Representants de les principals associacions de les arts escèniques valencianes han protagonitzat este dijous davant del Teatre Principal de València una concentració per a clamar contra el tancament per motius de seguretat de l'emblemàtica sala que, segons han denunciat, ha sigut "la crònica d'una mort anunciada" després de dècades d'"abandó".
A més, han instat les administracions, especialment a la Diputació de València --propietària de l'edifici-- i a la Generalitat, que gestiona la programació, a treballar amb "coordinació i transparència" per a posar en marxa solucions "urgents".
La protesta ha sigut convocada pel sindicat Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV) i a ella s'han adherit altres col·lectius. La presidenta de l'entitat, Maria Almudéver, ha lamentat davant dels mitjans de comunicació que el tancament els ha agafat "totalment per sorpresa" perquè només 24 hores abans l'Institut Valencià de Cultura (IVC) havia presentat la programació de l'inici de temporada.
No obstant això, l'artista --que ha subratllat que, òbviament, la seguretat del públic, artistes i personal del teatre és "la prioritat"-- ha asseverat que això era "una crònica d'una mort anunciada, ja que no s'arriba a la situació de tancament imminent d'un dia per a l'altre". "A mi que el dissabte i el diumenge ací hi haguera funció amb xiquets em pareix una cosa brutal", ha manifestat.
La presidenta d'AAPV ha assegurat que l'"abandó i el deteriorament" del Principal ha sigut "molt visible" i ha afirmat que ella ha arribat a treballar en el recinte "en moments que parts de l'escenari o els laterals de l'escenari estaven apuntalats amb bigues d'obra".
"No et donava cap tranquil·litat", ha confessat, al mateix temps que ha comentat que se'ls va dir que "eren conscients de les obres que calia fer, que les anirien fent durant les temporades de tancament del teatre, ja que roman cinc mesos tancat a l'any perquè no interferira en l'activitat normal". "Però hem arribat a este punt, i no és d'un dia per a l'altre, això és un abandó sistemàtic de 30, 40 o no sé quants anys", ha postil·lat.
"Els treballadors, tant tècnics com actors que hem treballat en este edifici, ho venim veient. El dramàtic és que s'haja tancat sense data d'obertura; han donat una previsió de quatre anys que no es creu ningú, ja ho vam veure amb l'Escalante", ha recalcat.
Esta portaveu ha admés que viuen la situació "amb una tristesa absoluta perquè es tanca no sols el nostre lloc de treball, la nostra oficina, sinó un edifici emblemàtic per a la ciutat". "En estos moments, només queden dos teatres públics a la ciutat de València, el Rialto i el Principal", ha fet notar.
En termes similars s'ha pronunciat Joan Carles Garés, integrant de la Junta Directiva de l'Associació Valenciana d'Empreses d'Arts Escèniques (Avetid). "La notícia era des de fa moltíssim de temps. Tots sabíem que feia falta una intervenció d'urgència des de fa anys, les administracions les primeres, òbviament, però estem molt tristos i molt consternats per la forma que s'ha fet, sobretot", ha relatat.
"UN COP QUE FA MOLTS PASSOS ARRERE"
Amb esta protesta pretenen exigir "una coordinació de les administracions", ha explicat Garés, que ha advertit que "la qüestió és massa greu perquè ja veníem d'una precarietat molt gran de la situació de les arts escèniques del sector i creiem que açò és un cop que fa molts passos arrere".
Per a Avetid, eixa coordinació entre administracions és "urgentíssima" i ha d'encarrilar-se de dos formes: "la immediata i la de mitjà i llarg termini". "La immediata és no deixar caure les programacions que ja estaven en marxa, ajudar els professionals que estan afectats directament per este tancament, això és urgentíssim perquè si no estem veient perillar la subsistència. I el mitjà i llarg termini cal donar les primeres pinzellades d'un disseny de política cultural que portem més de tres anys reclamant", ha desgranat.
Garés ha comentat que ara mateix és molt difícil quantificar econòmicament l'impacte del tancament i ha insistit que en estos moments "el que està damunt de la taula és la subsistència i l'evolució d'un sector professional que engloba milers i milers de persones". Per això, ha recordat que l'associació ha demanat per escrit reunions amb el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, i el de la Diputació, Vicente Mompó, que esperen que es materialitzen "en breu".
L'intèrpret i dramaturg ha admés que este tancament suposa "un cop molt dur per a la cultura i per a la Comunitat Valenciana", que els fa sentir-se "orfes, desemparats, tristos i afonats". "La veritat és que València no es mereix estar tan arrere", ha dit.
I ha tornat a retraure "la forma que s'ha succeït: sense previ avís, sense previsió, sense coordinació entre les dos institucions més importants que tenen la competència autonòmica en la cultura, que són la Diputació i la Generalitat".
Finalment, preguntat per la seua opinió sobre la petició de la corporació provincial que el Ministeri de Cultura s'implique, ha respost que li pareix "fenomenal, ja que ha d'involucrar-se, però no només en la rehabilitació, en moltes més coses". No obstant això, ha puntualitzat que eixa sol·licitud de la Diputació "arriba molt tard" i "hauria d'haver sigut fa molts anys i haver planificat el tancament sense necessitat que hi haguera damnificats".
"LA GOTA QUE FA VESSAR EL GOT"
Des del Comité Escèniques, el seu president, Iván Arbildua, ha emfatitzat que el tancament del Principal és "només la gota que fa vessar el got". "És pura incompetència i ingovernabilitat", ha denunciat, al mateix temps que ha carregat contra la gestió de l'IVC, no només per l'estat de la sala, sinó també per altres problemes com el retard en la publicació de la resolució d'ajudes o que el Circuit Teatral haja començat la programació al setembre. "És la punta de l'iceberg d'una estratègia per a destruir la cultura", ha afegit.
La concentració --que ha reunit cares conegudes de l'escena valenciana i membres de formacions polítiques d'esquerres darrere de dos pancartes, una amb el lema 'Un motí al cor' i una altra amb el dibuix d'un cor--, ha conclòs amb la lectura d'un manifest que es reclama "responsabilitat i coordinació" a les institucions, que les funcions contractades no es vegen afectades i un calendari concret per a la reobertura del teatre. "Perquè per a nosaltres, el teatre sí que és principal", han proclamat.
Finalment, després d'un aplaudiment sostingut durant diversos minuts, han penjat simbòlicament les seues pancartes en les vitrines on habitualment s'anuncia la programació de la sala ara clausurada.