El Jardí del Túria va nàixer d'una tragèdia. Després de la devastadora riuada d'octubre de 1957, que va deixar més d'un centenar de morts i va negar la ciutat amb fins a cinc metres d'aigua en alguns carrers, València va decidir desviar el riu i transformar el seu antic llit en una cosa radicalment distinta: un parc lineal que hui és l'ànima verda de la ciutat. Quasi set dècades després, eixe llegat rep ara una de les seues majors inversions de renovació.
L'Organisme Autònom de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de València ha aprovat definitivament el projecte de rehabilitació dels trams X i XI del Jardí del Túria, dos dels espais més concorreguts i simbòlics de tot el jardí. L'actuació suposa un pressupost base de licitació que ronda els 16,5 milions d'euros i un termini d'execució estimat de dotze mesos. L'organisme autònom ha encomanat ja al Servei de Projectes Urbans que inicie i tramite l'expedient de licitació de l'obra.
Del Pont de les Flors al Pont de l'Àngel Custodi: quines zones es rehabilitaran
Els dos trams en qüestió ocupen un dels trams més cèntrics i transitats del jardí. El tram X abraça l'espai comprés entre el Pont de les Flors i el Pont d'Aragó, mentre que el tram XI s'estén des del Pont d'Aragó fins al Pont de l'Àngel Custodi, i inclou el jardí dissenyat per l'arquitecte Ricardo Bofill a l'altura del Palau de la Música. En altres paraules, qualsevol valencià que haja eixit a córrer per esta zona, portat els seus fills al parc o simplement passejat en bicicleta un diumenge, coneix bé el terreny que està a punt de transformar-se.
El jardí de Bofill executa fidelment una temàtica classicista amb un eix de simetria central que alinea l'arbratge i tots els elements arquitectònics, inclòs el gran estany que accentua la presència del Palau de la Música. Un disseny que porta dècades convivint amb l'ús quotidià de milers de ciutadans i que ara serà objecte d'una rehabilitació integral.
Què inclou el projecte: nou empedrat, fonts renovades i un estany
El projecte inclou la rehabilitació integral dels dos trams respectant el disseny original de l'urbanista català i en línia amb el Pla Especial de Protecció (PEP) de l'Eixample. No es tracta, per tant, d'una reforma a gust del moment, sinó d'una posada al dia que honra la visió original de Bofill. Les actuacions previstes són concretes i abasten des de allò visible fins a allò que discorre baix terra: renovació de l'empedrat, millora de la jardineria, canvi de les fonts del Palau de la Música, un sistema de canonades renovat i un estany nou baix el Pont de l'Àngel Custodi.
L'empresa adjudicatària Auraval Ingenieros ha sigut la responsable de redactar el projecte aprovat i s'encarregarà també de la direcció de l'obra una vegada iniciada la licitació.
Una inversió de 58 milions per a tot el jardí
L'aprovació d'este projecte no és un fet aïllat, sinó una peça dins d'una estratègia municipal més àmplia. El regidor portaveu, Juan Carlos Caballero, va ser clar al respecte:
"Per al govern municipal i per a l'alcaldessa, el Jardí del Túria és el cor mediambiental que vertebra de nord a sud la ciutat de València i, per tant, el nostre compromís és continuar millorant-lo, no sols amb alguna actuació aïllada, sinó amb una vertadera transformació" - Juan Carlos Caballero, regidor portaveu de l'Ajuntament de València
Caballero va detallar que hi ha altres actuacions pendents en el jardí, entre elles projectes per a la reforma del tram on se situa l'skate park i el Parc de Capçalera, així com el contracte de manteniment general de l'espai. La inversió global prevista per a tot el Jardí del Túria ascendix a 58 milions d'euros, repartits entre les distintes actuacions mencionades.
El pulmó verd més gran d'Espanya, que demana renovació
El Jardí del Túria ocupa unes 136 hectàrees, amb una longitud pròxima als 8,5 km i una amplària mitjana d'uns 160 metres, sent un dels majors jardins netament urbans d'Espanya. La seua forma lineal que travessa la ciutat comporta que nombrosa població residisca en les proximitats del parc, la qual cosa fa que probablement siga el parc més visitat d'Espanya. Amb més de tres milions de visitants anuals, el jardí és molt més que un espai verd: és la columna vertebral de l'oci, l'esport i la cultura de la ciutat.
Una rehabilitació d'esta envergadura no és només una obra municipal. És una aposta per retornar-li la cura que mereix a un espai que els valencians van conquerir, fa dècades, enfront dels qui volien convertir eixe mateix llit en una autopista. Que hui es destinen 16,5 milions a renovar dos dels seus trams més emblemàtics diu molt sobre com una ciutat pot créixer sense perdre allò que la definix.