Cultivar enmig de la ciutat no és una utopia a València. És, de fet, una política pública consolidada que acaba de fer un nou pas: la Junta de Govern Local ha aprovat este 3 de juliol les bases que regularan el procés per a autoritzar la gestió dels horts urbans municipals de Malilla, Orriols i el carrer Vaisell del Grau. Tres enclavaments distints, amb històries i veïnats propis, units per la mateixa vocació: tornar la terra al ciutadà.
Qui pot aspirar a gestionar estos espais
No es tracta d'un concurs obert a qualsevol particular. Només podran optar a la gestió les entitats legalment constituïdes i inscrites en el Registre Municipal d'Associacions de la ciutat de València. Un requisit que prioritza el teixit associatiu local i garantix que siguen col·lectius arrelats en els barris els qui cuiden estos espais. El termini per a presentar sol·licituds serà de 20 dies hàbils, comptats a partir de l'endemà de la publicació de la convocatòria en el tauler electrònic municipal d'anuncis. Tota la informació estarà disponible en la web de l'Ajuntament de València.
Tres barris, tres oportunitats
Que Malilla tinga horts urbans no és casualitat. El jardí urbà de Malilla ocupa una antiga zona d'horta en la qual s'han cultivat tota classe de verdures fins fa pocs anys, sent històricament una de les zones més prolífiques de la ciutat en productes hortícoles. A l'hora de dissenyar l'espai enjardinat, es va respectar el valor paisatgístic i mediambiental de l'horta valenciana, destinant una important superfície a horts urbans que conserven una xarxa de séquies que emulen les originalment existents en el terreny des de fa segles. El parc compta ja amb 86 horts urbans la superfície dels quals supera els 12.000 metres quadrats, un llegat verd que ara busca nous gestors.
En Orriols, el valor del projecte va més enllà de l'agrícola. Este tipus d'iniciatives no només s'enfoquen en el benefici ecològic, també busquen enfortir els llaços comunitaris: en un barri tan divers com Orriols, els horts es convertixen en una via perquè persones de diferents orígens es coneguen, compartisquen experiències i col·laboren en un fi comú. Una parcel·la de terra pot ser, en el fons, molt més que terra.
Una aposta verda amb arrels en l'horta valenciana
La iniciativa s'inscriu en una estratègia municipal més àmplia. El Pla d'Agricultures Urbanes de València contempla mesures per a recuperar els vincles de la ciutat i la ciutadania amb l'horta, i per a potenciar un model agroecològic que promoga els cultius en diferents racons urbans, des de parcs, jardins i places fins a balcons i terrats, reconeguent el servici ambiental i social que aporten els horts del terme municipal.
Amb caràcter general, els horts urbans municipals naixen com a horts d'oci vinculats al col·lectiu de jubilats, amb una funció esporàdica d'educació ambiental per a escoles, i posteriorment s'han obert a persones amb discapacitats. La funció social de l'hort urbà també inclou fomentar la integració d'immigrants i el sentiment de pertinença al lloc. Són espais que, en poques dècades, han passat de ser un complement anecdòtic a convertir-se en un pilar de l'urbanisme sostenible.
La convocatòria que acaba d'aprovar-se representa, per tant, alguna cosa més que un tràmit administratiu. És una invitació directa al teixit associatiu de tres barris valencians perquè prenga les regnes d'uns espais que combinen tradició agrícola, cohesió social i compromís mediambiental. Les entitats interessades faran bé a no esperar massa: el rellotge comença a córrer des del moment que la convocatòria aparega publicada en el tauler electrònic municipal.