Trenta anys donen per a molt. Donen perquè una ciutat aprenga a escoltar-se a si mateixa, perquè milers de xiquets i joves deixen la seua empremta als carrers i perquè un programa educatiu es consolide com a alguna cosa més que una iniciativa institucional. Este dimecres, el Conservatori José Iturbi de València va acollir l'entrega de diplomes de l'edició 2026 del programa "Per una Ciutat en Convivència", amb 2.600 alumnes de 37 centres educatius com a protagonistes i la música com a fil conductor de tot el projecte.
Una ciutat que sona des de les aules
El lema d'este any, València, Music City, no és una ocurrència puntual. Es tracta d'una marca municipal que agrupa totes les activitats musicals de la ciutat i que, en esta edició del programa, ha servit de punt de partida perquè l'alumnat reflexione sobre què significa créixer en una ciutat on el tabal i la dolçaina formen part del paisatge sonor quotidià, on les bandes de música porten dècades teixint el teixit social de cada barri. El resultat tangible són 80 cartells elaborats pels estudiants que, a partir d'ara, ocuparan el mobiliari urbà de la ciutat, convertint les marquesines i les tanques en un altaveu de la comunitat educativa.
És una imatge que mereix pensar-se un moment: els mateixos carrers que recorren cada dia per a anar al col·legi, transformats en exposició col·lectiva de les seues pròpies idees sobre la convivència, el ritme, l'harmonia o la tradició musical valenciana. La ciutat com a aula oberta, en el sentit més literal possible.
Tres dècades dins de la Xarxa Internacional de Ciutats Educadores
El programa s'inscriu en la Xarxa Internacional de Ciutats Educadores, un moviment que va nàixer en 1990 amb motiu del I Congrés Internacional de Ciutats Educadores, celebrat a Barcelona, quan un grup de ciutats representades pels seus governs locals va plantejar l'objectiu comú de treballar conjuntament en projectes i activitats per a millorar la qualitat de vida dels seus habitants. La seua filosofia part de la consideració que la ciutat serà educadora quan reconega, exercite i desenvolupe, a més de les seues funcions tradicionals, una funció educadora; quan assumisca la responsabilitat de la formació, promoció i desenvolupament de tots els seus habitants, començant pels xiquets i els joves. València porta exactament tres dècades integrada en eixa xarxa, un període que coincidix pràcticament amb la història completa del moviment.
L'alcaldessa María José Catalá, acompanyada per la regidora d'Educació, Rocío Gil, presidí l'acte d'entrega de diplomes i no escatimà a valorar la dimensió històrica del que se celebrava.
"Porta trenta anys de creativitat renovada, d'idees noves i d'il·lusió compartida, trenta anys d'una ciutat que escolta la infància, la joventut i els veïns i veïnes" - María José Catalá, alcaldessa de València
La primera edil anà més enllà de l'elogi protocol·lari i vinculà la música amb una lliçó de convivència cívica.
"La música ens ensenya el que la convivència exigix: escoltar l'altre, afinar i acceptar que el resultat sempre és millor quan toquem tots a una" - María José Catalá, alcaldessa de València
Qui participa i des d'on
La diversitat de centres participants diu molt sobre l'abast real del programa. No es tracta únicament de col·legis de primària a l'ús: entre els 37 centres figuren escoletes municipals, escoles municipals, col·legis concertats i centres de la Universitat Popular. Les escoletes Algirós, Diputada Campoamor, Gent Menuda, Quatre Carreres i Solc, les escoles municipals Fernando de los Ríos i Benimaclet, i els centres de la Universitat Popular de Nou Moles, Na Rovella, Russafa, Abastos i Camins al Grau formen part de la iniciativa. Des dels més menuts, encara en l'etapa infantil, fins a adults que es formen en la Universitat Popular, el programa tendix un pont generacional poc habitual en este tipus de projectes.
Un compromís que va més enllà del diploma
Catalá volgué subratllar que la pertinença a la Xarxa de Ciutats Educadores implica alguna cosa més que un reconeixement simbòlic: "això no sols són paraules sinó un compromís ferm d'este Ajuntament amb la infància, una aliança amb el teixit escolar de la nostra ciutat per a incloure la mirada dels més menuts, dels més joves i inclús dels majors en el projecte de ciutat que volem".
Tres dècades després de la seua primera edició, el programa demostra que la convivència no es decreta des dels despatxos, sinó que es construïx cartell a cartell, nota a nota, en el dia a dia dels qui aprenen a mirar la seua ciutat amb ulls propis. Que eixa lliçó se celebre, precisament, en un conservatori no pareix en absolut casualitat.