L'Ajuntament de València ha obert al públic l'exposició del quadre 'Recepció d'Isabel II al Palau de Cervelló', una peça de gran valor històric i artístic del pintor valencià Antonio Galbién Meseguer (1841-1896). Esta obra, que narra un moment crucial en la història de la ciutat, ha sigut adquirida pel Consistori el passat mes de desembre a una col·leccionista privada per un import de 20.000 euros (IVA exempt). Des de hui, la pintura ocupa un lloc destacat en la Galeria Borbònica del Palau dels Comtes de Cervelló, la mateixa estança on es desenvolupa l'escena retratada, després d'haver-se realitzat tasques de neteja i adequació en la sala per a la seua exhibició permanent.
El regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno, ha destacat la importància d'esta incorporació al patrimoni municipal. "Hem sumat a les nostres col·leccions una obra emblemàtica i representativa del passat del Palau de Cervelló com a residència de la reialesa espanyola, després de l'enderrocament del Palau del Real de València, reforçant el discurs històric i destacant la importància d'este monument, Bé d'Interés Cultural, dins del nostre patrimoni local", ha declarat Moreno. A més, ha afegit que "amb la incorporació de la peça esmentada, hem dotat de coherència i continuïtat al relat museogràfic de l'espai, integrant un testimoni visual directament vinculat a l'ús històric del palau". Esta adquisició no sols enriquix la col·lecció artística de València, sinó que també aprofundix en la narrativa històrica del Palau, un edifici clau en la memòria col·lectiva de la ciutat.
L'obra mestra d'Antonio Galbién Meseguer
L'autor d'esta significativa pintura, Antonio Galbién Meseguer, ha sigut una figura rellevant en el panorama artístic de la seua època. Com molts altres pintors de la seua generació, ha cursat els seus estudis en la prestigiosa Escola de Belles Arts de Sant Carles, per a posteriorment ampliar la seua formació en l'Acadèmia de San Fernando de Madrid. Al llarg de la seua carrera, ha obtingut diversos premis i reconeixements, consolidant el seu prestigi en l'àmbit artístic. Galbién Meseguer també ha exercit importants càrrecs docents, participant activament en nombrosos certàmens artístics, com l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1866. Este mateix any, ha sigut nomenat professor de dibuix de l'Institut de Ciudad Real i, en 1876, ha assumit la docència en l'Escola de Belles Arts de Màlaga, de la qual més tard ha arribat a ser director.
Detalls de la recepció reial d'Isabel II
La pintura, un oli sobre llenç de 192 x 265 cm, ha sigut datada en 1866 i representa la fastuosa recepció organitzada l'any 1858 en honor a la reina Isabel II al Palau de Cervelló. Este esdeveniment ha tingut lloc amb motiu de la visita de la família reial espanyola a València. La preparació d'esta visita ha involucrat totes les institucions públiques i privades de la ciutat, que han cobert un ampli programa d'actes. Estos han inclòs l'adorn i la il·luminació dels carrers, representacions teatrals, misses solemnes i el volteig general de campanes, una recepció amb el respectiu besamans en un dels salons del Palau de Cervelló, i un ball de gala organitzat per la guarnició del parc d'artilleria.
En l'obra, s'han representat els reis d'Espanya, Isabel II i el seu espòs Francisco de Asís, els quals han rebut ofrenes de diverses joves abillades amb el vestit regional valencià. Estes ofrenes han simbolitzat l'alegria pel naixement del príncep d'Astúries, el futur Alfons XII. Entre les personalitats retratades en la pintura, es troben figures històriques com Vicente Boix, cronista de la ciutat d'adscripció liberal; el comte de Parcent, la influència del qual en la cort de Madrid ha sigut clau per a la visita de la reina; Miguel Nolla, un empresari d'origen català dedicat al mosaic; el marqués de Cruïlles; així com el comte d'Almodóvar, qui ha exercit com a alcalde de València entre 1857 i 1859.
