Demanar el menú del dia, sol·licitar el compte o simplement preguntar on està el bany. Accions tan quotidianes que a penes requerixen un segon de pensament per a la majoria de les persones. Per a aquells que tenen dificultats de comunicació, no obstant això, eixe segon pot convertir-se en una barrera invisible que els espenta, massa vegades, cap a l'exclusió. València fa un pas concret per a derrocar-la.
Un quadern que traduïx el món del comerç al llenguatge dels pictogrames
L'Oficina Tècnica d'Accessibilitat en la Comunicació (OTAC), servici municipal gestionat per l'Associació Valenciana d'Ajuda a la Paràlisi Cerebral (Avapace), ha elaborat un manual amb pictogrames pensat específicament per al sector servicis. El document està dissenyat perquè el personal de comerços i restaurants puga atendre amb garanties persones amb necessitats especials de comunicació, sense necessitat de formació tècnica prèvia ni recursos addicionals.
El quadern s'organitza per mitjà de taulers i pestanyes temàtiques que agrupen vocabulari específic i accions quotidianes: des de demanar el menú o consultar els ingredients d'un plat fins a sol·licitar ajuda o indicar una preferència. La lògica és simple però poderosa: si el llenguatge oral falla, una imatge pot obrir-ho tot. És el principi que sosté els Sistemes Augmentatius i Alternatius de Comunicació (SAAC), ferramentes que tenen com a objectiu augmentar i compensar les dificultats de comunicació i llenguatge de moltes persones amb dificultats en esta àrea.
Del taulell a la tauleta: accessibilitat física i digital
L'Ajuntament de València ha previst que el quadern tinga presència tant en l'espai físic com en el digital. La idea és que el document estiga disponible de forma impresa en els taulells d'atenció al públic, però també en format digital adaptat per a la seua consulta àgil a través de tauletes o telèfons intel·ligents. Una aposta que reconeix la realitat dels establiments moderns i que permet al personal alternar entre ambdós suports segons la situació.
L'OTAC no es limitarà a editar el material: també assumirà la distribució entre entitats i grans superfícies, i col·laborarà activament per a garantir la seua correcta aplicació sobre el terreny. No es tracta, doncs, d'un document que acabe en un calaix, sinó d'un recurs pensat per a l'ús diari.
Una bretxa que existix, encara que no sempre es veja
Els SAAC són instruments d'expressió basats en imatges que donen suport o compensen dèficits de comunicació i llenguatge, i permeten manifestar opinions, sentiments o fer front als desafiaments de la vida diària. A pesar de la seua eficàcia contrastada, el seu ús ha quedat històricament confinat a l'àmbit clínic o educatiu. Portar-los ara a l'interior d'un supermercat o una cafeteria suposa un gir rellevant: reconéixer que l'accessibilitat comunicativa no és només una qüestió sanitària, sinó també una responsabilitat de l'espai públic i comercial.
Quantes vegades una persona amb paràlisi cerebral, autisme o afàsia ha renunciat a entrar en un establiment simplement perquè no podia fer-se entendre? La iniciativa de València no resol per si sola eixa pregunta, però sí que col·loca el pictograma allí on mai havia estat: a l'abast de qui servix en la barra o atén en caixa. A voltes, l'accessibilitat no requerix obres, sinó simplement una fulla ben dissenyada damunt del taulell.