Cada vegada que plou amb intensitat en València, milers de litres d'aigua bruta acaben en l'antic llit del Túria sense haver passat per cap depuradora. És un problema vell, tècnic i silenciós que afecta un dels entorns naturals més sensibles de la ciutat. L'Ajuntament acaba de fer un pas decisiu per a acabar amb això: licitarà en breu la construcció d'un tanc de tempestes en el barri de Natzaret per 12 milions d'euros, IVA inclòs, amb un termini d'execució de 18 mesos.
Un depòsit més gran que una piscina olímpica
La infraestructura, el projecte de la qual ja està redactat i a punt per a eixir a concurs, s'instal·larà al costat de l'antic llit del Túria. Tindrà una capacitat superior a 3.000 metres cúbics —tres milions de litres—, un volum que supera el d'una piscina olímpica estàndard, que ronda els 2.500 metres cúbics. Per a fer-se una idea: és aigua suficient per a omplir més d'un milió de botelles de dos litres.
"S'ubicarà al costat de l'antic llit del Túria i tindrà una capacitat aproximadament major de 3.000 metres cúbics, equivalents a tres milions de litres d'aigua, un volum superior al d'una piscina olímpica. Esta infraestructura permetrà reduir els abocaments contaminants que es produïxen durant els episodis de pluja" - Carlos Mundina, regidor del Cicle de l'Aigua de l'Ajuntament de València
La Junta de Govern Local ha autoritzat l'excepcionalitat necessària perquè el servici municipal de Cicle de l'Aigua puga contractar directament esta actuació, la qual cosa agilitzarà els terminis d'inici de les obres.
El problema de fons: una xarxa que no distingix entre pluja i aigües residuals
La xarxa de sanejament de València és unitària, la qual cosa significa que les aigües residuals i les de pluja circulen pels mateixos conductes. Este model, heretat de dècades passades i comú en moltes ciutats espanyoles, funciona raonablement bé en dies secs. El conflicte arriba quan s'obri el cel.
Durant els episodis de precipitacions, el cabal augmenta considerablement i pot superar la capacitat de tractament de les estacions depuradores, per la qual cosa part de l'aigua s'aboca al medi receptor sense haver rebut un tractament complet. I no és aigua neta de pluja: mentres roman en el depòsit, també s'afavorix la sedimentació dels sòlids que transporta, arrossegats des dels carrers i acumulats en el clavegueram durant dies o setmanes de temps sec.
Com actuarà el tanc quan arribe la tempesta
El mecanisme és senzill en la seua lògica, encara que complex en la seua enginyeria. Quan comença a ploure amb intensitat, el depòsit retindrà les primeres i més contaminades aigües, que són precisament les que arrosseguen major càrrega de brutícia acumulada. Dins del tanc, els sòlids en suspensió s'aniran depositant en el fons per sedimentació natural.
Una vegada passe l'episodi de pluja, l'aigua retinguda no s'alliberarà de colp. El depòsit enviarà les aigües de forma gradual i regulada a la depuradora metropolitana de Pinedo. El trajecte passa primer per l'estació de bombament d'aigües residuals de Cantarranas, que actua com a punt de connexió amb la xarxa de sanejament major.
"Esta regulació permetrà reduir els abocaments contaminants al tram final de l'antic llit del Túria, en Natzaret. L'actuació contribuirà a millorar les condicions ambientals d'este espai i afavorirà la seua renaturalització i el desenvolupament del Parc de Desembocadura" - Carlos Mundina, regidor del Cicle de l'Aigua de l'Ajuntament de València
El Parc de Desembocadura, el gran beneficiat
La construcció del depòsit guarda relació directa amb la transformació prevista en el tram final del Túria, on València projecta el Parc de Desembocadura, un dels espais cridats a connectar l'antic llit amb el front marítim. No tindria molt de sentit renaturalitzar eixe entorn si, amb cada tempesta, l'espai rebera una descàrrega d'aigües sense depurar.
Este depòsit de tempestes es considera una instal·lació fonamental per a garantir la millora de la qualitat de la làmina d'aigua del tram final del vell llit del riu Túria en el tram de Natzaret, per al desenvolupament urbanístic previst amb el Parc de Desembocadura. En eixe sentit, l'obra no és només una solució de sanejament: és també una condició prèvia perquè el gran parc lineal que continua el Jardí del Túria puga culminar dignament el seu recorregut fins a la mar. Un barri històric i durant molt de temps oblidat com Natzaret porta anys esperant que eixe tram final del llit recupere vida. El tanc de tempestes, modest en la seua visibilitat però essencial en la seua funció, pot ser la peça que ho faça possible.