Un barri amb història i amb cicatrius obertes torna a estar en el centre del debat urbanístic valencià. La Comissió d'Urbanisme de l'Ajuntament de València ha donat llum verda al PAI (Programa d'Actuació Integrada) de Benimaclet, un projecte que contempla la construcció de 1.345 vivendes en un dels últims espais sense edificar del nord de la ciutat. El ple extraordinari del pròxim divendres 23 d'octubre haurà de ratificar la decisió, adoptada amb el vot favorable de PP i Vox i el rebuig de tots els grups de l'oposició.
Un desenvolupament dividit entre el públic i el privat
De les 1.345 vivendes previstes, més de la meitat tindran caràcter públic: 403 seran de protecció oficial i altres 300 s'ubicaran en sòl dotacional públic —aproximadament 20.000 metres quadrats reservats expressament per a això— destinades al lloguer assequible per a joves menors de 45 anys. En una ciutat on l'accés a la vivenda s'ha convertit en un dels problemes estructurals més apressants, esta proporció de vivenda pública és, si més no, significativa.
El pla distribuïx els 38.748 metres quadrats de sostre edificable residencial en set parcel·les repartides per distintes illes del nou desenvolupament, amb edificis de fins a huit plantes d'altura. Una escala que, en un barri de caràcter marcadament horitzontal i amb forta identitat de poble, no ha passat desapercebuda entre els veïns.
Dècades de polèmica sobre l'última horta urbana
El PAI de Benimaclet no és una novetat. Es tracta d'un dels projectes que més polèmica ha generat en el barri des del moment de la seua presentació. El seu origen es remunta a 1994, quan l'edificabilitat del PAI s'aprovà en funció d'unes previsions demogràfiques —més d'un milió d'habitants— que ni s'han complit en les tres dècades passades. Des d'aleshores, el projecte ha sobreviscut a canvis de govern, recursos judicials i una mobilització veïnal persistent.
Els col·lectius crítics han denunciat reiteradament la "urbanització de l'últim reducte d'horta i terra fèrtil" que queda dins de la Ronda Nord. Veus veïnals han recordat que la ciutat de València no creix en nombre d'habitants, i que el mateix barri de Benimaclet ha perdut 2.000 veïns en l'última dècada. Per als seus detractors, construir 1.345 vivendes en eixe context resulta difícil de justificar.
Zones verdes i noves dotacions: l'altre costat del pla
El projecte no es reduïx a rajola. El PAI contempla prop de 70.000 metres quadrats de zones verdes —una superfície equivalent a quasi deu camps de futbol— i aproximadament 32.000 metres quadrats de sòl per a dotacions públiques destinades a usos educatius, esportius i altres servicis de proximitat. Entre les propostes incorporades al pla figura també la reserva d'un espai obert en la zona verda de 30.000 m² destinat a la celebració d'esdeveniments, mercats ambulants o exposicions.
El planejament també obri la possibilitat d'executar simultàniament les obres d'urbanització i d'edificació, sempre que es complisquen els requisits legals i tècnics aplicables. Això sí, l'ocupació dels vivendes quedarà condicionada a la recepció formal de les obres d'urbanització: primer la ciutat, després les cases.
El camí encara és llarg
L'aprovació en comissió no és el punt final, sinó el començament d'un procés que acaba d'entrar en velocitat de creuer. Després del previsible debat en el ple extraordinari del divendres, el següent pas serà la fase de reparcel·lació, un tràmit tècnic i jurídic necessari per a concretar la distribució de les parcel·les resultants i les càrregues d'urbanització que corresponen a cada propietari.
Benimaclet porta trenta anys convivint amb un projecte urbanístic que ha dividit el barri entre els qui veuen en ell una oportunitat per a guanyar servicis i infraestructures i els qui temen perdre per sempre el caràcter singular d'un dels pocs racons de València on encara pot intuir-se l'horta que algun dia ho va envoltar tot. L'aprovació definitiva en el ple del 23 d'octubre marcarà, en qualsevol cas, un abans i un després en eixa història inacabada.