València està a punt de fer un dels majors salts urbanístics i tecnològics de la seua història recent. L'alcaldessa María José Catalá ha aprofitat l'esmorzar informatiu del Forum Europa. Tribuna Mediterrània, celebrat a l'Hotel Las Arenas, per a presentar tres iniciatives de calat que redefiniran la fisonomia i el futur de la ciutat: el Pla Especial del Front Litoral, el primer Centre públic d'Intel·ligència Artificial Aplicada d'Espanya i una nova centralitat urbana al sud vertebrada pel Passeig García Lorca. Tot això, embolicat en el balanç dels seus tres anys al capdavant de l'Ajuntament.
Un pla per al litoral que va molt més enllà del Passeig Marítim
Este divendres, la Junta de Govern local iniciarà la tramitació del Pla Especial del Front Litoral, una actuació que molt poques ciutats mediterrànies han escomés amb esta escala. El pla abastarà 5 quilòmetres de longitud per 1 quilòmetre d'ample, des del futur Parc de Desembocadura fins a la platja de la Patacona, i inclourà projectes de regeneració urbana en barris del litoral com Natzaret, el Cabanyal i la Malvarrosa, a més de la renovació integral del Passeig Marítim baix criteris de sostenibilitat adaptats a la realitat climàtica.
No es tracta, per tant, d'un maquillatge urbanístic ni d'una reforma puntual d'un passeig que ja acumula dècades sense una intervenció de fons. La iniciativa es concep com una reflexió urbanística integral sobre un tram costaner que concentra alguns dels barris amb major identitat —i més necessitats— de la ciutat. Per a Catalá, és una oportunitat històrica d'unir el teixit urbà amb el mar d'una forma ordenada, sostenible i justa.
Intel·ligència artificial al servici de les persones, no al revés
Potser la proposta més disruptiva de la jornada va ser l'anunci del Centre d'IA Aplicada, que es convertirà en el primer espai públic d'Espanya on empreses, administracions i centres d'investigació treballen junts aplicant intel·ligència artificial per a millorar la qualitat de vida dels ciutadans. En un moment que la IA genera tant entusiasme com desconfiança, Catalá va voler fixar una posició clara:
"El que convertix un territori en una ciutat no és ni la pedra ni l'algorisme. Són les persones. I posarem la IA al servici d'elles." - María José Catalá, alcaldessa de València
La proposta arriba en un context que València ja figura com a tercera àrea innovadora d'Espanya i ocupa el lloc 72 del rànquing mundial d'innovació. En l'últim any, 25 noves empreses internacionals, entre elles IBM i Microsoft, s'han instal·lat en la ciutat. El programa València Innovation Capital ha mobilitzat 61 milions d'euros en projectes, amb una ràtio de quasi quatre euros privats per cada euro públic invertit.
El sud de la ciutat es reinventa
La tercera gran transformació anunciada apunta al flanc sud de València, una àrea històricament postergada en els grans plans de desenvolupament urbà. El Passeig García Lorca serà l'eix verd vertebrador d'una nova centralitat que contempla 8.300 nous habitatges, 420.000 m² de zones verdes i 260.000 m² destinats a col·legis, centres socials, culturals i espais esportius. Una ciutat dins de la ciutat, projectada per a absorbir el creixement demogràfic que ja s'està produint.
Tres anys de gestió: números i context
El balanç presentat per Catalá inclou dades que mereixen ser llegides amb perspectiva. L'Ajuntament ha aconseguit un estalvi de 52 milions d'euros anuals per als valencians mitjançant baixades d'impostos i ha reduït el deute municipal a mínims històrics: 72 milions a tancament de 2025, amb previsió de baixar-lo a 50 milions este mateix any. La inversió en els barris ha superat els 439 milions d'euros, la xifra més alta de l'última dècada, i el tancament pressupostari de 2025 va registrar una execució del 80,61%, amb 1.203 milions en obligacions reconegudes, 130 milions més que l'any anterior.
En matèria d'habitatge, l'alcaldessa va destacar que la ciutat compta amb més de 1.000 habitatges públics en marxa —més de 400 ja finalitzats—, que els terminis de tramitació de llicències s'han reduït un 70% i que s'han activat 18 Programes d'Actuació Integrada (PAIs) que sumen més de 13.000 nous habitatges, dels quals 3.000 són de protecció pública. En ocupació, València registra les millors dades d'afiliació a la Seguretat Social en dos dècades, amb més de 488.000 afiliats, i ha crescut el doble que la mitjana nacional en l'últim any.
En seguretat, s'han incorporat 257 nous agents de Policia Local i s'anuncien 100 noves places per a 2026. I en resiliència, el Pla d'Infraestructures Estratègiques 2026–2031 —33 mesures, 120 milions d'euros— té com a objectiu convertir València en la primera ciutat europea autosuficient en aigua potable en cas d'emergència.
El Jardí del Túria, la joia que s'il·luminarà
Entre els anuncis de la jornada, un té un impacte especialment quotidià per a milers de valencians: l'Ajuntament destinarà 58 milions d'euros per a posar en valor el Jardí del Túria i ja treballa amb la Fundació Trinidad Alfonso per a il·luminar els 17 ponts que creuen este pulmó verd de nou quilòmetres en ple cor urbà. Una mesura que, més enllà de l'impacte estètic, respon a una demanda real de seguretat dels corredors, ciclistes i famílies que cada dia convertixen l'antic llit del riu en el seu espai de vida.
Catalá tancà la seua intervenció amb el to que ha caracteritzat estos tres anys: reivindicà una "altra forma de governar" basada en l'"estabilitat i la confiança", amb una crítica velada al Govern central al qual anomenà "amortitzat". Més enllà de la tensió política, el que quedà sobre la taula de l'Hotel Las Arenas fou un mapa de ciutat ambiciós i, si els terminis es complixen, transformador. El litoral, el sud, la intel·ligència artificial i el Túria com a escenaris d'una València que, agrade o no l'eslògan, pareix haver decidit que ha arribat el moment de créixer.