Durant dècades, les vies del ferrocarril han actuat com una cicatriu invisible que dividia la ciutat de València en dos. Els barris de la Raiosa, Malilla i Favara han viscut d'esquenes al centre, separats per una infraestructura que mai va pensar en les persones que habitaven al seu voltant. Ara, amb el soterrament de les vies en curs i dos grans projectes verds prenent forma, eixa fractura urbana podria tancar-se per sempre.
Una malla verda de 230.000 metres quadrats
Quan estiguen completats el Parc Central i el passeig de García Lorca, València disposarà d'una gran malla verda contínua de 230.000 m² que comunicarà el centre de la ciutat amb els barris del sud. Una superfície que supera amb escreix els 172.969 m² dels jardins de Vivers i que només quedarà per darrere del Jardí del Túria, el gran pulmó de la capital valenciana, amb 1.360.000 m² d'espais enjardinats al llarg de més de 9 quilòmetres i considerat el major jardí lineal d'Europa.
La nova malla verda s'articularà en tres peces que s'uniran com les parts d'un trencaclosques. La primera ja existix: els més de 110.000 m² del jardí del Parc Central, completat en una primera fase amb accés principal des del carrer de les Filipines i dissenyat per la paisatgista britànica Kathryn Gustafson. La segona és el node central del parc, pendent d'execució, amb uns 40.000 m² addicionals. I la tercera —la més esperada pels veïns del sud— és el futur passeig de García Lorca, amb més de 80.000 m² de superfície.
El passeig que tanca un deute històric
El passeig de García Lorca tindrà una extensió de 80.000 metres quadrats, dels quals un 88% serà zona verda destinada als vianants i ciclistes. Tan sols un 12% estarà reservat per al viari imprescindible: el trànsit en dos carrils per a cotxes —tots dos en direcció al sud, d'eixida— i un per a autobusos públics. Un disseny pensat, en paraules de l'alcaldessa, per a generar connexió sense generar col·lapse.
Esta àrea sorgirà a partir del soterrament de les vies de tren a través del canal d'accés ferroviari que s'està construint , una obra de gran envergadura que és condició prèvia i indispensable perquè tot el projecte puga materialitzar-se. Sense túnel, no hi ha passeig. Sense passeig, no hi ha malla verda.
La societat Parc Central ha encarregat una actualització del disseny d'urbanització del bulevard García Lorca a la paisatgista Kathryn Gustafson, que suposarà una millora en la qualitat paisatgística. L'alcaldessa de València, María José Catalá, ha subratllat que l'actualització la realitza "una de les paisatgistes més prestigioses en l'àmbit mundial", que ja va dissenyar el Parc Central i va guanyar el concurs d'idees d'este passeig.
"Una artèria vertebradora de vida i convivència, que tanca un deute històric amb els barris" - María José Catalá, alcaldessa de València
Una transformació que no és exempta de debat
El projecte, però, no ha estat exempt de polèmica. La portaveu de Compromís, Papi Robles, ha retret a Catalá que, "després de mesos d'opacitat, ajornaments i un procés participatiu que no ha existit mai", renuncie "a un gran parc en García Lorca i abrace el trànsit, un error històric que condemna els barris del sud". En poques setmanes s'han reunit més de 35.000 signatures en contra del disseny, per la qual cosa, en paraules de l'oposició, "ignorar esta demanda no és una posició tècnica, és una decisió política contra la voluntat expressa de la gent".
El regidor Giuseppe Grezzi ha apuntat que no es qüestiona el percentatge de zona verda, sinó si hi haurà trànsit o no, i ha remarcat que "un bulevard amb carrils de vehicles no és un corredor verd, és una avinguda amb arbres als costats", amb una diferència "radical en termes de qualitat ambiental, soroll, emissions i ús ciutadà real".
Una anàlisi de 360 graus per a una decisió estratègica
L'equip de govern defensa que la proposta és fruit d'una "anàlisi rigorosa" realitzada pels serveis municipals, amb el suport d'una auditoria externa, i que s'ha fet una "anàlisi de 360 graus de la ciutat per a adaptar esta actuació de manera equilibrada". En este sentit, l'alcaldessa ha insistit que qualsevol solució que generara un col·lapse de trànsit o un increment de la contaminació en carrers com Sant Vicent o la carrera de Malilla no era una opció acceptable.
Més enllà del debat tècnic i polític, el que ningú discutix és la magnitud de la transformació que s'apropa. Quan tot el projecte estiga completat, València disposarà d'una zona verda contínua que canviarà radicalment la manera que milers de veïns es mouen, respiren i viuen la ciutat. La pregunta no és si la transformació vindrà, sinó quin model de futur s'imposa: el que prioritza el verd absolut o el que busca l'equilibri entre natura i mobilitat. Una discussió que, en definitiva, és la mateixa que es plantegen totes les grans ciutats europees del segle XXI.