Les obres d'este edifici finalitzaren en 1976. Una impressionant torre de 20 plantes i 56 apartaments en l'efervescent platja de La Pobla de Farnals. Tot era idíl·lic, encara que alguna cosa anava a fallar. Quan les fortes ratxes de vent l'assotaven, l'edifici es balancejava.
A conseqüència de la seua inestabilitat aparegueren els primers símptomes: descrostaments en el revestiment de les façanes, despreniments en les plaques de marbre i clevills. A principis dels anys 80, una potent tempesta encengué definitivament la llum d'alerta. Inclús arribaren a bolcar-se mobles dels pisos superiors.
Els residents eixiren a l'exterior per por d'un esfondrament. A partir d'aleshores començà un procés judicial que permeté esquivar la declaració de ruïna i que finalitzà amb un singular projecte de rehabilitació firmat pels arquitectes Vicente Bernardo Monzó i José Ignacio Guillén Salazar.
La solució tècnica consistia en la instal·lació de tres imponents estructures metàl·liques al voltant de la urbanització Presidente V. Actualment, més de quatre dècades després d'eixa insòlita reparació, estos professionals s'han reunit per a recórrer les entranyes d'una de les obres més distintives de València.
1984, declaració de l'edifici en ruïnes
A mitjans dels anys 80, l'Ajuntament del municipi declarà l'estat ruïnós de l'edifici. No obstant això, la comunitat de propietaris no es resignà i acudí als tribunals per a emprendre un llarg procés judicial que acabà resultant satisfactori.
Els veïns aconseguiren el vistiplau perquè la torre fora reparada, sempre que el cost de la intervenció no superara el 50 % del valor de taxació de l'immoble. L'arquitecte Vicente Bernardo, jubilat des de fa anys, ha recordat que el problema era que, en cas d'esfondrament, podrien perdre's fins a set altures. Això deixaria pràcticament a tots els veïns sense el seu apartament.
Per la seua part, José Ignacio Guillén ha explicat: "Hi havia volum construït de més del permés en la parcel·la. Més bé, era il·legal. I es veu que la llicència s'havia donat indegudament, per la qual cosa demanaren la ruïna urbanística per un costat i la ruïna constructiva per un altre".
En eixos anys, Juan Granel era el promotor. El projecte d'Escario estava ben plantejat, amb dos pantalles pegades a les escales que proporcionaven la rigidesa suficient per a evitar que l'edifici es doblegara.
Encara que Guillén ha afirmat que, si s'hagueren mantingut eixes pantalles, no hi hauria hagut cap dificultat, convertint la caixa d'escala en una biga, "es veu que hi hagué problemes" entre Escario i el promotor.
L'aleshores president de la comunitat de veïns, Ramón Blanquer, parlà sobre la supervivència de l'edifici. L'arquitecte recorda el moment que ambdós es conegueren. Després d'un sopar i diversos plànols, Bernardo acceptà el repte juntament amb l'arquitecte tècnic.
Ambdós optaren per una solució d'enriostament que s'ha convertit en una obra de referència. Durant unes obres dutes a terme entre 1987 i 1989, tres torres d'acer proporcionaren a l'edifici la rigidesa de la qual mancava.
"Són tres estructures independents, cada una pesa 300 tones i la cimentació més profunda és de 32 metres", ha explicat Guillén. Amb un dossier a la mà, començaren a estudiar l'edifici fins a arribar a la conclusió que necessitaven que les torres metàl·liques tingueren una inèrcia pràcticament infinita per a suportar l'espenta de l'edifici. Ambdós arquitectes calcularen una resistència enfront de ratxes de vent de fins a 140 km/h.
Un projecte reeixit que forma part del paisatge costaner
Durant les obres, els habitatges hagueren de desallotjar-se, a excepció d'unes poques. "Se n'anaren tots menys una francesa que no parlava espanyol i es dedicà a donar café amb llet i brioixeria a tots els paletes", recorda Bernardo.
Durant eixe període hi hagué un important augment de la valoració dels apartaments. "Fa 40 anys venien estos apartaments per 500.000 pessetes. Quan donàrem el final d'obra, el preu pujà fins als 3.000.000", remarquen ambdós arquitectes.
El juliol de 1989, tots els propietaris tornaren als seus apartaments i ho celebraren amb un sopar multitudinari que els arquitectes foren aclamats. Este projecte reeixit forma actualment part del paisatge de la platja de La Pobla de Farnals, convertint-se en un dels elements més recognoscibles d'este enclavament turístic.