L'Ajuntament de València ha fet un pas significatiu en la renovació dels seus recursos humans. La Junta de Govern Local ha aprovat l'oferta pública d'ocupació per a 2026, que posa damunt la taula 376 noves places, de les quals 256 es convocaran per torn lliure —el màxim que permet la normativa estatal— i la resta, principalment a través de promoció interna. Una convocatòria que no és només una qüestió de números: darrere de cada plaça hi ha un servici públic que necessita més mans i, en molts casos, mans més joves.
Policies, bombers i treballadors socials, en el centre de l'oferta
La distribució de les places reflectix clarament les prioritats del consistori valencià. Els servicis que garantixen la seguretat i l'atenció ciutadana concentren el gros de l'oferta: 100 noves places d'agent de la Policia Local i 30 de Bombers, a més de 15 destinades a reforçar els servicis socials municipals. En una ciutat que ha viscut episodis de gran exigència per als seus cossos d'emergències, l'aposta per ampliar estes plantilles respon a una necessitat que les pròpies dades de l'administració venien reclamant des de fa temps.
Cal recordar que les 256 places oferides per torn lliure no són una xifra arbitrària. Representen el sostre màxim que l'Ajuntament pot convocar en aplicació de la taxa de reposició d'efectius fixada en els Pressupostos Generals de l'Estat, un mecanisme que regula quantes places pot traure a concurs una administració en funció de les baixes produïdes en la seua plantilla.
Una plantilla envellida: el 64% supera els 50 anys
Més enllà de cobrir vacants, l'oferta té una dimensió demogràfica que resulta cridanera. L'edat mitjana dels empleats municipals de València és de 52 anys, i el 64,21% de la plantilla supera ja la cinquantena. Dit d'una altra manera: la majoria dels qui sostenen els servicis públics de la ciutat estan a una o dos dècades de la jubilació. De fet, les projeccions del propi ajuntament estimen que en els pròxims deu anys es jubilaran 1.081 persones, l'equivalent al 20% de tota la plantilla. Rejovenir l'organització no és, per tant, un objectiu cosmètic, sinó una necessitat estructural.
La temporalitat, un altre front obert
A l'equació de l'envelliment se suma un altre problema crònic que afecta el conjunt de les administracions públiques espanyoles: la temporalitat. Mentres que en el sector privat la taxa de temporalitat ha caigut al 12,1% després de la reforma laboral de 2022, en el sector públic actualment el 32,8% dels tres milions de treballadors compta amb un contracte acteual. En el cas dels ens locals, el problema és encara més agut: la temporalitat es concentra especialment en les comunitats autònomes (40%) i en els ens locals (35,8%).
L'Ajuntament de València no és alié a esta realitat. El seu índex de temporalitat se situa actualment aproximadament en el 24% de la plantilla, una xifra que la pròpia institució reconeix com a insostenible. L'objectiu declarat és reduir-la fins al 8%, el llindar que l'Estat espanyol es va comprometre a no superar en el conjunt de les administracions públiques. Aconseguir eixe percentatge no serà immediat —la legislació el fixa com a sostre màxim, no com a punt de partida—, però l'oferta de 2026 és un pas concret en eixa direcció.
La convocatòria oberta i els processos de promoció interna que arranquen amb esta oferta configuren, en definitiva, una aposta doble: estabilitzar el personal temporal ja existent i obrir la porta a nous perfils que aporten frescor i continuïtat a uns servicis públics que, en menys d'una dècada, hauran de fer front a una jubilació massiva sense precedents en la història recent del consistori valencià.