Els mercats de districte de València —eixos espais que fan olor de peix fresc, verdura de temporada i conversa de barri— estan a punt d'estrenar noves regles de joc. La Comissió de Patrimoni de l'Ajuntament de València ha aprovat este dimarts, per unanimitat, la modificació de l'Ordenança de Mercats de Districte, un pas decisiu que ara haurà de ratificar el Ple municipal abans d'entrar en vigor.
La reforma no ix del no-res ni per iniciativa exclusiva de l'equip de govern. El seu origen està en les demandes traslladades per la Confederació de Mercats Tradicionals de la Comunitat Valenciana, Confemercats, que agrupa els mercats municipals de la regió i que feia temps que reclamava una posada al dia de la normativa. L'ordenança vigent data de 2018, i l'actualització busca adaptar el funcionament dels mercats municipals a la realitat actual, incorporant qüestions que fins ara no estaven regulades o ho estaven de forma insuficient. Al text també s'han incorporat al·legacions presentades pels distints grups polítics municipals durant la seua tramitació, la qual cosa explica en part eixe suport unànime en comissió.
Menys basar, més mercat
El canvi més cridaner —i el que més debat ha generat en els últims mesos— afecta la composició dels llocs. Fins ara, un mercat de districte podia destinar fins al 20% de les seues parades a la venda de productes no alimentaris: roba, complements, articles de la llar o qualsevol altre producte que poc té a veure amb la cistella de la compra. La nova ordenança retalla eixe percentatge a la meitat, fixant un màxim del 10%.
La lògica darrere d'esta decisió és clara: si un mercat de barri comença a paréixer-se més a un basar que a un espai d'alimentació, perd la seua raó de ser. L'objectiu és garantir que no més del 10% dels llocs siga de productes no alimentaris, reforçant així la funció essencial d'estos recintes com a llocs de referència per a la compra quotidiana de productes frescos. Mercats emblemàtics com el de Russafa, el de Benicalap o el de Castella són els que concentren major nombre de parades i, per tant, els que més podrien notar l'impacte d'esta mesura.
Horaris amb marge de maniobra
L'ordenança també toca un altre aspecte sensible: els horaris. Amb caràcter general, s'establix una obertura entre les 7:30 i les 15:00 hores, amb un mínim de sis hores d'activitat, encara que podran adaptar-se d'acord amb les associacions de venedors. És a dir, no es tracta d'una camisa de força, sinó d'un marc de referència que reconeix la diversitat de cada mercat.
Que els horaris puguen negociar-se amb les associacions de venedors no és un detall menor. Des que el govern municipal va arribar al poder, Confemercats va demanar una revisió de l'ordenança per a adaptar-la als nous temps i hàbits de consum, sent la conciliació familiar una de les principals demandes dels comerciants. Ajustar els torns a les necessitats reals dels qui treballen darrere d'un taulell des de l'alba és, en la pràctica, una qüestió de sostenibilitat del model.
Un procés encara en marxa
En el projecte d'ordenança també es clarifica l'obertura en festius, que es permet quan ho autoritze la normativa comercial, excepte en dates assenyalades com l'1 i el 6 de gener, l'1 de maig, el 9 d'Octubre i el 25 de desembre. Són detalls que, sumats a la resta de canvis, dibuixen una regulació més completa i adaptada a l'operativa diària d'estos mercats.
Malgrat el pas donat este dimarts, la modificació encara no és aplicable. El text haurà de superar l'aprovació del Ple municipal i publicar-se oficialment abans que qualsevol de les seues previsions entre en vigor. Els venedors i venedores que exercixen la seua activitat en els mercats de districte hauran d'estar atents a eixa publicació oficial per a conéixer els terminis i obligacions concrets que els afecten.
En el fons, la unanimitat amb què la Comissió de Patrimoni ha recolzat esta reforma diu molt sobre el consens que existix al voltant d'una idea tan senzilla com resistent al temps: un mercat de barri és, abans de res, un lloc on comprar el que es menja. Protegir eixa identitat, en temps de grans superfícies i comerç en línia, no és nostàlgia; és política comercial amb perspectiva de futur.