Quan l'actual equip de govern va arribar a l'Ajuntament de València, el Pla de Sostenibilitat Turística en Destí (PSTD) de la ciutat dormia en un calaix: a penes havia executat l'1% del seu pressupost. Hui, eixe mateix pla ha tancat amb un 99,01% d'absorció dels 7,5 milions d'euros en fons europeus assignats. No és només un rècord administratiu. És la història de com una ciutat pot transformar els seus museus, els seus parcs, els seus poliesportius i les seues rutes culturals en poc més de dos anys, quan hi ha voluntat i coordinació per a fer-ho.
Del bloqueig a l'execució quasi total
Els fons van arribar a València baix el paraigua dels Next Generation EU, el major programa de recuperació econòmica llançat per la Unió Europea després de la pandèmia, enquadrat en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Govern d'Espanya. El pla, dotat globalment amb 3.400 milions d'euros, va ser dissenyat per a impulsar la modernització i competitivitat del sector turístic espanyol. A València li van correspondre 7,5 milions destinats específicament a digitalització, accessibilitat universal, patrimoni i eficiència energètica.
El repte era majúscul: tots els PSTD dels Plans de Sostenibilitat Turística tenien com a termini d'execució fins a juny de 2026, un marge que en el context de la gestió pública espanyola resultava especialment exigent. L'experiència acumulada en altres municipis revelava una bretxa significativa en la capacitat de gestió a nivell local, especialment en entitats de menor grandària. Els fons no executats han de ser retornats a la UE, la qual cosa convertia cada projecte en una carrera a contrarellotge.
La coordinació entre els servicis municipals, l'OAM Fundació Esportiva Municipal, la Fundació Visit València i el Palau de Congressos de València va ser clau per a revertir la situació. El resultat parla per si mateix: de pràcticament zero a quasi l'execució completa abans del tancament del termini el 30 de juny de 2026.
"Quan vam arribar al govern municipal ens vam trobar amb què este pla estava paralitzat i a penes a l'1% d'execució. Haver aconseguit donar-li la volta a esta situació en temps rècord i aconseguir el 99% d'absorció dels fons demostra la nostra capacitat de treball, rigor i eficàcia en la gestió per a no deixar perdre ni un sol euro que beneficie a València" - Paula Llobet, regidora delegada de Turisme, Innovació i Captació d'Inversions de l'Ajuntament de València.
Museus més intel·ligents i una ruta mil·lenària en el mòbil
Una part substancial de la inversió s'ha dirigit a modernitzar l'experiència cultural de la ciutat. S'ha optimitzat el sistema de gestió i venda d'entrades en els espais municipals i s'han incorporat ferramentes de navegació en 3D preparades per a la seua visualització per mitjà d'ulleres de realitat virtual. La tecnologia, fins ara reservada a l'entreteniment, aterra així en els museus de la ciutat.
Però potser l'aposta més singular siga la que connecta el més antic amb el més nou: una aplicació mòbil dedicada a la ruta urbana del Sant Calze, pensada per als pelegrins i curiosos que s'acosten a la ciutat en el marc del III Any Jubilar. L''app' es complementa amb nova senyalística física en els punts d'interés del recorregut, traçant un pont digital entre el patrimoni històric i el turista contemporani.
Accessibilitat real, no només en el paper
El pla ha inclòs la implantació del sistema intel·ligent de senyalística digital Navilens en els principals recursos turístics i culturals de la ciutat. Este sistema, desenrotllat originalment a Espanya i ja present en aeroports i museus de diversos països, permet que persones amb discapacitat visual s'orienten de forma autònoma per mitjà de l'escaneig de codis visuals amb el mòbil. El seu desembarcament en el teixit turístic valencià suposa un salt real cap a l'accessibilitat universal.
A això se suma la instal·lació d'una nova oficina modular d'informació turística en la platja, un recurs més pròxim i accessible per al visitant que arriba al litoral.
Ombra en els poliesportius i llum en el Túria
No tota la inversió europea s'ha destinat al digital o al patrimonial. Alguns dels canvis més palpables per als valencians de peu tenen a veure amb l'espai que habiten cada dia. El circuit de running de 5 quilòmetres del Jardí del Túria ha rebut una renovació integral de la seua il·luminació i senyalística, millorant tant la seguretat com l'experiència dels milers d'esportistes que el recorren setmana rere setmana.
En els poliesportius municipals, l'aposta ha sigut igualment pragmàtica: la instal·lació d'estructures d'ombra per a protegir els usuaris de la calor extrema, una mesura d'adaptació climàtica que en els estius mediterranis dels últims anys s'ha tornat imprescindible. I el Palau de Congressos ha executat obres d'eficiència energètica que reforcen el seu posicionament com a seu de grans esdeveniments sostenibles a escala internacional.
"Hem demostrat una altíssima capacitat institucional per a absorbir i executar la inversió europea de manera àgil i rigorosa. Aconseguir passar de l'1% al 99% d'execució no és només un èxit administratiu, és la demostració que sabem gestionar i convertir els fons en projectes reals i sostenibles que impulsen València com un destí d'avantguarda" - Paula Llobet, regidora delegada de Turisme, Innovació i Captació d'Inversions de l'Ajuntament de València.
En un context que Espanya figura com a líder en execució davant la UE, però internament l'execució material va endarrerida, la qual cosa es traduïx en menor impacte de l'esperat a ulls de ciutadans i empreses, el cas de València oferix una lectura distinta: la d'una ciutat que va prendre un pla quasi abandonat i el va convertir en ombra sobre un poliesportiu, en una app per a pelegrins, en llum sobre un sender del Túria. Potser la verdadera mesura de l'èxit dels fons europeus no estiga en els percentatges d'execució, sinó en si eixes millores se senten quan un ix a córrer un matí de juliol.