El megàfon del guia turístic que retruny en un carrer estret del Carme, l'embut de trenta persones bloquejant el pas davant de la Llotja, el murmuri constant que convertix una plaça en un aeroport permanent. Eixes escenes quotidianes en el cor de València tenen els dies comptats. L'Ajuntament prepara una Ordenança de Convivència i Civisme en l'Espai Públic que, per primera vegada, regularà de forma específica com han de desenvolupar-se els grups turístics i els seus guies en la ciutat.
Una reunió per a construir la norma amb els qui l'apliquen
La regidora de Turisme i Innovació, Paula Llobet, es va asseure este dimecres amb Joan Such, president de l'Associació de Guies Oficials de Turisme de la Comunitat Valenciana, i amb la vicepresidenta de la mateixa entitat, Eva Martínez, per a desglossar les mesures de l'esborrany que afecten directament el seu treball. No va ser una reunió de mera cortesia institucional: l'objectiu era escoltar els professionals que cada dia recorren la ciutat amb grups de visitants i anticipar possibles friccions abans que la norma quede aprovada.
L'encontre s'emmarca en una estratègia municipal més àmplia. L'Ajuntament de València ha optat per mantindre una interlocució directa amb els agents del sector turístic durant tot el procés de tramitació de l'ordenança, especialment en eixos punts que incidixen de manera directa sobre l'activitat guiada en l'espai públic. Una aposta pel diàleg que contrasta amb la imatge de regulació imposada des de dalt que sol acompanyar este tipus de normatives.
El límit dels 25: una xifra amb molt de pes
La mesura més tangible de l'esborrany és la fixació d'un límit màxim de 25 persones per grup turístic. Una xifra que es reduïx fins a les 20 en el cas de Ciutat Vella, el nucli històric de la ciutat, on la concentració de visitants i l'estretor dels seus carrers medievals convertixen qualsevol aglomeració en un problema real per a veïns i transeünts. La futura Ordenança de Convivència fixa eixe màxim de 25 visitants per grup en la resta de la ciutat, mentre que en Ciutat Vella la xifra baixa fins a 20, a causa de l'elevada afluència de visitants i a les característiques dels seus carrers i espais patrimonials.
No és un capritx administratiu. El preàmbul de l'esborrany partix d'una premissa clara: «L'espai públic, en les ciutats modernes, es configura com un bé escàs que es troba sotmés a un ús intensiu i, per tant, susceptible de conflicte». Des d'eixa filosofia, l'ordenança aborda també qüestions que van molt més enllà del turisme, com el botelló o els comiats de solter, però la regulació dels grups de turistes que recorren els carrers en visites guiades figura entre les qüestions totalment noves que introduïx el text.
Adeu al megàfon, hola a l'orellera
Un dels punts més cridaners —i possiblement més benvinguts pels veïns— és la prohibició expressa de l'ús d'altaveus, megàfons i amplificadors durant les visites guiades. En el seu lloc, l'ordenança establix com a alternativa l'ús de sistemes d'àudio individualitzats: els anomenats "whisper systems" o guies de silenci, auriculars que permeten al visitant escoltar el guia sense que el so es projecte a l'exterior. Un canvi que transformarà l'experiència sonora d'algunes de les zones més transitades de la ciutat.
La norma també obliga els guies a evitar que diversos grups coincidisquen en un mateix espai quan això puga provocar obstruccions o molèsties, i a organitzar les parades de manera que es facilite la circulació per als vianants. A més, hauran d'informar els seus grups sobre les normes de visita i els protocols de reserva en monuments i museus, assumint així un paper actiu com a agents de sensibilització.
Regulació, sí, però també corresponsabilitat
La regidora Llobet ha insistit que l'enfocament de l'ordenança no s'esgota en la sanció. El plantejament municipal no es limitarà al règim sancionador, sinó que incorporarà mesures de prevenció, informació i corresponsabilitat. En eixa línia, el text preveu la possibilitat d'impulsar acords i codis de conducta amb el sector, així com campanyes de sensibilització conjuntes amb associacions turístiques.
"La nova ordenança de convivència busca garantir que l'espai públic siga compatible amb tots els seus usos, i que València puga continuar desenvolupant una activitat turística de qualitat, respectuosa amb el veïnat, amb el nostre patrimoni i amb la mateixa ciutat" - Paula Llobet, regidora de Turisme i Innovació de l'Ajuntament de València.
"Volem escoltar els professionals que estan cada dia acompanyant els visitants i explicant la nostra ciutat. Els guies oficials exercixen un paper fonamental en l'experiència turística i també poden contribuir al fet que els qui ens visiten coneguen i respecten les normes de convivència de València" - Paula Llobet, regidora de Turisme i Innovació de l'Ajuntament de València.
Un debat que va més enllà de les normes
El context que naix esta ordenança no és menor. L'alcaldessa de València, María José Catalá, ha expressat el seu malestar davant els recents episodis incívics protagonitzats per visitants en zones com Benicalap i la Malva-rosa, arribant a afirmar que "m'avergonyix que hi haja turistes que vinguen a València amb eixes actituds". Per a revertir esta situació, el consistori va impulsar la futura Ordenança Municipal de Convivència i Civisme en l'Espai Públic, concebuda per a sancionar les conductes antisocials i preservar el respecte en l'entorn urbà.
I és que València no és una ciutat qualsevol en termes turístics. La Comissió Europea li va atorgar el premi de Capital del Turisme Intel·ligent 2022, un reconeixement compartit amb Bordeus i dirigit a les bones pràctiques en matèria de sostenibilitat i turisme intel·ligent. Gestionar amb intel·ligència l'èxit turístic, sense que els veïns paguen el preu d'eixa popularitat, és precisament el repte que la nova ordenança intenta resoldre. L'Ajuntament continuarà reunint-se amb els agents relacionats amb el turisme durant la tramitació de l'ordenança abans de la seua aprovació definitiva. La pregunta és si les mesures proposades seran suficients per a canviar una dinàmica que porta anys generant tensió entre els qui visiten la ciutat i els qui l'habiten.