No és habitual que una medalla esportiva conte una història de segles. Però en els XII Gay Games de València, les que pugen al podi porten cosida la història de la indumentària valenciana des del segle XVIII. Este dimecres, 1 de juliol, la ciutat celebra la seua quarta jornada de competició i, amb ella, les primeres cerimònies d'entrega de premis d'uns jocs que han convertit la identitat local en protagonista tant dins com fora del camp.
Medalles amb ànima fallera
Les medalles no són un detall menor. Realitzades per 1700 Indumentaria Valenciana, les seues cintes han sigut teixides en un teler de Jacquard —tecnologia del segle XIX que, curiosament, és considerada un antecedent directe de la informàtica moderna pel seu sistema de targetes perforades—. Els tres dissenys que distingixen l'or, la plata i el bronze incorporen dotze colors de trama sobre fons daurat, tots ells inspirats en espolins originals del segle XVIII i XIX. Un gest tèxtil que transforma cada guardó en una peça d'artesania amb arrelament.
Però la distinció no acaba en el teixit. La Colla de Tabal i Dolçaina de la Junta Central Fallera acompanya les cerimònies d'entrega amb interpretacions de peces tradicionals valencianes, convertint cada podi en un xicotet acte de patrimoni musical compartit amb els més de 10.200 atletes arribats de 81 països. Per a molts d'ells, serà la primera vegada que escolten en directe el so inconfusible de la dolçaina.
Una senya d'identitat que va arrancar en l'obertura
Este vincle entre els jocs i la cultura valenciana no va nàixer hui. Ja en la cerimònia d'obertura, celebrada el passat 27 de juny en l'estadi Ciutat de València davant de més de 13.500 persones, grups de folklore i dansa valenciana van acompanyar la desfilada de delegacions internacionals. La dolçaina va protagonitzar també el minut de silenci en homenatge a les víctimes del terratrémol a Veneçuela, i el Grup de Danses de Guadassuar va compartir escenari amb la drag queen Choriza May.
La coherència d'eixe fil conductor és cridanera: en uns jocs nascuts en 1982 a San Francisco com una resposta a la marginació de les persones LGBT en l'esport, l'edició valenciana ha apostat per ancorar l'esdeveniment en la cultura del lloc que l'acull. No com a decorat, sinó com a part substancial del programa.
Quasi 30 esports en simultani per tota la ciutat
Més enllà del simbolisme dels podis, el dimecres és, abans que res, un dia de competició intensa. Quasi una trentena de disciplines esportives es disputen de manera simultània en instal·lacions municipals i espais repartits per tota la ciutat i la seua àrea metropolitana. La natació ocupa el Parc de l'Oest; el cross training, Vara de Quart; l'hoquei, La Carrasca i Tarongers; i el voleibol es desdobla en quatre poliesportius: El Cabanyal, La Malva-rosa, Nou Moles i Benicalap.
La jornada suma també waterpolo, esquaix, pàdel, bitles, bàsquet a la Universitat Politècnica de València, softbol al Jardí del Túria, vòlei platja a La Malva-rosa, esgrima a Benimaclet, escacs, arts marcials, tenis de taula, bàdminton i vela i dragon boat a La Marina de València. Com a novetats del dia, destaquen el cheerleading a l'Alqueria del Basket i el ball esportiu al Poliesportiu de la Font de Sant Lluís.
L'escala de l'esdeveniment resulta difícil de visualitzar sense perspectiva. Les edicions anteriors, celebrades a Guadalajara i Hong Kong, van reunir poc més de 2.600 i 2.400 participants respectivament, mentre que València acull més de 10.200 esportistes de 81 països. Una diferència que no és marginal: és un canvi de dimensió.
Cultura, memòria i accessibilitat
L'agenda cultural del dimecres és igualment densa. Els Pop-up Concerts de cors arranquen a l'entorn del Mercat Central i la plaça de la Mare de Déu, portant la música coral als espais més quotidians de la ciutat. En el Meeting Point del Tram III dels Jardins del Túria se celebra la xarrada 'Rethinking Accessibility in Sport', dins del cicle Xarrades Orgulloses, una sessió que posa damunt la taula una pregunta incòmoda: és l'esport realment accessible per a tots?
A la vesprada, el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) acull The Memorial Moment, un acte de record i homenatge a les persones del col·lectiu LGTBIQ+ que ja no estan. Un moment de pausa enmig de la celebració que recorda per què estos jocs existixen. El Centre Cultural Nau 3 Ribes, per la seua part, manté la programació del festival de cinema Pride in Motion.
El fermall de foc, el 4 de juliol
Queden tres dies per al tancament. La Pirotècnia Vulcano, que ja va coronar la cerimònia inaugural, tornarà a encarregar-se de l'espectacle final: no seria València si no hi haguera un desplegament pirotècnic, cosa que esta ciutat fa increïblement bé. El pròxim 4 de juliol, l'espectacle de focs artificials es llançarà des de la Plaça de l'Afició del València Basket, a La Fonteta, posant el punt final a una edició que ha aconseguit una cosa poc comuna: que cada medalla entregada, abans d'arribar al coll d'un atleta, ja portara damunt quatre segles d'història.