On anava a alçar-se un macrohotel de més de 500 places hi haurà un jardí, un equipament dotacional i vivendes de lloguer assequible. El ple de l'Ajuntament de València ha aprovat de forma definitiva la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) que requalifica els terrenys de les antigues naus del carrer de la Guatla, en el barri de Sant Antoni, posant fi a una llarga pugna veïnal que va arrancar quan la promotora privada va presentar els seus plans per a construir un complex hoteler i de residència d'estudiants en el pati interior de l'illa. La decisió no és només una victòria urbanística: és la resposta institucional a anys de mobilització ciutadana en el districte de La Saïdia.
El macrohotel que mai serà
La història de les naus de Guatla és la d'un conflicte latent que va esclatar en 2023, quan els veïns de Sant Antoni van alertar del projecte que una promotora tenia sobre aquells sòls industrials en desús: una macroresidència d'estudiants i hotel per a joves amb 550 habitacions dobles i una capacitat de 1.100 joves. L'escala del projecte, desproporcionada per a un barri ja tensionat pel turisme, va mobilitzar la comunitat i va forçar l'Ajuntament a actuar. L'equip de govern de l'alcaldessa María José Catalá va desestimar el projecte hoteler en octubre de 2024 per incompatibilitat amb l'interés general del barri, va impulsar la modificació urbanística per a requalificar el sòl i va acordar una suspensió de llicències en juliol d'eixe mateix any per a bloquejar qualsevol reactivació de l'hotel mentres es tramitava el nou planejament.
Ara, amb l'aprovació definitiva en el ple, el camí queda despejat —encara que amb algun tràmit pendent— perquè eixos 6.306 m² canvien radicalment de destí.
Què es construirà en l'espai de les naus
El pati interior d'illa es convertirà en un jardí públic de 1.273 m² i un equipament dotacional de 2.773 m², que inclou la rehabilitació de la nau nord com a testimoni de l'antic conjunt industrial. A més, es reserva una parcel·la de 378 m² destinada a vivenda assistencial en règim de lloguer assequible. L'actuació incorpora també a l'espai lliure el braç de Guatla de la séquia de Rascanya, catalogat com a Bé de Rellevància Local. Un element patrimonial que fins ara romania ocult o ignorat en els planejaments anteriors i que, amb esta ordenació, passa a integrar-se en el nou espai verd.
L'operació no es tanca només en Sant Antoni. En l'àmbit dels carrers Doctor Olóriz, Just Ramírez i Vicent Peris —de 9.505 m²—, la modificació reordena els sòls per a sumar 2.585 m² de noves zones verdes, 421 m² d'equipament dotacional i una nova parcel·la residencial que absorbix l'edificabilitat traslladada des de Guatla, mantenint inalterada l'edificabilitat global ja prevista en el PGOU vigent.
En conjunt, els dos àmbits sumen 15.811 m² de superfície reordenada, amb quasi 4.000 m² de noves zones verdes, més de 3.000 m² d'equipament dotacional i 126 nous habitatges. L'estàndard dotacional resultant —84,85 m² de sòl dotacional per cada 100 m² de sostre residencial— quasi triplica la mitjana de l'Àrea Funcional 5 del PGOU, corregint el dèficit històric d'equipaments en La Saïdia. Per a entendre la magnitud del canvi: abans d'esta modificació, eixe espai oferia zero metres quadrats de zona verda i zero de dotacions públiques.
El regidor d'Urbanisme defén el projecte
"Amb esta aprovació, el govern municipal està fent realitat el compromís amb el veïnat de més equipaments públics i més habitatge protegit" - Juan Giner, regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de València
Giner va subratllar que les naus de Guatla "deixen de ser una oportunitat hotelera i passen a ser una dotació pública al servici del barri i del veïnat", en el que el govern municipal descriu com un urbanisme pensat per a fer un barri "més complet i equilibrat".
Acord en el fons, discrepàncies en la forma
L'aprovació no va estar exempta de matisos en el ple. La portaveu de Compromís, Papi Robles, va celebrar la paralització del macrohotel com "un èxit de la participació ciutadana", però va aprofitar per a reclamar més atenció per a Marxalenes, un altre barri del districte també afectat per la pressió turística. La regidora socialista Elisa Valía va anunciar l'acord del seu grup amb la creació d'equipaments en Guatla, però va mostrar el seu desacord amb el trasllat d'edificabilitat al barri de Tormos, argumentant que eixa solució "suposa una reducció de les zones verdes del barri" i que existien alternatives millors sobre la taula que el govern no havia volgut escoltar.
La veu més crítica va arribar des de fora dels grups polítics. Francisco Llamas Celada, president de l'Associació de Veïns i Veïnes de Marxalenes, va prendre la paraula en el ple per a manifestar "l'enèrgica protesta per les decisions que es prenen sobre el nostre barri sense comptar amb el barri", recordant que tota persona afectada per una decisió ha de tindre dret a participar-hi. Una advertència que resumix, en poques paraules, el nucli central de l'urbanisme contemporani: la distància entre els qui decidixen i els qui habiten.
Un panell ceràmic de 1935, també protegit
El ple va aprovar a més una mesura de menor visibilitat però notable valor simbòlic: la modificació del Catàleg Estructural de Béns i Espais Protegits per a incloure el panell ceràmic de la Mare de Déu del Cap, situat en la façana de la nau nord del complex. Es tracta d'un conjunt de 25 peces ceràmiques que data de 1935 i que recorda que en eixe lloc va estar l'antiga Fàbrica de Filats, Trenats i Teixits de Jute de Pilar Casanova. La ceràmica, que ara queda baix protecció patrimonial, és un d'eixos testimonis silenciosos que les ciutats en transformació tendixen a perdre quan el formigó avança sense mirar cap arrere.
Abans que la nova ordenació entre en vigor definitivament, la modificació serà remesa al Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana per al seu dictamen preceptiu —exigit per afectar l'ordenació de zones verdes— i posteriorment es publicarà en el Butlletí Oficial de la Província. Un tràmit que, en la pràctica, deixa el projecte molt prop de la recta final. El que durant anys va ser un solar en disputa, escenari de demolicions nocturnes i protestes veïnals, està a punt de convertir-se en el parc que un barri porta dècades esperant.