Formar-se sense trobar faena al final del procés és, en molts sentits, un esforç a mitges. Amb eixa convicció de fons, l'Ajuntament de València va celebrar este 24 de setembre la II Jornada d'Activació per a l'Ocupació, una trobada que va reunir empreses, agents socials, entitats especialitzades i professionals de l'àmbit formatiu per a compartir experiències i estratègies entorn d'un objectiu concret: millorar l'accés al mercat laboral dels qui tenen més dificultats per a aconseguir-ho.
Un projecte amb suport europeu i compromís municipal
El marc de la jornada és el projecte EFESO València: Itineraris Formatius, finançat a través del Programa d'Ocupació, Educació, Formació i Economia Social del Fons Social Europeu Plus (FSE+) 2021-2027, canalitzat pel Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, i cofinançat pel mateix Ajuntament de València. En total, el programa mobilitza 1.644.630,15 euros: 971.463,50 euros procedixen del FSE+ i 673.166,65 euros són aportació municipal. Fins a la data, ha permés la participació de 247 persones en itineraris vinculats a sectors amb alta ocupabilitat.
El pes d'eixa xifra cobra sentit quan es recorda que el FSE+ és, segons la Unió Europea, el seu principal instrument per a invertir en persones en situació de vulnerabilitat i ajudar-les a trobar faena, amb una dotació global que supera els 95.000 milions d'euros per al període 2021-2027, dels quals més d'11.000 milions estan destinats a projectes a Espanya. L'aposta de València s'inscriu, així, en una arquitectura europea més àmplia orientada al fet que la formació no siga un privilegi sinó una palanca real de canvi social.
"La formació no pot ser un fi en si mateix, ha d'acabar en una oportunitat real d'ocupació, que una persona puga trobar una faena, guanyar autonomia i construir el seu propi futur." - José Gosálbez, regidor d'Ocupació i Formació de l'Ajuntament de València
Empreses, alumnat i municipis, cara a cara
La jornada va arrancar amb una taula d'experiències en la qual van prendre la paraula tres actors que rares vegades coincidixen en el mateix espai: l'alumnat que ha participat en els itineraris formatius, les empreses on van realitzar pràctiques no laborals i els representants dels ajuntaments de València, Alacant i Almansa, ciutats en les quals el model EFESO també s'ha desenvolupat. Eixa diversitat de veus no va ser casual: la trobada buscava precisament teixir ponts entre els qui formen, els qui contracten i els qui dissenyen les polítiques públiques.
La pausa per al café no va ser un detall menor: va estar a càrrec del Taller d'Ocupació GastroVLC, una forma de fer visible, en la mateixa dinàmica de l'esdeveniment, que la formació ja estava produint resultats tangibles. Després van arribar les taules de treball, dinamitzades pel psicòleg Juan Pedro Sánchez, centrades en l'autoeficàcia i en com aconseguir que les persones es mantinguen vinculades als programes formatius fins al final, un dels desafiaments més persistents en este tipus d'iniciatives. La pedagoga Amparo Pérez, per la seua part, va dirigir un taller pràctic sobre competències d'intel·ligència emocional aplicades a l'acompanyament de persones desocupades.
Sectors reals per a perfils reals
Els itineraris dissenyats en el marc del projecte no partixen de l'abstracció acadèmica, sinó de la demanda concreta del mercat. Les àrees formatives inclouen atenció sociosanitària a persones dependents, hostaleria i restauració, estètica i cures estètiques, logística i activitats auxiliars de magatzem, jardineria, docència en el sistema de Formació Professional, i operacions bàsiques de càtering, restaurant i cuina. Són perfils que les empreses busquen i que, al mateix temps, poden ser accessibles per a persones que porten temps fora del mercat laboral o que provenen de col·lectius amb especials dificultats d'inserció.
Gosálbez va subratllar precisament eixa connexió amb el teixit productiu: "Si volem formar per a l'ocupació, hem d'escoltar els qui creen ocupació. Les empreses saben quins perfils necessiten i nosaltres hem d'acostar la formació a les necessitats reals del mercat laboral." Una afirmació que, llegida entre línies, implica una crítica implícita als models formatius que es dissenyen sense consultar els qui després han de contractar.
Formació com a ferramenta, no com a destí
Darrere de cada xifra hi ha una història personal. Les 247 persones que han participat en EFESO València representen trajectòries interrompudes, reconversions professionals necessàries o primers passos en un mercat que no sempre resulta acollidor per a aquells que més ho necessiten. La jornada del dimecres va ser, en eixe sentit, una mica més que un esdeveniment institucional: va ser l'espai que eixe treball silenciós va eixir a la llum, amb noms, experiències i empreses disposades a donar una oportunitat. I això, en temps que la inserció laboral dels col·lectius vulnerables continua sent una assignatura pendent en bona part d'Europa, té un valor que va més enllà del pressupost invertit.