Quatre mesos de faena, quasi mig milió d'euros i 243 tones de llots i residus extrets a mà. Este és el balanç de la intervenció que l'Ajuntament de València ha conclòs en el col·lector del carrer Eugènia Viñes, al barri de Poblats Marítims, just a temps per a rebre amb garanties la tardor mediterrània. Una carrera contra el calendari que la ciutat, amb una llarga història d'episodis d'inundacions a l'esquena, no podia permetre's perdre.
Una infraestructura crítica en el punt més vulnerable de la ciutat
El col·lector d'Eugènia Viñes no és una canonada qualsevol. Discorre per una de les zones més baixes de València, pràcticament al nivell del mar, junt al passeig marítim de la Malva-rosa. Eixa condició geogràfica, que convertix el barri en un dels racons més fotogènics i concorreguts de la ciutat, és també la seua major debilitat hidràulica. En mancar quasi per complet de pendent, la canalització acumula sediments de forma natural i continuada, com si el subsòl estiguera dissenyat per a retindre tot allò que hauria de fluir cap a la mar.
El resultat, abans de la intervenció, era una xarxa progressivament taponada que, davant d'una tempesta intensa, podria haver convertit els carrers del barri en canals improvisats. No és un escenari hipotètic: segons l'Agència Estatal de Meteorologia, el 29 d'octubre de 2024 va ploure a València l'equivalent a un any en només huit hores, un diluvi que va causar inundacions devastadores, convertint els carrers en rius. La memòria d'aquell episodi seguix molt present a la ciutat.
Quatre mesos, 1.082 metres i faena completament manual
Les faenes van arrancar el 27 d'abril i es van donar per finalitzades el 28 d'agost. Durant eixe període, les brigades de la UTE Sanejament de València van intervindre sobre una longitud de 1.082,50 metres de xarxa. Per a fer-se una idea de l'escala: és com netejar l'interior d'una canalització que recorre, metre a metre, l'equivalent a més de deu camps de futbol en successió.
El gran condicionant va ser que tota la neteja va haver d'executar-se per mitjans manuals, sense possibilitat de recórrer a la maquinària habitual en este tipus d'actuacions. L'escassa pendent del tram, característica inherent a la seua ubicació costanera, impedia utilitzar els sistemes de pressió hidràulica que acceleren i simplifiquen estes tasques en altres zones de la ciutat. Cada tona de llot extreta —i van ser 243 en total— va implicar l'esforç físic directe dels operaris.
Una inversió de 476.800 euros per a blindar el barri
El cost total de l'actuació ascendix a 476.800,95 euros, una quantitat que el Servici municipal del Cicle Integral de l'Aigua ha destinat íntegrament a posar a punt esta infraestructura estratègica abans que arriben les precipitacions més intenses de l'any. La inversió reflectix tant la complexitat tècnica del projecte com la voluntat de l'equip de govern municipal d'actuar de forma practeiva, sense esperar que el problema es materialitze en una emergència.
La decisió de prioritzar este col·lector respon a una lògica senzilla però contundent: en una ciutat amb una topografia costanera com la de València, el temps que transcorrix entre l'inici d'una pluja torrencial i el col·lapse d'una xarxa saturada pot mesurar-se en minuts. Les inundacions han sigut habituals en la zona al llarg dels segles; de fet, el propi aiguamoll valencià existix gràcies a elles. Ignorar el manteniment de les canalitzacions en este entorn no és una opció.
La xarxa, llesta per a la tardor
Amb els 243.000 quilos de llots i deixalles fora de la canalització, el col·lector recupera la seua secció transversal completa i, amb ella, la seua capacitat màxima de desguàs. L'aigua podrà circular sense obstacles des del barri fins al seu punt d'evacuació, reduint el risc de retencions i desbordaments en superfície durant els episodis de pluja intensa que caracteritzen la tardor en el litoral llevantí.
L'Ajuntament de València complix així l'objectiu de deixar la xarxa de sanejament d'Eugènia Viñes lliure d'obstruccions abans que comencen les precipitacions fortes, donant als veïns de Poblats Marítims una cosa que, en una ciutat tan acostumada a conviure amb l'aigua com esta, té un valor enorme: la tranquil·litat de saber que el sòl baix els seus peus està llest per a absorbir el que el cel decidisca enviar.