfic s'entén d'una altra manera. No és solament un lloc on anar a vore animals. És un espai des del qual aprendre què hi ha darrere d'ells, quines amenaces afronten i quina relació tenim nosaltres amb tot eixe ecosistema.
I ací està la invitació: acostar-se, mirar, preguntar, tocar quan siga possible, escoltar els qui treballen cada dia amb estes espècies i deixar que la mar ens resulte un poc menys desconeguda. Perquè, com ens recorda Pepa, si no connectem amb la naturalesa, difícilment la voldrem protegir.
