Fa dos anys, València apareixia en el tram 91-100 del rànquing mundial d'ecosistemes emergents. Hui, la ciutat ha creuat una frontera simbòlica: el top 70 mundial segons el Global Startup Ecosystem Report (GSER) 2026, l'informe de referència elaborat per Startup Genome que este dimarts es va presentar en VivaTech París, la major cita europea del sector tecnològic. No és un salt menor. És la consolidació d'una trajectòria que, en a penes 24 mesos, ha convertit la capital del Túria en un dels pols d'innovació amb major creixement del continent.
De la promesa al reconeixement internacional
Durant anys, València va ser descrita com una ciutat "amb potencial". El tipus d'etiqueta que sona a elogi però que, en el fons, ajorna el reconeixement. Ara les dades comencen a contar una altra història. El GSER és una anàlisi exhaustiva de l'estat actual dels ecosistemes de startups a escala mundial, elaborada a partir de dades de 5,5 milions d'empreses en més de 350 ecosistemes d'innovació. En esta edició, la ciutat valenciana apareix situada entre els llocs 61 i 70 del llistat d'ecosistemes emergents, la qual cosa la convertix en la tercera ciutat espanyola en esta categoria, per darrere de Madrid i Barcelona.
La progressió és difícil d'ignorar. En 2024, València ocupava el tram 91-100; en 2025 va ascendir al 81-90; i en 2026 fa un altre salt fins al 61-70. Tres edicions consecutives d'avanç sostingut en un rànquing que, com qualsevol classificació competitiva, és més fàcil de baixar que de pujar. Per a tindre una referència de l'exigència de l'entorn, Silicon Valley i Nova York retenen els dos primers llocs globals , mentre ciutats com Berlín o Estocolm han retrocedit posicions este any per la ralentització dels fluxos de capital.
Un ecosistema que val 3.100 milions de dòlars
Més enllà de les posicions en el rànquing, la dada que millor il·lustra la maduresa de l'ecosistema valencià és la seua valoració econòmica. L'ecosistema de València arriba als 3.100 milions de dòlars, la qual cosa representa un creixement del 122% respecte al període analitzat en l'edició de 2021. Dit d'una altra manera: en cinc anys, la ciutat ha més que duplicat el valor del seu teixit emprenedor tecnològic. Startup Genome atribuïx este salt al reforçament del teixit local, a l'increment de l'activitat inversora i a la creixent capacitat de les startups valencianes per a escalar i competir en mercats internacionals.
Els indicadors qualitatius acompanyen els quantitatius. En 2026, València se situa entre els 30 millors ecosistemes europeus en talent assequible i dinamisme del finançament; entre els 35 principals en activitat relacionada amb la intel·ligència artificial; entre els 45 millors en rendiment global de l'ecosistema; i entre els 50 més destacats en fortalesa i retenció del talent. Són millores transversals que suggerixen un ecosistema que no creix només en un front, sinó de forma estructural.
"Haver avançat des de la posició 91-100 en a penes dos anys fins a entrar hui en el top 70 mundial demostra que València ja no és només una ciutat amb potencial innovador, sinó un ecosistema reconegut internacionalment per la seua capacitat de créixer, atraure talent i generar oportunitats empresarials." - Paula Llobet, regidora d'Innovació de l'Ajuntament de València
Prop de 1.700 startups i més de 200 milions captats en un any
El reconeixement internacional té un correlat concret en l'economia local. La ciutat compta actualment amb prop de 1.700 empreses emergents actives i més de 20.000 ocupacions qualificades vinculades a l'economia innovadora. En 2025, les startups valencianes superaren els 200 milions d'euros d'inversió captada, una xifra que reforça la narrativa d'un ecosistema que ja no depén només de l'entusiasme fundador, sinó que atrau capital extern de forma sistemàtica.
Els sectors que lideren este creixement són la intel·ligència artificial, les tecnologies de la salut, la sostenibilitat, els semiconductors i la indústria del videojoc, una àrea en la qual València porta anys construint una posició diferencial en el mapa europeu. Esta especialització en tecnologies d'alt valor afegit és precisament el que distingix els ecosistemes que escalen dels que simplement creixen en nombre d'empreses.
Una estratègia de ciutat, no d'aparador
Darrere de l'avanç en el rànquing hi ha una aposta institucional que combina política pública, infraestructura i projecció exterior. Iniciatives com València Innovation Capital i Startup València han actuat com a catalitzadors de l'ecosistema, mentres que el València Digital Summit —que en la seua última edició va reunir més de 12.000 professionals de més de 120 països i va generar un impacte econòmic de 26 milions d'euros— ha contribuït a projectar la ciutat més enllà de les seues fronteres.
"Fa a penes uns anys parlàvem del potencial innovador de la nostra ciutat. Hui els principals informes internacionals ens situen entre els ecosistemes emergents més dinàmics del món." - Paula Llobet, regidora d'Innovació de l'Ajuntament de València
La regidora Llobet també ha subratllat que l'objectiu no es limita a millorar posicions en llistes, sinó a "generar creixement econòmic, ocupació qualificada i noves oportunitats per a la ciutadania". És una distinció important: els rànquings són el termòmetre, no la meta. El GSER, ara en la seua 14a edició, proporciona perspectives sobre els ecosistemes de startups líders en el món, les tendències emergents i els principals desafiaments a què s'enfronten els emprenedors. Que València aparega cada vegada més amunt en eixe mapa no és només un assoliment d'imatge; és el senyal que alguna cosa estructural està canviant en la forma que la ciutat produïx, atrau i reté talent tecnològic.