Pintura que s'escama, instal·lacions elèctriques que envellixen, passadissos que acumulen el desgast de dècades. Mantindre un col·legi en bon estat no és glamurós, però sí imprescindible. I la Junta de Govern Local de València ho sap: este divendres ha aprovat destinar 2.389.450 euros al manteniment dels tres col·legis de titularitat municipal de la ciutat, una partida finançada íntegrament amb la subvenció concedida per la Conselleria d'Educació a l'Ajuntament.
Tres col·legis, un mateix objectiu
Els centres beneficiats són el CM Santiago Grisolía, el CM Fernando de los Ríos i el CM Benimaclet. Tres equipaments públics que, junts, concentren centenars de llocs escolars repartits entre etapes d'Educació Infantil i Primària, i que compten a més amb unitats especials de suport a la integració. La inversió no arriba d'improvís: respon al protocol de col·laboració firmat el desembre de 2024 entre la Generalitat Valenciana i l'Ajuntament "per al manteniment amb fons públics dels centres docents de titularitat municipal", un acord que actualitza una relació institucional que, segons ha recordat el portaveu municipal Juan Carlos Caballero, arranca ni més ni menys que de 1986, quan la Generalitat va començar a col·laborar amb el finançament d'estos col·legis ja siga mitjançant convenis entre administracions o mitjançant la concessió de subvencions.
Quatre dècades de cooperació que demostren que el manteniment escolar no és una ocurrència puntual, sinó una política sostinguda en el temps.
Més que pintura: seguretat, salut i rendiment
Per què importa tant que un col·legi estiga ben mantingut? La resposta va més enllà de l'estètica. El regidor portaveu, Juan Carlos Caballero, ha subratllat que estes actuacions incidixen de forma directa en la salut d'alumnes i docents, i en la mateixa qualitat del procés educatiu.
"El manteniment dels col·legis influïx de manera directa en la funció educativa i en la salut de la població escolar i docent" - Juan Carlos Caballero, regidor portaveu de l'Ajuntament de València
Els treballs previstos van des de tasques preventives orientades a garantir la seguretat i evitar accidents fins a intervencions destinades a crear entorns més saludables, que l'evidència pedagògica vincula amb una millor motivació i rendiment acadèmic. A això se suma un argument de llarg termini difícil d'ignorar: mantindre bé un edifici allarga la seua vida útil i protegix la inversió pública que va suposar construir-lo.
Un esforç que s'acumula
Esta aprovació no és un fet aïllat en la política d'infraestructures escolars valenciana. El govern municipal ha incrementat en els últims anys l'import destinat al manteniment dels col·legis en més d'un 75%, passant dels 2.811.339 euros de l'anterior contracte als 4.923.141 euros a l'any previstos en la nova contracta. Un context que ajuda a calibrar l'abast real dels 2,4 milions ara aprovats: no és un pegat, sinó una baula més d'una cadena d'inversions que busca revertir anys d'infrafinançament en el sector.
Al cap i a la fi, una aula amb goteres, una escala sense barana o un sistema d'alarma deficient no són només problemes de gestió patrimonial. Són condicions que afecten cada matí milers de xiquets i els professionals que els acompanyen. Que les administracions destinen fons conjunts per a evitar-ho no és només una bona notícia per a tres col·legis de València: és un recordatori de per a què servix la cooperació institucional quan funciona.