El paeller de la Casa Museu Benlliure ressuscita: València invertix 12.000 euros a restaurar un racó amb història de la família del pintor

L'Ajuntament de València completa la restauració del paeller de la Casa Museu Benlliure per 12.357 euros, dins d'un pla de recuperació patrimonial.

Guardar

3261597d507966bece2ac2e3e781a7cb
3261597d507966bece2ac2e3e781a7cb

Al jardí posterior de la Casa Museu Benlliure, abrigat per xiprers, pins, gessamins, llimoners i tarongers, existix un xicotet racó que durant dècades va servir de testimoni de la vida domèstica d'una de les sagues artístiques més importants de la València del segle XIX. El paeller del museu acaba de recuperar el seu aspecte original després d'una intervenció de consolidació i restauració de la seua coberta que ha costat 12.357,05 euros (IVA inclòs), sufragats íntegrament per l'Ajuntament de València. Un gest aparentment menor que, en realitat, forma part d'un esforç major per preservar la memòria d'un lloc únic.

Un museu amb història de família

José Benlliure Gil, nascut a Canyamelar en 1855 i mort en 1937, va ser un pintor de considerable rellevància internacional que va dedicar la major part de la seua producció a la pintura de gènere i costums. En 1896 va comprar l'edifici acabat de construir en 1883, va dissenyar el romàntic jardí i, al final d'este, li va afegir en 1902 el seu pavelló de pintura. En 1957, la seua filla María Benlliure Ortiz donava la casa a l'Ajuntament de València juntament amb una gran varietat d'obres d'art i objectes, encara que no és fins a 1982 quan es procedix amb la seua inauguració com a museu.

La Casa Museu Benlliure acull la col·lecció de la família i recrea l'ambient on va viure una de les sagues d'artistes més importants de la València de finals del segle XIX. A diferència dels museus convencionals, és un àmbit domèstic obert al públic, com a testimoni de la decoració d'interiors i de l'espai privat d'una època d'esplendor. És precisament eixe caràcter íntim, quasi quotidià, el que fa que la restauració del paeller no siga un simple assumpte de teules i morter, sinó un acte de memòria.

El deteriorament silenciós d'una coberta històrica

El paeller, datat entre finals dels anys seixanta i principis dels setanta del segle XX, i reformat entre 1979 i 1982, portava anys rebent l'impacte silenciós de l'arbratge que l'envolta. L'acumulació de pinassa i restes vegetals havia obstruït les juntes entre teules, provocant filtracions d'aigua i el deteriorament progressiu de l'estructura portant. No era espectacular, però era irreversible si no s'actuava a temps.

"Es tracta d'un element que forma part del conjunt arquitectònic i que recorda l'ambient domèstic original de l'immoble vinculat a la família Benlliure" - José Luis Moreno, regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals de l'Ajuntament de València

La solució tècnica adoptada va ser la més contundent i també la més respectuosa: retirada completa dels elements de la coberta i reconstrucció integral. Però fer-ho sense esborrar la petjada del temps va ser el verdader repte.

Restaurar sense falsificar: l'art d'intervindre el menys possible

Els treballs seguiren criteris estrictes de mínima intervenció i compatibilitat material. Es desmuntà la coberta de teula vidriada existent recuperant els elements ceràmics en bon estat, es retirà l'armadura de fusta deteriorada, es sanejaren els murs i es col·locà una nova estructura de fusta tractada. Damunt d'ella, una base ceràmica amb morter de calç i teula vidriada de nova producció elaborada artesanalment completaren la reconstrucció.

El detall que marca la diferència està en les noves peces: foren elaborades a mà per mestres artesans especialitzats i presenten tres tonalitats diferenciades dins d'una mateixa gamma cromàtica, seleccionades a partir de l'estudi de les variacions de color de les teules històriques conservades. La seua col·locació es realitzà de forma aleatòria i equilibrada per a evitar que el conjunt resultara artificiós, mantenint eixa riquesa tonal irregular i autèntica que caracteritza les cobertes tradicionals valencianes. La diferència entre restauració i falsificació és, precisament, eixe tipus de matís.

A més, el ceramista responsable conservà i registrà la composició del vidriat emprat, garantint la traçabilitat dels materials per a facilitar futures intervencions. Un gest tècnic que, en termes patrimonials, té un valor incalculable.

Un pla de manteniment per a no tornar a començar des de zero

La intervenció ha conclòs amb la redacció d'un pla de manteniment practeiu. El protocol establix inspeccions visuals ordinàries una vegada a l'any, netejes practeivas amb periodicitat mínima trimestral —especialment per la proximitat de l'arbratge— i inspeccions extraordinàries després d'episodis meteorològics adversos, caiguda de branques o aparició de filtracions. Perquè el major enemic del patrimoni no sol ser el vandalisme ni els terratrèmols, sinó l'abandó i la falta de revisions rutinàries.

Una rehabilitació que no s'atura ací

El paeller no és l'únic element del museu que ha rebut atenció recent. L'Ajuntament també ha restaurat de forma integral el panell Alegoría eucarística con San Pascual Bailón y San Felipe Neri, la peça de majors dimensions de la col·lecció de ceràmica arquitectònica conservada en els murs del jardí interior.

I hi ha més en marxa. El consistori ha adjudicat recentment el contracte per a la redacció del projecte d'intervenció i rehabilitació de les façanes de la Casa Museu José Benlliure, per un import de 18.029 euros (IVA inclòs) i un termini estimat de deu setmanes. Un pas previ necessari per a planificar la restauració del conjunt, este edifici del carrer Blanqueries que des de 1982 guarda, entre les seues parets i el seu jardí romàntic, el pols artístic de tota una família que va deixar una empremta indeleble en la història de l'art valencià.