L'Ajuntament de València es prepara per a donar un pas decisiu en la regulació del mercat d'allotjaments turístics. Este dimarts, durant la sessió plenària de març, se sotmetrà a aprovació una nova normativa que posicionarà la capital del Túria “en una de les ciutats amb la normativa més restrictives sobre els apartaments turístics”. Esta mesura, llargament esperada, busca equilibrar el desenrotllament turístic amb la qualitat de vida dels residents, establint límits clars i estrictes per a la proliferació de vivendes d'ús turístic (VUT) en la ciutat.
La proposta legislativa estableix que els apartaments turístics mai podran superar el 2% del parc total de vivendes de cada barri i districte. A més, la seua ubicació quedarà restringida a baixos o primeres plantes en edificis d'ús mixt, amb la condició indispensable de que no existisquen vivendes en el mateix replà. Un requisit fonamental serà la disposició d'un accés independent des del carrer, separat del dels veïns, garantint així la privacitat i tranquil·litat de les comunitats residencials.
Segons explicà el regidor d'Urbanisme, Juan Giner, esta nova regulació marca la fi de la moratòria de dos anys establida prèviament. “conclouran els dos anys de moratòria que s'establí i es posa en marxa els cadenats administratius en tots els barris, districtes i illes de la ciutat a excepció de Ciutat Vella”, que ja compta amb el seu propi Pla Especial. Això significa que la creació de noves places turístiques de qualsevol tipus —no només apartaments— quedarà automàticament bloquejada una vegada que s'assolisquen els topalls definits.
Un Marc Normatiu Pioner per a València
El regidor Giner emfatitzà el caràcter rigorós de la normativa, declarant que “És una normativa restrictiva, que acaba en la barra lliure que tolerà l'esquerra quan estigué al front de l'Ajuntament provocat per un canvi de normativa en la que els baixos comercials podien passar a ser baixos turístics. Donàrem un primer pas per a la seua restricció en la moratòria mentre elaboràvem la nova norma i ara en ella anem a acabar en un model de ciutat pel que no apostem”. L'objectiu primordial és fomentar un model de ciutat on els veïns siguen els principals beneficiaris. “Volem veïns que disfruten dels seus barris i, per això, hem comptat en totes les aportacions que milloraven la normativa inicial proposta”, afegí Giner.
La clau de l'efectivitat de esta regulació resideix en l'aplicació simultània de tres “cadenats” o llindars de bloqueig. No són alternatius, sinó acumulatius: qualsevol nova sol·licitud d'allotjament turístic haurà de complir amb els tres filtres alhora. Si se supera qualsevol d'estos límits en un barri, districte o illa, l'activitat quedarà automàticament bloquejada en eixa zona, independentment dels altres indicadors. “Esta lògica acumulativa és la que, en la pràctica, convertix en quasi inviable l'obertura de nous apartaments turístics en València”, va subratllar el responsable municipal d'Urbanisme i Vivenda.
- Primer Candau: Límit de Places Turístiques per Població. La normativa establix que el número total de places turístiques (incloent hotels, apartaments i vivendes turístiques) mai podrà excedir el 8% dels habitants empadronats en cada barri i districte. Giner afirmà que “una vegada superat eixe llindar, la creació de places turístiques quedarà bloquejada per a mantindre l'equilibri entre la capacitat d'allotjament i el veïnat, en línia amb el model de ciutat que volem ser”.
- Segon Candau: Percentatge de Vivendes Destinades a Ús Turístic. Per a salvaguardar l'ús residencial, es garantix que un màxim del 2% del total de vivendes de cada barri i districte puga destinar-se a ús turístic. Per davall d'este límit, només es permetran en baixos i primeres plantes, sempre que no coexistisquen amb vivendes al mateix nivell. A més, s'exigix un accés propi i independent des de la via pública i l'autorització per majoria qualificada de la comunitat de propietaris. El regidor destacà que “amb esta normativa és molt complicat crear nous apartaments turístics en València, de fet ja ha descendit el número de peticions en els últims temps”.
- Tercer Candau: Protecció del Comerç Local en Plantes Baixes. Este llindar busca protegir la diversitat comercial i de servicis. En les plantes baixes de cada poma, només es permetrà fins a un màxim del 15% de qualsevol tipus d'allotjament turístic en parcel·les amb ús dominant residencial, sobre el total de locals de la poma.
Solucions Innovadores per a La Torre: Aparcaments en Altura
A més de la regulació turística, el ple de març també té prevista l'aprovació del Pla Especial del Sector La Torre. Esta iniciativa permetrà la construcció d'aparcaments en altura en els nous edificis d'esta pedania del sud de la ciutat, una mesura crucial per a mitigar els riscos d'inundació. La decisió sorgix com a resposta directa a les greus conseqüències de la DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts) que afectà la zona el 29 d'octubre de 2024.
La modificació del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de València possibilitarà la creació de places de pàrquing sobre la planta baixa, específicament en les plantes primera i segona, tant per a edificacions tipus TOB (torres en bloc) com TOE (torres exemptes). Esta solució, proposta pel Servici de Planejament, busca previndre futurs danys en un sector en un considerable nombre d'edificis encara per construir. L'Ajuntament ha especificat que estos aparcaments elevats s'ubicaran en l'espai lliure privat de cada parcel·la, sent el manteniment responsabilitat de les comunitats de propietaris.
Balanç Econòmic Positiu: Liquidació del Pressupost 2025
Un altre punt rellevant en l'agenda plenària serà la liquidació del pressupost municipal de 2025, que ha llançat un balanç molt favorable. L'exercici es va tancar amb un romanent de tresoreria de 38 milions d'euros i una inversió executada de 201 milions d'euros durant l'any passat. La regidora d'Hisenda i Pressupostos, María José Ferrer San Segundo, avançà que “bona part s'incorpore a romanents i finançar inversions financerament sostenibles, per a seguir transformant la ciutat”.
Este superàvit permetrà impulsar una sèrie de projectes clau per a la ciutat:
- Continuïtat d'obres com el poliesportiu de Sant Isidre, el centre municipal d'arts escèniques del Cabanyal i l'Espai Dones.
- Avanç en els projectes d'inversió de Parcs i Jardins i el Consell Agrari.
- Assignació de 2,1 milions d'euros per a executar les propostes ciutadanes seleccionades a través del procés VLCParticipa de pressupostos participatius.
- Destí de 6,8 milions d'euros a l'ambiciós Pla Director de l'EMT, alliberant recursos per a l'adquisició d'autobusos elèctrics i enfortint la sostenibilitat del transport públic.
- Reducció addicional del deute municipal amb 2,74 milions d'euros, consolidant una disminució significativa que, segons l'equip de govern, ha passat de 225 a 72 milions d'euros en poc més de dos anys i mig de mandat.