El barri d'Orriols, en el districte de Rascanya, fa un pas més cap a una mobilitat més segura i connectada. L'Ajuntament de València ha tret a licitació les obres de millora dels itineraris ciclistes de la zona, amb un pressupost total de 334.645,28 euros, IVA inclòs, dividides en dos lots que afectaran els carrers Alfauir, Reig Genovés i Sant Vicent de Paül. La Junta de Govern Local va aprovar este dijous l'obertura del procediment d'adjudicació, marcant l'inici formal d'un procés que, en el millor dels casos, transformarà la forma que els veïns del nord de València es mouen en bicicleta.
Dos projectes, dos problemes concrets a resoldre
La licitació s'articula en dos lots diferenciats, cada un amb el seu propi pressupost i el seu propi marge de temps. El primer, dotat amb 226.220,85 euros i un termini d'execució de quatre mesos, contempla la implantació d'un nou itinerari ciclista que connecte el carril bici del carrer Alfauir amb els ja existents en els carrers Peníscola i Benicarló. No es tracta d'una millora cosmètica: el recorregut discorrerà per l'avinguda del Primat Reig, des de l'encreuament per als vianants que unix els carrers Almassora i Alfauir fins al carrer Peníscola, passant pel carrer Benicarló. La millora busca donar continuïtat als itineraris ciclistes en servici i afavorir l'ús d'este mitjà de transport en condicions de seguretat viària. Un tram que hui queda orfe d'infraestructura i obliga els ciclistes a improvisar.
El segon lot, amb un pressupost de 108.424,43 euros i dos mesos de termini, té un objectiu més quirúrgic: millorar la connexió ciclista del carril bici del carrer Reig Genovés amb el carril bici del carrer Sant Vicent de Paül. Una costura entre dos trams ja existents que, per ara, no es parlen del tot bé. En mobilitat urbana, a voltes la diferència entre usar la bici o no usar-la és un simple tram mal connectat.
Cal recordar que el projecte del carrer Alfauir té un origen ciutadà: va ser proposat per la ciutadania i aprovat en els pressupostos participatius DecidimVLC 2020-2021. Cinc anys després d'aquella votació, l'obra està a punt d'eixir a concurs. La segona actuació, en canvi, va ser aprovada el passat mes de juliol.
Separar fluxos per a salvar vides
Més enllà dels metres d'asfalt i les xifres pressupostàries, hi ha una filosofia de disseny que vertebra ambdós projectes. El criteri principal és la separació de fluxos: vianants, ciclistes i vehicles motoritzats no han de compartir espai quan és possible evitar-ho. Per a aconseguir-ho, s'aposta per itineraris ciclistes en calçada, separats del trànsit motoritzat per mitjà de separadors físics i allunyats de les voreres. Un model que ja ha demostrat en altres ciutats reduir els conflictes entre usuaris i millorar la percepció de seguretat, especialment entre els qui encara dubten a pujar-se a una bicicleta per por del trànsit.
L'aposta no és aïllada. València compta amb més de 160 quilòmetres de carrils bici i una xarxa que no para de créixer, consolidant-se com un dels referents nacionals en mobilitat ciclista. No obstant això, l'estratègia de mobilitat sostenible de la ciutat per a l'horitzó 2030 preveu la creació de 40 quilòmetres addicionals de carril bici, molts d'ells en zones encara poc connectades com Orriols. Les obres licitades este dijous encaixen, precisament, en eixa lògica de completar els anells que falten en la cadena.
Diners europeus per a pedalar a València
Cap dels dos projectes es finança únicament amb fons municipals. Ambdues actuacions compten amb el suport del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), dins del Pla EDIL de l'Ajuntament de València, en el marc del Programa Pluriregional d'Espanya FEDER 2021-2027. El cofinançament europeu no és un detall menor: situa estes obres dins d'una estratègia de mobilitat urbana sostenible amb horitzó a llarg termini, vinculada als objectius climàtics i de descarbonització que marquen les polítiques de la Unió Europea per a les ciutats.
Quant a la forma d'adjudicació, ambdós lots es resoldran per mitjà de procediment obert simplificat, valorant no sols el preu més baix sinó la millor relació qualitat-preu entre totes les propostes presentades. Una fórmula que, sobre el paper, hauria de garantir que qui construïsca els nous carrils no siga simplement el més barat, sinó el més adequat.
Per a un districte com Rascanya, amb prop de 57.000 habitants repartits entre els barris d'Orriols, Torrefiel i Sant Llorenç, millorar la xarxa ciclista no és només una qüestió d'infraestructura: és també una aposta pel tipus de ciutat que es vol construir. Cada connexió que es completa en el mapa ciclista és una raó més perquè un veí deixe el cotxe en el garatge.