Hi ha edificis que acumulen dècades de silenci fins que algú decidix que ja és suficient. L'Alqueria del Tenis, un immoble protegit enclavat en el barri valencià de Penya-roja, portava anys deteriorada, amb empremtes de vandalisme i ocupació, atrapada entre l'expansió urbana que la va anar rodejant sense arribar a engolir-la del tot. Ara, amb una inversió municipal d'1.222.112,91 euros i les obres ja en marxa, eixe silenci té data de caducitat: maig de 2027, quan l'edifici obrirà les seues portes com a nou centre sociocultural del districte de Camins al Grau.
L'alcaldessa de València, María José Catalá, va visitar este dimecres les obres de rehabilitació de l'immoble, que van començar el passat maig i estan adjudicades a l'empresa Rebogar Obras y Servicios SL amb un termini d'execució de dotze mesos. La visita no va ser només un acte protocol·lari: l'actuació transformarà este immoble municipal protegit en un espai destinat a la convivència, la participació ciutadana, la formació i les activitats intergeneracionals.
"La rehabilitació de l'Alqueria del Tenis respon a una demanda històrica del veïnat i demostra que cuidar el patrimoni també és millorar la vida quotidiana dels barris." - María José Catalá, alcaldessa de València
Una alqueria amb història pròpia
Les alqueries constituïxen un dels símbols més representatius de la Comunitat Valenciana que, amb el pas del temps, s'han diluït pel creixement inexorable de les ciutats i les àrees metropolitanes. L'Alqueria del Tenis és, precisament, un exemple d'eixa tensió entre allò rural i allò urbà: és un exemple d'arquitectura tradicional de l'horta valenciana, i segons l'Inventari d'Edificis, Conjunts i Elements d'Interés Arquitectònic del Municipi de València, la construcció data de 1950, encara que es considera molt anterior. És un bé singular protegit pel seu valor arquitectònic i tipològic.
Les primeres imatges localitzades de l'immoble es remunten aproximadament a 1948, quan la vivenda ja estava vinculada a l'activitat del club de tenis pròxim i funcionava com a seu social. La vivenda i les parcel·les confrontants, que actualment conformen l'illa, pertanyien a un únic propietari, la família Vidal. Amb el temps, la ciutat va créixer al seu voltant i l'edifici va quedar integrat en el teixit urbà, encara que sense un ús clar que justificara el seu manteniment. El resultat va ser el deteriorament progressiu que els veïns del barri feien anys que reclamaven que s'aturara.
Tres plantes i un pati per al barri
El futur centre sociocultural comptarà amb una superfície construïda de 391,04 metres quadrats repartits en tres plantes, a més d'un pati enjardinat que funcionarà com a espai d'activitat cobert i descobert durant tot l'any. La distribució interior respon a una lògica intergeneracional pensada per a donar cabuda a perfils molt distints: la planta baixa es reservarà per a exposicions i activitats dirigides a persones majors; la primera planta albergarà una sala polivalent per a tallers, activitats físiques, jocs i reunions d'associacions; i la segona planta acollirà una sala multiusos orientada a conferències, formació, estudi o biblioteca, a més de despatxos.
El pati exterior, per la seua part, conservarà l'imponent ficus benjamina que fa dècades que presidix l'espai. La intervenció tindrà en compte que l'Alqueria del Tenis és un bé singular protegit per l'Ajuntament pel seu valor arquitectònic i tipològic, per la qual cosa les obres respectaran els espais lliures interiors, les altures, els forjats i la façana. També es repararan l'escala interior —la cèlebre escala envansada ceràmica que connecta les tres altures— i la seua barana, i es retirarà el porxe posterior afegit en reformes posteriors per a recuperar la silueta original de l'alqueria.
La intervenció s'ha dissenyat per a compatibilitzar la nova funció pública de l'immoble amb la preservació de la seua identitat. Una premissa que, sobre el paper, sona senzilla, però que en la pràctica exigix equilibrar les necessitats d'accessibilitat i ús contemporani amb l'obligació de no alterar els elements que li atorguen el seu valor patrimonial. Per a això, el projecte inclou un itinerari accessible que comunica l'entrada, l'ascensor i el pati, garantint l'ús autònom del conjunt.
Més projectes en marxa en Penya-roja
La rehabilitació de l'Alqueria del Tenis no és l'únic front obert en el barri. Català aprofità la visita per a subratllar que el govern municipal avança en diverses actuacions clau reclamades històricament per les entitats veïnals de Penya-roja. Entre estes, la tramitació de la modificació del Pla General per a cedir la parcel·la a Sanitat i materialitzar així el nou centre de salut del barri, que reforçaria la cobertura assistencial junt al ja existent en Antonio Suárez.
En matèria de zones verdes, es troba pendent d'adjudicació la redacció del projecte del Parc 3 d'Abril de 1979. I en infraestructura urbana, l'Ajuntament projecta una nova passarel·la que connectarà els barris de Penya-roja, La Punta i Natzaret, articulant el tram final del llit del riu Túria amb la façana marítima en el que es presenta com el primer pas per a completar l'arribada del riu a la mar.
L'obertura del centre sociocultural en maig de 2027 no serà només el rescat d'un edifici singular. Serà el senyal que un barri que portava anys esperant el seu torn comença, per fi, a veure complides les seues demandes. Per als veïns de Penya-roja, recuperar una alqueria que estigué a punt de perdre's entre l'abandó i el vandalisme és també recuperar una part del que sempre degué ser seu.


