Hi ha milers de gats a València que no són de ningú i, al mateix temps, són de tots. Viuen agrupats en colònies repartides pels barris de la ciutat —600 en total— i la seua presència planteja una pregunta gens senzilla: ¿qui s'ocupa d'ells? La resposta, en bona mesura, la donen desenes de veïns i veïnes que matinen, ixen amb les seues bosses de pinso i mantenen un equilibri silenciós entre el benestar animal i la convivència urbana. L'Ajuntament de València ha fet un pas per a professionalitzar eixa tasca: els dies 27 i 28 d'octubre, el Servei de Benestar Animal forma a 86 persones que obtindran el carnet municipal de cuidadores de colònies felines i ingressaran en el cens oficial de persones autoritzades per a intervindre en estos espais.
Un carnet que no és un tràmit, sinó una responsabilitat
La formació no és opcional. Obtindre l'acreditació municipal exigix superar estes jornades, que aborden des de les pautes d'alimentació fins als procediments de trasllat per a l'esterilització, passant per la identificació de possibles malalties i les condicions higienicosanitàries que han de mantindre's en els emplaçaments. També s'expliquen els protocols d'actuació i la normativa vigent. No és un curs de vesprada de cap de setmana: és l'accés a una xarxa de gestió coordinada amb el personal veterinari municipal.
"L'objectiu d'estos cursos és proporcionar els coneixements necessaris per a garantir una atenció adequada als gats de les colònies felines, així com informar dels protocols d'actuació i de les obligacions que establix la normativa de benestar animal" - Juan Carlos Caballero, regidor de Benestar Animal de l'Ajuntament de València
El regidor també ha subratllat el valor dels qui dediquen el seu temps i esforç a estos animals, i ha reconegut que la seua implicació és imprescindible perquè el sistema funcione. "El seu compromís és essencial per a millorar el benestar dels animals i afavorir una convivència adequada en els nostres barris", ha assenyalat Caballero.
Una llei que posa el pes en els ajuntaments
Darrere d'esta iniciativa hi ha un marc legal que ha transformat la gestió de les colònies felines a Espanya. La gestió de colònies felines ha estat tradicionalment vinculada al treball voluntari d'associacions i persones cuidadores, però l'aprovació de la Llei 7/2023 ha traslladat la responsabilitat principal a les administracions locals. La norma establix que els municipis han d'implementar programes estructurats que incloguen censos actualitzats, esterilització sistemàtica, control sanitari i coordinació amb cuidadors i entitats de protecció animal. El problema és que, com apunten distintes anàlisis, la seua aplicació continua sent desigual entre localitats: en alguns municipis ja existixen programes consolidats amb planificació anual i seguiment veterinari, mentre que en altres la gestió seguix depenent d'intervencions puntuals o d'iniciatives voluntàries sense un programa integral formalitzat.
En eixe context, el model de València —amb un cens propi, jornades anuals de formació i col·laboració estructurada entre voluntariat i servicis veterinaris municipals— apunta en la direcció que marca la llei. Entre les obligacions que imposa la normativa s'inclou censar les colònies, desenvolupar programes sanitaris, establir protocols per a resoldre conflictes veïnals i garantir que els gats siguen esterilitzats i identificats amb microxip a nom del municipi.
Alimentar no és suficient: el que implica cuidar una colònia
La imatge del voluntari de colònia felina sol reduir-se a la d'algú que deixa menjar cada matí. La realitat és prou més complexa. Els qui obtenen el carnet municipal assumixen la responsabilitat de detectar animals malalts, coordinar amb els servicis municipals els trasllats per a esterilització i mantindre els punts d'alimentació en condicions higièniques. Són, en la pràctica, els ulls del sistema sobre el terreny. Sense eixa presència diària, les 600 colònies de la ciutat serien impossibles de gestionar només des dels despatxos.
El Servici de Benestar Animal convoca estes jornades formatives una vegada a l'any. Que en esta edició s'hagen acreditat 86 noves persones diu alguna cosa sobre l'abast real del fenomen: hi ha una demanda ciutadana sostinguda per fer-se càrrec, de manera organitzada i rigorosa, d'una part de la fauna urbana que molts preferixen ignorar. En una ciutat on conviure no sempre és senzill, que centenars de veïns elegixen implicar-se en el benestar dels gats comunitaris és, potser, un dels gestos més discrets i més necessaris de la vida en comú.