Set-cents anys no es complixen tots els dies. El Corpus Christi de València, conegut popularment com la Festa Grossa, arriba en 2026 a un aniversari que molt poques celebracions del món poden presumir d'igualar: set segles d'història ininterrompuda, de tradició transmesa de pares a fills, de carros triomfals, danses, personatges bíblics i una processó que recorre el cor del centre històric amb la custòdia més gran del món al seu pas. Del 4 al 7 de juny, la ciutat no sols celebra una festa; reivindica un llegat.
Un origen medieval que va sobreviure a la pesta i al temps
L'origen del Corpus Christi es remunta a 1263, quan el papa Urbà IV va instituir la festivitat per mitjà de la butla Transiturus hoc mundo, estenent-se per tota la cristiandat. A València, la processó es va instaurar en 1355 gràcies al bisbe Hug de Fenollet, marcant l'inici d'una tradició que ha perdurat més de set segles. No va ser un camí fàcil: la pesta negra i altres calamitats, com la mort prematura del mateix bisbe, van influir perquè la processó se suspenguera durant llargs anys. Però la ciutat sempre va trobar la manera de recuperar-la. Encara que la primera processó documentada data de l'any 1355, existixen referències anteriors que proven que la festa ja se celebrava en 1326. D'ací ve el número que es commemora este any.
La custòdia processional de la Catedral, obra de Francisco Pajarón Suay, és considerada la més gran del món i va ser realitzada gràcies a les donacions dels valencians. Eixe detall ho diu tot sobre la relació entre la ciutat i la seua festa: no és una cosa que es va imposar des de dalt, sinó una cosa que el poble va construir i va finançar amb les seues pròpies mans.
Quatre dies per a celebrar set segles
Els actes centrals arranquen el dijous 4 de juny amb la Missa Solemne en el Reial Col·legi Seminari del Corpus Christi. A les 20 hores, el Patriarca acollirà la Missa Solemne del Corpus, oficiada per l'arquebisbe de València, monsenyor Enrique Benavent, que en finalitzar pronunciarà el Pregó del Corpus. És la primera vegada que el pregó recau en el màxim representant de l'Església a la ciutat, un gest que subratlla el caràcter excepcional d'esta edició.
El divendres 5 arriba una de les grans novetats de l'any. Com és tradició, una representació de l'Associació d'Amics del Corpus entregarà, al llarg de la jornada, adorns florals anomenats pomells a autoritats civils, religioses i militars de la ciutat, convidant-los a participar de la festivitat. Però este any, l'entrega de pomells tindrà un fermall d'or inèdit: deu bandes de música desfilaran per primera vegada en una entrada conjunta impulsada per la Regidoria de Festes i Tradicions en col·laboració amb COSOMUVAL, amb una interpretació col·lectiva de peces musicals i els himnes oficials en la plaça de l'Ajuntament. En commemoració del 700 aniversari, s'ubicaran també set monuments florals a càrrec del Gremi de Floristes de la Comunitat Valenciana en diversos carrers i places, un d'ells enfront del Palau Arquebisbal.
El dissabte 6 reserva la tradicional Penjà de Poals, representacions vinculades al Corpus, concerts de música tradicional valenciana i, a les 23 hores, el concert extraordinari de la Banda Simfònica Municipal de València en la plaça de la Mare de Déu. La Nit de Festa tancarà una jornada pensada perquè la celebració arribe també a aquells que no són devots però sí curiosos.
El diumenge 7 és el dia gran. L'arquebisbe presidirà la solemne missa de pontifical a les 10 hores, que serà retransmesa pel canal de YouTube de la Catedral; a les 12 hores, la Cavalcada del Convit, i a les 19 hores, la solemne Processó General. Al llarg del recorregut s'ubicaran set cors en la Plaça de Manises, Plaça del Tossal, enfront de la Llotja, en la cantonada de l'Avinguda María Cristina amb el carrer Sant Vicent, enfront de l'església de Sant Martí, en el carrer de la Mar i enfront del Palau Arquebisbal.
Un patrimoni sense equivalent a Espanya ni en el món
El que fa singular el Corpus de València no és només la seua antiguitat, sinó la riquesa i diversitat dels elements que el componen. La celebració manté viu un conjunt de manifestacions úniques com les Roques, els Gegants i Cabuts, les danses tradicionals, la Cavalcada del Convit o la figura de la Moma, símbols d'un llenguatge festiu propi que ha arribat fins als nostres dies després de segles d'història. La processó reunix aproximadament 300 personatges bíblics, danses, música, carros triomfals i segles d'història popular. El vestuari que el fa possible supera les 1.300 peces entre vestits i complements. Una xifra que parla de l'escala de la logística, però també del mim amb què es preserva cada detall.
Un dels moments més característics és la Cavalcada del Convit, una desfilada amb origen l'any 1516 que representa una invitació pública del Capellà de les Roques a participar en la processó del Corpus Christi. La Moma, representació de la Virtut, combat els set Momos, figures al·legòriques dels pecats capitals. Una batalla simbòlica que porta repetint-se cada any des de fa segles i que, vista en directe, té més força de la que cap pantalla pot transmetre.
"No hi ha cap processó al món com la del Corpus de València" - Francisco Esteve, president de l'Associació Amics del Corpus
L'Ajuntament apunta a la UNESCO i al reconeixement nacional
El 700 aniversari no és només una celebració; és també una palanca institucional. L'Ajuntament ha iniciat els tràmits perquè el Corpus Christi avance cap a la seua declaració com a Festa d'Interés Turístic Nacional, després d'haver obtingut en 2019 el reconeixement autonòmic. El següent escaló és encara més ambiciós: treballar juntament amb les administracions competents per impulsar la candidatura del Corpus Christi de València com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat davant la UNESCO.
"El Corpus ha arribat fins als nostres dies perquè generacions senceres entengueren que conservar esta celebració era també conservar una part essencial de la història de València" - Mónica Gil, regidora de Festes i Tradicions de l'Ajuntament de València
Ambdós processos formen part d'una mateixa estratègia de protecció i projecció que l'Ajuntament descriu com una responsabilitat col·lectiva. No n'hi ha prou amb organitzar la festa cada any; cal blindar-la. La celebració aspira a ser reconeguda algun dia com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, un objectiu que la convertix, en este 700 aniversari, en una cosa més que una tradició: en una aposta de futur. Perquè una ciutat que és capaç de conservar durant set segles una festa d'esta magnitud mereix, almenys, que el món ho sàpia.