Quan la calor prem i les voreres de València es convertixen en autèntiques pistes de calefacció, els arbres deixen de ser decoració per a convertir-se en infraestructura. Conscient d'això, la Regidoria de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de València arranca el dilluns 27 de juliol els treballs de poda ordinària de l'arbratge del carrer Pius IX, una intervenció planificada que busca compatibilitzar la seguretat ciutadana amb la conservació dels exemplars i, sobretot, amb la seua capacitat de proporcionar ombra en els mesos més durs de l'any.
Una poda que no és el que pareix
El terme "poda" evoca sovint imatges de rames escapçades sense contemplacions, arbres esquilats que tarden anys a recuperar el seu port. Però l'operació que s'iniciarà en Pius IX es regix per un criteri ben distint. Els treballs s'executaran seguint l'estàndard europeu de poda, un marc tècnic elaborat pel projecte TeST —Technical Standards in Treework— en col·laboració amb el Consell Europeu d'Arboricultura (EAC) i amb el suport del programa ERASMUS+ de la Unió Europea. El propòsit de l'estàndard és presentar les tècniques, procediments i requisits comuns relacionats amb la poda, amb l'objectiu de gestionar la seguretat pública i preservar la integritat dels arbres.
No es tracta, per tant, d'una ferramenta estètica, sinó d'una guia tècnica d'abast continental. La norma s'assenta en tres idees fonamentals: la cobertura arbòria de les ciutats ha de tindre la màxima dimensió possible, els costos han de ser assequibles i l'estratègia ha de basar-se en la implantació i gestió de l'arbre en port natural. Dit d'una altra manera: podar el mínim necessari i fer-ho bé.
Quines rames cauran i quines no?
La intervenció en Pius IX no consistix a repassar l'arbratge de forma indiscriminada. Els tècnics municipals actuaran amb criteris molt concrets: s'eliminaran aquelles rames que interferisquen amb les façanes dels edificis, que dificulten el pas per als vianants o que comprometen el trànsit de vehicles. També es retiraran les que presenten riscos de trencament, signes de putrefacció o que envaïsquen la senyalització viària i l'enllumenat públic. El que no supose un risc, es conserva.
Esta lògica té una raó de pes en ple estiu. Els arbres contribuïxen a purificar l'aire, mitigar la contaminació i proporcionar ombra, la qual cosa atenua la temperatura en els nuclis urbans reduint l'efecte de les illes de calor. Eliminar copa innecessàriament en juliol equivaldria a retirar un ventilador natural just quan més es necessita.
"La poda que es realitza a València permet conservar la copa perquè els exemplars mantinguen el seu port característic i garantir que es proporcione ombra durant els mesos amb temperatures més elevades.", afig Mónica Gil, regidora de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de València
Criteri tècnic enfront de pressió veïnal
La regidora Mónica Gil també ha volgut deixar clara la naturalesa d'este tipus d'actuacions, sovint subjectes a queixes veïnals contraposades: uns demanen podar més, altres menys. "Cada actuació de poda respon exclusivament a criteris tècnics i de seguretat", ha subratllat Gil, descartant així que les intervencions obeïsquen a demandes puntuals o a raons estètiques.
L'estàndard europeu de poda és un compendi de directrius dissenyat per experts per a assegurar que la poda d'arbres es realitze de manera segura, eficient i respectuosa amb la biologia de l'arbre, i és una ferramenta essencial per als ajuntaments que busquen gestionar el seu arbrat urbà de forma eficient i sostenible, garantint la seguretat ciutadana, la salut dels arbres i la qualitat de l'entorn urbà. Aplicar-ho no és un gest voluntarista: és alinear-se amb el consens científic i tècnic vigent en tota Europa.
Els treballs al carrer Pius IX es prolongaran durant el temps que siga necessari fins a completar l'actuació en tot el vial. En una ciutat com València, on l'arbrat urbà forma part de la identitat de molts barris i carrers, mantindre este patrimoni verd viu, sa i segur és, també, una forma de cuidar la vida al carrer. Perquè un arbre ben podat no és un arbre menor: és un arbre que durarà més temps donant ombra a qui la necessita.