Un solar enclavat en ple cor històric de València porta dècades atrapat en l'atzucac urbanístic. Ara, la Junta de Govern Local ha fet el pas definitiu: l'aprovació de la reparcel·lació de la Unitat d'Execució 12 (UE 12) del Pla Especial de Protecció i Reforma Interior de Velluters convertix eixe terreny pendent en sòl edificable, amb capacitat per a onze vivendes i un nou espai lliure per al barri.
Un barri amb molta història i massa buits
Velluters no és un barri qualsevol. El seu nom prové dels artesans del "vellut" —el vellut—, el gremi del qual es remunta a l'Edat Mitjana, i la indústria de la seda que allí va florir va ser tan important que va deixar empremta en monuments com la Llotja de la Seda o el Col·legi de l'Art Major de la Seda. No obstant això, eixa herència d'esplendor contrasta amb dècades de deteriorament: arran de la riuada de 1957 va començar un progressiu abandó que va convertir el barri en una àrea degradada. El PEPRI de Velluters, aprovat en 1991, prescrivia la renovació de la seua zona central de nord a sud a causa de l'alta deterioració en tots els nivells del barri, però moltes de les actuacions previstes van quedar a mig camí. El resultat, visible encara hui, és revelador: en Velluters existixen cinc vegades més solars sense ús que parcs i 2,5 vegades més que places.
És en eixe context on cobra tot el seu sentit la decisió aprovada este dilluns per l'Ajuntament de València.
Què contempla exactament la reparcel·lació
L'àmbit d'actuació ocupa 887,06 metres quadrats en l'illa delimitada pels carrers del Moro Zeit, de les Monges, de la Carda i Bosseria. No és un espai enorme —equival aproximadament a la superfície de tres pistes de pàdel—, però la seua transformació té un impacte real i directe sobre el teixit urbà del barri.
D'eixa superfície total, 272,20 m² es destinaran a espai lliure i 338,12 m² a xarxa viària, és a dir, més de dos terços de l'àmbit es tornaran a la ciutat en forma de zones per als vianants i vials. La superfície edificable resultant arriba als 276,73 m² de sòl, amb una edificabilitat de 1.106,93 m² de sostre, la qual cosa permetrà alçar aproximadament onze vivendes noves.
La reparcel·lació té el seu origen en el Programa d'Actuació Integrada de l'àmbit i inclou la urbanització completa dels vials i els espais lliures, així com la connexió i integració amb l'entorn. Una vegada completada eixa urbanització, es procedirà a edificar els solars resultants.
Una aposta per recuperar el centre històric habitatge a habitatge
"Continuem desbloquejant solars que portaven dècades parats en el centre històric per tornar-los a la ciutat com a habitatge i espai públic" - Juan Giner, regidor d'Urbanisme, Habitatge i Llicències de l'Ajuntament de València
La declaració de l'edil resumeix bé la filosofia que guia esta actuació: no es tracta de grans gestos, sinó d'anar cosint, solar a solar, els buits que jalonen el nucli antic. Ciutat Vella va patir durant el segle XX un declivi demogràfic i de conservació progressiu, i a partir de finals dels anys noranta es van posar en marxa plans de rehabilitació com el Pla RIVA i els plans PEPRI per revitalitzar habitatges, monuments i espais públics. Dècades després, algunes de les unitats d'execució previstes en eixos plans continuen sense desenvolupar-se.
La UE 12 no és un cas aïllat dins d'eixa estratègia. L'Ajuntament treballa en paral·lel en altres unitats d'execució del planejament de protecció de Ciutat Vella: la UE 2 de Seu-Xerea i la UE 22 del Carme es troben també en tramitació, la qual cosa apunta a una voluntat d'accelerar un procés que, en alguns punts del districte, porta en marxa —sobre el paper— des de fa més de trenta anys.
Onze habitatges en menys de 900 metres quadrats pot paréixer una xifra modesta enfront de les necessitats d'una ciutat com València. Però en un barri on els solars buits superen en nombre els parcs, cada metre quadrat recuperat compta. I potser el més rellevant no siga quants habitatges es construiran, sinó el missatge que llança: que el centre històric de València, amb tota la seua càrrega d'història i abandó, continua sent territori disputable i transformable, carrer a carrer, illa a illa.