L'11 de juny de 2026, a les 11:37 hores, la Fundació València Activa va deixar d'existir oficialment. Amb eixe punt exacte en el calendari, el Patronat de l'entitat va aprovar la seua dissolució definitiva, posant fi a una estructura que portava més d'un any en procés de liquidació i que, segons els seus propis responsables municipals, duplicava funcions que els servicis de l'Ajuntament ja podien assumir directament. Un tancament que els seus impulsors presenten com una victòria de l'eficiència administrativa, encara que el context que va nàixer la decisió és prou més turbulent.
Un any de procés, un compromís de legislatura
Va ser en maig de 2025 quan el regidor d'Ocupació i Emprenedoria, José Gosálbez, vicepresident de la fundació i responsable polític de l'àrea, va elevar a la Junta de Govern Local una moció per a iniciar l'extinció de l'entitat. L'argument central era que la Fundació València Activa desenvolupava funcions pròpies d'un servici públic d'ocupació sense ser un ens instrumental vàlid, i que no generava ingressos propis, depenent íntegrament de subvencions públiques mentre actuava com una estructura paral·lela als servicis municipals existents. Dit d'una altra manera: es pagava dos vegades per fer el mateix.
Des d'eixe moment, l'Ajuntament de València, en el Ple celebrat el 2 d'octubre de 2025, va acordar assumir les competències i els servicis que fins aleshores oferia la Fundació, després de la decisió del Patronat del passat 30 de juny de procedir a la seua dissolució i liquidació. L'aprovació definitiva de l'11 de juny de 2026 culmina eixe procés, amb la firma dels representants de l'Ajuntament de València, UGT i la CEV.
"L'aprovació suposa el compliment d'un compromís adquirit a l'inici de la legislatura. El nostre objectiu era racionalitzar l'estructura municipal, eliminar duplicitats i garantir una gestió més eficient dels recursos públics. Hui fem un pas important en eixa direcció." - José Gosálbez, regidor d'Ocupació i Emprenedoria de l'Ajuntament de València
Què era i què feia València Activa
València Activa era un instrument de l'Ajuntament de València que comptava amb la participació dels agents econòmics i socials més representatius, i tenia la missió d'impulsar i coordinar les polítiques d'ocupació i desenvolupament econòmic local a la ciutat. Entre els seus servicis figuraven una agència de col·locació gratuïta, vivers d'empresa per a emprenedors, programes de formació, punts d'atenció a l'emprenedor i els Premis València Emprén, que reconeixien anualment els projectes empresarials més destacats de la ciutat.
Res d'això desapareix. Esta nova etapa suposa la gestió directa per part de l'Ajuntament, a través del Servici d'Ocupació i Formació i del Servici d'Emprenedoria, garantint la continuïtat dels programes i servicis prestats fins al moment. És a dir, el ciutadà que abans cridava a la fundació ara cridarà a la regidoria. El servici continua; canvia qui el gestiona i davall quin paraigua.
L'ombra dels escàndols i el relat del "xiringuito"
El context polític que va nàixer la decisió de tancar la fundació no és precisament neutre. L'entitat municipal s'havia vist immersa en un possible cas de corrupció, que va començar amb el presumpte falsejament d'un contracte amb Imedes, i arran del qual es van destapar diversos contractes sospitosos amb empreses relacionades amb l'empresari José Parés i altres contractes de patrocini que els grups de l'oposició van portar a la Fiscalia. Després d'eixes denúncies, la Fiscalia Anticorrupció va decidir incoar diligències d'investigació contra l'exregidor Juan Manuel Badenas, predecessor de Gosálbez al capdavant de l'àrea, per presumptes delictes de malversació, prevaricació, frau i falsedat documental per suposades irregularitats en l'ens.
Gosálbez sempre va negar que el tancament fora una reacció a eixos escàndols, encara que els temps parlen per si sols. A preguntes de la premsa, l'edil va insistir que no era "una escalfada d'un moment", sinó una decisió adoptada després de quasi vint mesos en el govern de la ciutat, amb el clar objectiu d'evitar una duplicitat que, al seu juí, no tenia cap sentit. El relat oficial sempre va apuntar a la racionalització. El relat crític, a tapar els forats d'una gestió anterior.
"No pagarem amb diners públics un xiringuito duplicat, opac i ineficaç. Apostem per una administració més senzilla, més transparent i més eficaç, on cada euro es destine directament a millorar els servicis que reben els valencians." - José Gosálbez, regidor d'Ocupació i Emprenedoria de l'Ajuntament de València
Els treballadors, intactes en el canvi
Un dels aspectes més sensibles de qualsevol procés de dissolució és l'humà. En la fundació hi havia 24 empleats, dels quals 21 s'incorporaren a l'Ajuntament. Gosálbez va ser explícit al respecte en l'acte de tancament, reconeixent la tasca del personal i deixant clar que la seua integració en els servicis municipals no era una concessió, sinó una continuïtat lògica. "Ells mai no foren el problema", va afirmar el regidor, en una frase que, entre línies, apunta a qui sí que ho va ser.
Amb esta dissolució, València se suma a una tendència que diverses administracions espanyoles han seguit en els últims anys: la revisió crítica de les seues fundacions i ens instrumentals, moltes vegades creats en èpoques de bonança per a dotar d'agilitat la gestió pública, però que amb el temps es convertiren en estructures paral·leles de difícil control. El compromís municipal és reforçar i ampliar les accions destinades a millorar les oportunitats d'ocupació, impulsar la formació i fomentar la creació i consolidació d'empreses, contribuint així al reforçament del teixit econòmic i social de la ciutat. La pregunta que queda en l'aire és si eixe propòsit se sosté millor des d'una regidoria que des d'una fundació, o si l'eficiència promesa acabarà sent tan visible per al ciutadà de peu com el tancament que hui la justifica.