Fa exactament 319 anys, el 29 de juny de 1707, el rei Felip V firmava el Decret de Nova Planta i suprimia de colp els furs valencians. Quedaren abolits els furs i institucions pròpies del Regne de València, nascut en 1238, i el territori es regiria a partir d'aleshores per les lleis de Castella. Tres segles i quasi dos dècades després, eixe greuge històric seguix sense reparar-se del tot. I València ho recorda, amb noms i cognoms, en un acte institucional que ha reunit juristes, historiadors i representants polítics baix un mateix sostre —i una mateixa exigència.
Un acte per a no oblidar
La Diputació de València i l'Associació de Juristes Valencians han organitzat el primer acte institucional dedicat a commemorar la derogació dels furs valencians, celebrat al pati del Palau dels Scala, seu de la corporació provincial. La vicepresidenta primera de la Diputació, Natàlia Enguix, exercí d'amfitriona d'un encontre que va concloure amb un missatge inequívoc: la crida ferma a la Mesa de Les Corts perquè constituïsca la delegació que ha d'anar a Madrid a defendre la recuperació definitiva del dret civil valencià.
"No estem reclamant un privilegi, sinó un dret constitucional legítim que requerix d'una reforma emmarcada en el principi d'igualtat de tots els territoris que formen Espanya." - Natàlia Enguix, vicepresidenta primera de la Diputació de València
Enguix va subratllar que poques reivindicacions gaudixen d'un consens tan ampli en la societat valenciana com esta, i va posar el focus en la comparació inevitable: altres comunitats històriques apliquen amb normalitat el seu dret foral en matèries civils. La pregunta flota en l'aire: per què València no?
319 anys d'una "llarga carrera"
El president de Juristes Valencians, José Ramón Chirivella, va recordar que la reivindicació cobra una dimensió especial este any, que es commemora el 750 aniversari de la mort de Jaume I. Els furs valencians havien sigut promulgats precisament per Jaume I en 1238, poc després de la conquesta de la ciutat de València. Durant 469 anys, aquells furs foren el nervi de la vida política valenciana.
"Portem una llarga carrera de 319 anys reclamant que ens tornen el que és nostre, que no és una altra cosa que mantindre l'ànima valenciana." - José Ramón Chirivella, president de Juristes Valencians
Chirivella agraí a la Diputació que, en l'actual context polític, haja tingut la iniciativa de rescatar esta data del calendari de la memòria col·lectiva. També recordà que el Congrés dels Diputats ja remeté una carta a Les Corts perquè es pronunciara sobre la reforma constitucional necessària per a recuperar el dret foral valencià. La no devolució dels furs valencians amb caràcter general ha constituït històricament la causa principal que la Comunitat Autònoma Valenciana gaudira de competències legislatives més limitades en l'àmbit civil, a diferència d'altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó. La pilota, per tant, està en la teulada de Les Corts.
El dret foral i la vida quotidiana
Pot ser que el concepte de "dret civil foral" sone abstracte, però els seus efectes són ben concrets. La professora d'Història del Dret de la Universitat, Mª Pilar Hernando, explicà en l'acte que el que es defensa davant de l'Estat és la capacitat de les institucions valencianes d'aplicar el dret propi en matèries com les relacions familiars, les successions i les unions de fet. És a dir, aspectes que afecten directament a com s'hereta, com es dividixen els béns en una parella o com es reconeixen legalment certes convivències. Cal recordar que els Decrets de Nova Planta promulgats entre 1707 i 1716 aboliren les lleis i institucions dels territoris de la Corona d'Aragó, mentres que altres territoris com Aragó, Mallorca i Catalunya veieren parcialment o totalment restituïts els seus drets forals amb el temps. València, no.
Hernando subratllà que és "normal que distintes generacions hagen coincidit a reclamar la recuperació de la identitat pròpia", la qual cosa convertix esta demanda en una cosa més que política: és una qüestió de continuïtat històrica.
Més enllà del dret foral: els altres deutes pendents de Les Corts
Enguix aprofità l'acte per a posar damunt la taula una altra assignatura pendent del parlament autonòmic: la rebaixa del llindar electoral del 5% al 3%. Ho fa amb un argument directe —la barrera actual és "una anomalia democràtica que premia els partits tradicionals i castiga les formacions municipalistes"— i amb una dada que evidència el bloqueig: la Diputació presentà 11.000 firmes ciutadanes recolzant eixa reforma i, segons Enguix, encara no hi ha hagut resposta institucional. Dos reivindicacions, un mateix diagnòstic: la paràlisi de Les Corts.
La vicepresidenta apel·là també a l'exemple del Parlament Balear, que aconseguí que Formentera obtinguera un escó en el Senat, com a prova que quan hi ha voluntat política, els canvis són possibles. Per a València, el repte és transformar anys de consens social en una iniciativa política real. Tres-cents dèneo anys d'espera semblen argument suficient.