L'Ajuntament de València ix al carrer este setembre amb un missatge que no deixa lloc a la interpretació: pagar per sexe no és un dret ni un costum inofensiu. És explotació. Amb eixa convicció com a punt de partida, el consistori valencià desplegarà del 14 al 28 de setembre una campanya de conscienciació contra l'explotació sexual que ocuparà el mobiliari urbà, els mitjans de comunicació, les xarxes socials, la web municipal i, almenys, un autobús vinilat que recorrerà la ciutat.
La iniciativa s'emmarca en la commemoració del Dia Internacional contra l'Explotació Sexual i el Tràfic de Dones, Xiquetes i Xiquets, que se celebra cada 23 de setembre. Una data amb arrels històriques: el 23 de setembre de 1913 es va promulgar a l'Argentina la Llei 9.143, coneguda com la "Llei Palacios", considerada la primera norma legal en el món destinada a lluitar contra l'esclavització de dones, xiquets i xiquetes per a l'exercici forçat de la prostitució. Més d'un segle després, el problema persistix a escala global. Segons xifres de l'ONU, el tràfic de persones és el negoci transnacional il·lícit que genera majors guanys després del tràfic de drogues i d'armes, amb beneficis estimats entre 32.000 i 36.000 milions de dòlars anuals.
Tres frases per a anomenar el que paga
La campanya valenciana aposta per un enfocament que moltes vegades s'omet en el debat públic: assenyalar el demandant. No a la víctima, sinó a qui sosté econòmicament el sistema. Els cartells que apareixeran als carrers de la ciutat portaran tres missatges directes, escrits en segona persona, sense eufemismes:
- "Acabar un comiat pagant per sexe... No et fa un home. Et fa un puter."
- "Exercir poder a través dels diners... No et fa un home. Et fa un puter."
- "Haver de pagar per la companyia de dones... No et fa un home. Et fa un puter."
L'elecció del terme "puter" no és accidental. És una paraula que carrega amb la intenció de trencar la normalització social de la compra de sexe, especialment en contextos com els comiats de solter, que el propi missatge cita de forma explícita. Els poders públics tenen l'obligació de perseguir el crim i previndre el delicte, però també d'actuar sobre la demanda, ja que és indubtable que sense demanda no hi hauria este mercadeig d'éssers humans.
"Esta iniciativa es reforça amb l'atenció a les víctimes que es presta junt al teixit associatiu de la ciutat" - Rocío Gil, regidora d'Igualtat de l'Ajuntament de València
Cent mil euros anuals per a atendre les víctimes
La campanya publicitària és només la cara més visible d'una estratègia més àmplia. La regidora d'Igualtat, Rocío Gil, ha subratllat que la Regidoria destina cada any 100.000 euros per a facilitar atenció integral, acompanyament i suport a la recuperació de víctimes, una tasca que es du a terme en col·laboració amb el teixit associatiu de la ciutat. Una xarxa que, segons Gil, resulta imprescindible per a "arribar allí on puga haver-hi una major presència d'esta terrible realitat".
No es tracta, per tant, d'una campanya de cartells i tornada a casa. El model que defensa el consistori combina la pressió simbòlica sobre la demanda amb recursos concrets per a aquelles que ja estan atrapades en eixe sistema. Dos fronts que, en la pràctica, rarament avancen al mateix ritme.
Una cita oberta amb la sociòloga Rosa Cobo
Per a donar profunditat al debat, la Regidoria d'Igualtat ha organitzat una conferència d'accés lliure i gratuït —fins a completar aforament— que tindrà lloc el dijous 17 de setembre, a les 17:30 hores, en el Saló d'Actes de la Facultat de Ciències Socials de València. La ponent serà Rosa Cobo, una de les veus més reconegudes del feminisme abolicionista en l'àmbit acadèmic espanyol, qui abordarà l'explotació sexual des d'eixa perspectiva. Després de la seua intervenció, està previst un torn de preguntes especialitzades abans d'obrir el debat al públic general.
L'elecció d'un espai universitari per a esta activitat no pareix casual. L'objectiu del Dia Internacional és conscienciar els governs i la societat en general sobre les conseqüències d'este crim, i fer-ho des d'un entorn acadèmic és també una forma d'ancorar el debat en dades, marcs teòrics i arguments que transcendisquen la polèmica conjuntural. Perquè la pregunta de fons —quin paper juga la societat en l'existència de l'explotació sexual— mereix alguna cosa més que una campanya de cartells, per necessària que esta siga.