L'Ajuntament de València ha aprovat este divendres una subvenció nominativa de 466.000 euros per a l'Associació Valenciana de Caritat, coneguda com a Casa Caritat, amb l'objectiu de sostenir dos dels seus programes més crítics: el menjador social i el Centre d'Atenció a Emergències Socials CAES Sanchis Bergón. Una xifra que, lluny de ser un simple tràmit administratiu, representa el sustento quotidià de centenars de persones que han perdut —o mai van tindre— un lloc al qual anomenar llar.
Una aliança amb més de tres dècades d'història
L'Associació Valenciana de Caritat va ser fundada en 1906 a la ciutat de València per l'aleshores alcalde José Sanchis Bergón. Més d'un segle després, l'entitat continua sent un dels pilars del teixit social valencià, i es troba baix el patrocini de l'Ajuntament de València, el batle del qual ostenta el títol de President d'Honor. Però més enllà del vincle institucional, la relació entre ambdues institucions té una dimensió pràctica i quotidiana: el regidor portaveu municipal, Juan Carlos Caballero, ha recordat que l'Ajuntament i Casa Caritat porten col·laborant des dels anys 90 en l'atenció directa a les persones més vulnerables de la ciutat.
Casa Caritat València es finança principalment a través de subvencions d'entitats autonòmiques i locals, entre les quals destaquen les aportacions de l'Ajuntament de València i de la Generalitat Valenciana. La subvenció aprovada este divendres per la Junta de Govern Local dona continuïtat a eixe compromís i s'estructura entorn de dos programes concrets que atenen necessitats tan bàsiques —i tan urgents— com menjar i tindre un sostre.
Més de 33.000 entregues i quasi 400 persones sense llar ateses
El primer dels programes finançats porta el nom de "Intervenció social i entrega de productes de primera necessitat a població vulnerable i menjador social per a persones en situació de sense llar". Les dades de l'any 2025 parlen per si soles: el servici de repartiment va atendre a 3.347 persones i va realitzar 33.601 entregues, entre lots de productes i xecs de supermercat. A més, el menjador social va donar servici a 381 persones sense llar i va prestar més de 17.200 menjars al llarg de l'any. Traduït a xifres quotidianes, això equival a quasi 50 menjars diaris durant tot l'any.
El programa no es limita a cobrir la fam immediata. El seu disseny contempla també l'atenció i intervenció social professional, amb l'objectiu d'afavorir la promoció personal i l'autonomia de qui el rep, previndre la cronificació de la pobresa i millorar les condicions d'higiene i benestar. La pobresa ja no té un sol rostre: hui és més diversa, més complexa i, sovint, més invisible i més pròxima, amb persones dels mateixos barris i carrers de la ciutat.
El CAES Sanchis Bergón: 12 places que obrin una porta d'eixida
El segon programa és el Centre d'Atenció a Emergències Socials CAES Sanchis Bergón, que disposa de 12 places d'allotjament. L'any passat, el centre va prestar atenció a un total de 88 persones, que no sols van rebre sostre, sinó també alimentació, higiene i intervenció social individualitzada. L'objectiu declarat: que els qui passen per allí no tornen al carrer.
És precisament este enfocament el que distingix este tipus de recurs d'una solució d'emergència pura. La tasca de Casa Caridad va molt més enllà d'oferir un plat calent: treballa per a tornar la dignitat, crear oportunitats i generar un canvi real en la vida dels qui més ho necessiten. Així ho ha subratllat també el portaveu municipal, que ha insistit que la subvenció permet posar en marxa recursos que "no es limiten a oferir menjar o un lloc on dormir".
"No es limiten a oferir menjar o un lloc on dormir, sinó que proporcionen acompanyament professional i ferramentes per a recuperar l'autonomia personal" - Juan Carlos Caballero, regidor portaveu de l'Ajuntament de València
Autonomia, no assistència permanent
L'objectiu de Casa Caridad ha evolucionat i s'ha adaptat als temps, encara que podria considerar-se que seguix sent el mateix de la seua fundació: evitar la mendicitat als carrers de València. A pesar que el seu servici més conegut és el menjador social, l'entitat disposa d'un alberg, escoles infantils, un centre de dia per a transeünts crònics i programes d'higiene. El repte actual, no obstant això, va més lluny: Casa Caridad enfoca tota l'atenció en les persones sense llar i en risc d'exclusió social, amb la finalitat d'oferir solucions duradores per a integrar-les en la societat.
En un context que cada dia arriben a Casa Caridad persones que mai imaginaren necessitar ajuda —famílies que no poden assumir el lloguer, persones que han perdut la seua xarxa de suport, joves sense oportunitats, majors sols—, i moltes d'estes situacions no apareixen de colp, sinó que es construïxen a poc a poc: una malaltia, una ruptura, una pèrdua, una crisi que s'allarga fins que sostindre la vida quotidiana es torna impossible, els 466.000 euros aprovats este divendres no són només una partida pressupostària. Són la diferència entre tindre on menjar demà o no tindre-ho.