El front litoral de València fa dècades que és el gran pendent de l'urbanisme de la ciutat. Cinc quilòmetres de costa, un quilòmetre d'amplària, barris amb identitats pròpies i ferides històriques sense tancar. Ara, la Junta de Govern Local ha aprovat que el Servici de Planejament Urbanístic inicie amb caràcter preferent la tramitació del Pla del Front Litoral, un ambiciós instrument urbanístic que pretén traçar, per primera vegada, una estratègia comuna per a tota esta franja que va des del Parc de Desembocadura fins a la platja de La Patacona.
Un territori de contrastos entre la mar i la ciutat
Parlar del front litoral valencià és parlar d'una suma de mons que a penes es toquen. Natzaret, un barri el nom del qual no té origen bíblic, sinó que deriva d'un antic llatzaret establit en 1720 per a aïllar persones amb malalties infeccioses, conviu a escassos quilòmetres amb La Malva-rosa, que va sorgir a finals del segle XIX com a zona de balnearis i viles d'esbarjo al costat de la platja. Entre mig, El Grau, El Cabanyal-Canyamelar — nascut com a barri de pescadors, conegut per les seues típiques cases baixes de façanes amb taulells — i La Punta completen un mosaic urbà que mai ha tingut un pla integrador. Fins ara.
L'àrea concentra a més alguns dels espais de major valor de la ciutat: L'Albufera, l'horta periurbana, el final del Jardí del Túria, el port i la zona marítima. Una acumulació d'oportunitats que, paradoxalment, ha conviscut durant anys amb zones degradades i barris que s'han sentit ignorats pel planejament municipal. De fet, l'Associació de Veïns de Natzaret va arribar a demanar a l'alcaldia de València que saldara el "deute històric" amb este barri, convertint en zona verda i equipaments públics la frontera sud del port.
Què contempla l'expedient urbanístic
El nou pla no serà un simple document d'intencions. L'expedient urbanístic aprovat haurà d'incloure un diagnòstic exhaustiu del territori: la situació dels barris, els habitatges, l'activitat econòmica, els espais lliures i zones verdes, les àrees degradades, els equipaments, els servicis públics i la mobilitat. A això se sumarà un estudi d'integració paisatgística i les directrius d'ordenació urbana i territorial. És a dir, una radiografia completa abans d'operar.
El que es pretén no és partir de zero, sinó donar coherència al que ja existix i al que està en marxa. El Pla del Front Litoral integrarà actuacions que ja estan en tramitació, com el Parc de Desembocadura i el PAI del Grau, junt a projectes nous: el Parc Lineal de Natzaret, la reordenació urbana de J.J. Dòmine o la revisió integral del passeig marítim de les platges del nord de la ciutat. Com va apuntar l'alcaldessa María José Catalá, "serà una iniciativa que vol anar molt més enllà d'una actuació puntual sobre el passeig marítim: es concep com una reflexió urbanística integral sobre una de les àrees amb major capacitat de transformació de València".
El passeig marítim, símbol d'un canvi pendent
Entre les actuacions previstes figura la renovació del passeig marítim, que seguirà criteris de sostenibilitat adaptats a la realitat climàtica actual. No és una idea menor. El passeig marítim és un dels escenaris més visibles i quotidians de la relació entre València i la seua mar, i la seua reforma pot marcar la diferència en com els veïns i visitants experimenten esta façana urbana.
La història recent d'estos barris coneix bé la diferència entre els projectes que arriben i els que es queden en paper. Els veïns de Natzaret podrien presentar un extensíssim memorial de greuges contra el port de València, des que l'ampliació sud es va menjar la platja en 1986. Eixa memòria col·lectiva és també part del context en el qual este nou pla haurà de demostrar la seua utilitat real.
Una oportunitat històrica amb molts fronts oberts
No és la primera vegada que València es planteja ordenar el seu litoral de manera integral. L'arquitecte Carles Dolç recorda la batalla sostinguda a principis dels anys 70 perquè el llit del Túria fora un jardí —com ho és en l'actualitat— i no un sistema d'autopistes. Eixe pols ciutadà es va guanyar i hui el Jardí del Túria és un dels pulmons verds més valorats de la ciutat. La pregunta que sobrevolta este nou pla és si la transformació del litoral pot convertir-se en una fita comparable.
L'aprovació de l'inici del tràmit no és el final del camí, sinó el començament d'un procés que encara haurà de concretar quin instrument urbanístic s'emprarà, sotmetre's a participació pública i enfrontar-se als interessos en tensió d'un territori enormement complex. Però per primera vegada, Natzaret, la Punta, el Grau, el Cabanyal-Canyamelar i la Malva-rosa compartixen un mateix pla, amb la mateixa escala i, almenys sobre el paper, el mateix horitzó. Per a una franja de ciutat que sempre ha mirat a la mar donant-li l'esquena a la resta de València, això ja és, en si mateix, una novetat.