El quadre s'ha emmarcat amb una canya o motlura estreta daurada, que possiblement data de l'època, i es troba en un excel·lent estat de conservació. No presenta danys significatius en el suport, ni pèrdues o repintades posteriors molt evidents, més enllà de la brutícia acumulada pel pas del temps. Per a la correcta integració de l'obra en la Galeria Borbònica, el Servici de Patrimoni Històric ha procedit a la neteja dels cortinatges, a la reordenació dels retrats ja existents en la sala, i al reforç dels cables dels rails de subjecció, garantint així la seua exhibició baix les degudes condicions de seguretat i conservació.
El Palau de Cervelló: un testimoni de la història real
El Palau de Cervelló ha sigut testimoni de nombrosos avatars històrics des que el Palau del Real ha sigut derruït durant la guerra contra Napoleó. A partir d'eixe moment, el Palau de Cervelló s'ha convertit primer en capitania general i, posteriorment, en residència reial, ocupant un lloc rellevant en la història de la ciutat i de la nació durant la primera mitat del convuls segle XIX espanyol. Entre altres esdeveniments de gran transcendència, el rei Fernando VII ha firmat en 1814, entre les seues parets, el decret que dissolia les Corts espanyoles i derogava la Constitució de 1812, popularment coneguda com 'La Pepa', restaurant així la monarquia absoluta a Espanya.
Anys més tard, en 1840, sa viuda, Maria Cristina de Borbó-Dos Sicílies, ha abdicat de la Regència en el Palau de Cervelló i ha partit cap a l'exili, no sense abans encomanar al general progressista Baldomero Espartero la cura de les seues filles. La majoria d'edat d'Isabel II, en 1843, ha possibilitat el retorn de sa mare del desterrament, qui, convidada pel govern valencià, ha tornat a habitar el palau en març de 1844, acompanyada pel duc de Cadis i per les filles d'este, Maria Cristina i Amàlia. Més avant, Isabel II ha residit en el palau en diverses ocasions, juntament amb el seu marit, el rei consort Francesc d'Assís.
La primera de les visites d'Isabel II com a reina d'Espanya a València s'ha produït en maig de 1844. Una dècada després, en març de 1852, han fet el mateix sa germana, María Luisa Fernanda de Borbón, i el seu marit, Antonio María de Orleans, duc de Montpensier, amb motiu de la inauguració del ferrocarril de València al Grau. Posteriorment, en maig de 1858, l'Ajuntament ha convidat a la reina Isabel i a Francisco de Asís per a retre'ls homenatge pel naixement del príncep d'Astúries, una cerimònia que ha tingut un ampli ressò en la premsa de l'època i que ha sigut immortalitzada en la pintura recentment adquirida.
L'últim dels hostes reials que ha acollit el palau ha sigut Amadeo de Saboya, a penes huit mesos després de ser proclamat rei d'Espanya. El monarca ha arribat a la ciutat el 3 de setembre de 1871 amb un programa de visites ben estructurat, amb la finalitat de conéixer la realitat social valenciana, si bé no ha sigut ben rebut per tots els estaments de la ciutat. A pesar d'això, la seua estada a València s'ha prolongat durant quatre dies, durant els quals ha desplegat una intensa activitat, visitant, entre altres llocs, l'Hospital General i la Fàbrica de Tabacs; assistint a una correguda de bous, al Teatre Principal, entre altres activitats.
La Galeria Borbònica i el seu llegat
Com a record d'esta rica història, els salons de la planta noble del Palau de Cervelló acullen en l'actualitat una mostra pictòrica de personatges representatius del segle XIX a Espanya, destacant els retrats dels reis que componen la denominada Galeria Borbònica. Mentre que la torre nord ha albergat els primers monarques borbons, en el saló de ball s'han ubicat els retrats de Ferran VII, Maria Cristina i d'Isabel II, tots ells hostes del palau. Ja en l'última sala s'han agrupat els reis que no han arribat a allotjar-s'hi: Alfons XII, la reina regent Maria Cristina d'Habsburg, Alfons XIII, Joan Carles I i Felip VI. Esta disposició museogràfica permet als visitants recórrer visualment la història de la monarquia espanyola i la seua connexió amb este emblemàtic edifici valencià.