Un antic mercat de majoristes dels anys quaranta que va acabar convertit en poliesportiu municipal. Eixa és, resumida en una frase, la història del Complex Esportiu Cultural Abastos de València, un edifici que acumula dècades d'ús, diverses vides i, ara, una reforma que podria ser la més ambiciosa de tota la seua trajectòria. L'Ajuntament de València ha aprovat el projecte bàsic i d'execució per a la renovació integral dels seus espais esportius, amb un pressupost base de licitació de 18.467.207,07 euros.
Un mercat, un poliesportiu i ara una nova etapa
Per a entendre el que suposa esta intervenció, convé fer memòria. El complex, situat al carrer Alberic 18, al barri d'Arrancapins del districte d'Extramurs, ocupa l'antic mercat municipal d'Abastos, un edifici declarat Bé de Rellevància Local que va ser construït per encàrrec de l'alcalde de la ciutat, el baró de Cárcer, en la dècada dels quaranta del segle passat, com a mercat de venda a l'engròs per a detallistes de la província. Projectat per l'arquitecte Javier Goerlich Lleó amb criteris funcionalistes, les obres van arrancar l'1 de desembre de 1940 i, després de diverses interrupcions, van concloure el 28 de juny de 1948.
Una vegada que els abastos es van traslladar a l'actual polígon de Mercavalencia, l'edifici va quedar en desús durant llarg temps, fins que en 1991 va ser objecte d'una important transformació que el va convertir en un gran contenidor que allotja en el seu interior dos edificis: un complex esportiu i cultural i un institut, organitzats entorn d'un gran vestíbul central. El Complex Esportiu Cultural Abastos va ser inaugurat en 2003 i des d'aleshores ha estat funcionant a ple rendiment baix un contracte de concessió de servici públic. Més de dos dècades d'activitat contínua que han deixat la seua empremta en unes instal·lacions que, segons va reconéixer el mateix Ajuntament, necessitaven una posada al dia urgent.
La reforma més cara de la seua història
L'acord va ser adoptat per la Junta de Govern Local en la seua última sessió ordinària de juliol, i el document tècnic va ser presentat per la mercantil Complejo Deportivo Abastos, SL. La reforma contempla una renovació completa de pràcticament tot l'interior del centre: piscines, sales d'activitat física i esportiva, vestidors, àrees d'administració, cafeteria i zones d'accés i estada. En l'exterior, el projecte inclou la millora de les pistes de pàdel i les zones d'entrenament a l'aire lliure.
Però la intervenció va molt més enllà de canviar taulells o renovar vestidors. El projecte també contempla una actualització integral de totes les instal·lacions tècniques de l'edifici:
- Climatització i ventilació
- Producció d'aigua calenta sanitària
- Xarxa elèctrica i protecció contra incendis
- Sistemes de subministrament i evacuació d'aigües
- Instal·lació d'energia solar fotovoltaica
La incorporació de panells solars fotovoltaics no és un detall menor: situa un edifici concebut fa més de huitanta anys en el debat energètic del segle XXI, i reflectix una aposta clara per la sostenibilitat que l'administració ha volgut deixar per escrit en el mateix projecte.
Patrimoni i esport, una equació difícil d'equilibrar
Reformar un edifici protegit sempre és un repte. L'edifici d'Abastos està catalogat com a Bé de Rellevància Local i constituïx un exemple d'arquitectura racionalista en la ciutat. Qualsevol intervenció ha de respectar eixos valors patrimonials, i el projecte aprovat així ho recull expressament: la reforma incorpora criteris d'accessibilitat, seguretat, sostenibilitat i eficiència energètica sense renunciar a la identitat arquitectònica del conjunt.
L'edifici ocupa dos illes completes amb una superfície total de 23.800 metres quadrats, la qual cosa dona idea de l'escala del desafiament. No es tracta de reformar un gimnàs de barri, sinó de transformar un dels equipaments municipals més grans i singulars de la ciutat.
Un contracte de 25 anys i nou mesos d'obres
L'execució de la reforma i la gestió posterior de les instal·lacions s'han articulat a través d'un contracte de concessió de servicis amb execució d'obres, que la Junta de Govern Local va adjudicar el passat 17 d'abril a la mercantil Complejo Deportivo Abastos, SL. El valor estimat del contracte és de quasi 102 milions d'euros i el termini màxim de duració és de 25 anys, amb una previsió que les obres duren aproximadament 9 mesos. La concessió inclou també la dotació de l'equipament necessari per a posar en funcionament el centre després de la intervenció.
El complex va tancar les seues portes el passat 30 de juny per a afrontar la reforma més ambiciosa de la seua història. Mentres duren les obres, els usuaris podran beneficiar-se de matrícula gratuïta en instal·lacions esportives municipals alternatives, tant de gestió directa com indirecta, entre les quals es troben el Poliesportiu del Carme, el de Nou Moles, el Complex Esportiu Cultural de Patraix i el Poliesportiu de Benimàmet.
Un mercat construït en temps de postguerra, reconvertit en poliesportiu a principis de segle i ara rellançat amb 18,5 milions d'euros i energia solar. La història del Complex d'Abastiments és, en certa manera, la història de com una ciutat reutilitza, adapta i, quan no li queda més remei, renova el que té. La pregunta que queda en l'aire és quants veïns del barri d'Arrancapins podran tornar a nadar en les seues piscines abans que acabe l'any.

