L'Ajuntament de València ha posat en marxa la maquinària per a llançar el programa de formació per a desocupats més ambiciós dels últims anys. La Regidoria d'Ocupació i Formació ha iniciat la tramitació de l'expedient que permetrà contractar externament un ampli catàleg de cursos dirigits a persones sense faena durant el període 2027-2029, amb una inversió total de 4,8 milions d'euros, distribuïts en prop d'1,6 milions anuals. La xifra no és menor: equival a comprometre quasi mig milió d'euros més cada any que molts programes municipals d'ocupació convencionals.
Una aposta que va més enllà del "curset de torn"
La proposta arriba en un context que no convida a la complaença. Les persones no qualificades representen el 65,4% del total de persones desocupades a la ciutat, la qual cosa posa de relleu que la bretxa formativa continua sent un dels grans obstacles per a trobar faena. Davant d'eixa dada, el regidor d'Ocupació i Formació, José Gosálbez, ha volgut marcar distàncies amb la imatge del curs públic com a mer tràmit administratiu.
"No invertim en cursos per complir un expedient. Invertim perquè més persones troben una ocupació i perquè les empreses puguen incorporar els professionals que necessiten. Cada euro públic ha de servir per a generar oportunitats reals." - José Gosálbez, regidor d'Ocupació i Formació de l'Ajuntament de València
La declaració no és retòrica buida. El disseny del programa s'ha elaborat a partir dels informes d'organismes especialitzats com LABORA, l'Observatori de les Ocupacions del SEPE, el Consell Territorial de Formació Professional València Ciutat i la Confederació Empresarial Valenciana (CEV), entre altres entitats. És a dir, l'oferta formativa no ha nascut en un despatx mirant al sostre, sinó escoltant els qui contracten.
Tres línies d'actuació per a distints perfils
El programa s'articula entorn de tres grans eixos que busquen donar resposta a necessitats molt distintes entre si. El primer i més exigent són els itineraris per a l'obtenció de certificats professionals en sectors amb alta demanda d'ocupació. Parlem d'àmbits com la indústria, l'energia, el manteniment d'instal·lacions, les indústries alimentàries, el comerç i el màrqueting, o l'edificació i l'obra civil. Estos itineraris, d'entre 250 i 1.000 hores de duració, permeten obtindre una qualificació professional reconeguda sense necessitat de cursar una Formació Professional reglada. Una via d'accés al mercat laboral més àgil per a qui no pot —o no vol— tornar a les aules durant anys.
El segon eix són els cursos d'especialització de menor duració, pensats per a adaptar-se amb rapidesa als canvis del mercat. El major volum de desocupació a la província es concentra en el sector servicis, la qual cosa fa especialment rellevant disposar d'una oferta formativa que puga actualitzar-se amb agilitat quan una nova demanda emergisca. El tercer bloc inclou formació en idiomes, competències digitals i habilitats personals, les anomenades soft skills que cada vegada més empreses exigixen com a condició indispensable per a accedir a un lloc.
La modalitat també s'ha pensat amb criteri: la combinació de formació presencial i en línia busca eliminar barreres per a persones amb distintes disponibilitats horàries, càrregues familiars o nivells de qualificació previs.
Externalització com a ferramenta de flexibilitat
Una de les decisions estratègiques del programa és precisament la contractació externa dels cursos. Gosálbez ha explicat que eixa fórmula permetrà adaptar l'oferta formativa amb major agilitat a l'evolució del mercat laboral i respondre amb rapidesa tant a les necessitats de les empreses com a les dels desocupats. No es tracta, per tant, d'externalitzar per externalitzar, sinó de guanyar en capacitat de reacció davant un mercat que hui canvia a una velocitat molt superior a la de qualsevol catàleg formatiu fix.
"Trobar faena no pot dependre de la sort. Ha de dependre de comptar amb la formació adequada. Eixe és el compromís d'este Ajuntament: oferir ferramentes útils perquè qui vulga treballar tinga més oportunitats d'aconseguir-ho." - José Gosálbez, regidor d'Ocupació i Formació de l'Ajuntament de València
Este programa no substituïx, sinó que complementa, la formació que el propi Ajuntament ja impartix directament en les seues instal·lacions, centrada especialment en les famílies professionals d'Hostaleria i Turisme, Administració, i Servicis Socioculturals a la Comunitat. La combinació d'ambdós vies amplia el ventall d'opcions disponibles per als desocupats de la ciutat.
L'ocupació com a política social de fons
Darrere dels milions i els expedients hi ha una premissa política que Gosálbez no ha dubtat a enunciar amb claredat: "La millor política social és una ocupació. I el primer pas per a aconseguir-ho és oferir una formació útil, pràctica i adaptada al que hui demanden les empreses." Una frase que, més enllà del titular fàcil, apunta a un debat de fons sobre com han de gastar-se els recursos públics destinats a la lluita contra la desocupació: si en prestacions o en capacitació, si a pal·liar o a previndre.
Amb una taxa de desocupació que en la Comunitat Valenciana se situa aproximadament en el 10,85% segons l'Enquesta de Població Activa de l'INE, i amb més d'un 65% de les persones desocupades sense qualificació suficient, l'aposta de l'Ajuntament de València per invertir en formació real, connectada al teixit productiu i executada durant tres anys consecutius, apunta en una direcció que pocs discutirien en teoria. La clau, com sempre, estarà en els resultats: quantes persones troben faena en acabar els cursos, quantes empreses cobrixen llocs que hui tenen vacants, i si eixe diners acaba generant les oportunitats reals que promet el projecte.