Cent trenta gossos i gats trobaren una llar entre juny i setembre. Darrere d'este número hi ha històries d'animals que arribaren malalts, espantats o abandonats al centre municipal d'acollida d'animals de Benimàmet, a València, i que eixiren convertits en mascotes. Una dada que parla no sols d'adopcions, sinó d'un treball silenciós i constant: el dels veterinaris i cuidadors que, dia a dia, preparen cada animal per a tornar a confiar en les persones.
Un centre que va més enllà del refugi
L'equip professional atén situacions molt diverses: des d'animals extraviats o abandonats fins a aquells que arriben amb malalties o lesions que requerixen cures específiques. La valoració veterinària determina els tractaments i supervisa la seua evolució, mentres que l'alimentació, la socialització i l'atenció quotidiana completen el treball durant l'estada en el centre. No és, per tant, un simple depòsit d'animals a l'espera de propietari. És un procés.
El centre compta amb una parcel·la de 2.000 metres quadrats perquè els animals puguen córrer i jugar a l'aire lliure. Eixe espai no és un luxe: per a molts animals que arriben en estat crític, el moviment i el contacte social formen part de la recuperació tant com els medicaments. El centre realitza a més el seguiment de gossos i gats i contempla un període d'adaptació amb les famílies adoptants per a acompanyar la seua incorporació a la llar.
El regidor de Benestar Animal, Juan Carlos Caballero, ha visitat les instal·lacions per a conéixer de primera mà el treball diari que realitzen els veterinaris i professionals encarregats de l'atenció, recuperació i cura dels animals que arriben al centre.
Acollida i adopció: no són el mateix
Existix una confusió freqüent que convé aclarir. Acollir un animal temporalment no equival a adoptar-lo. L'acollida temporal i l'adopció són situacions diferents: les famílies que reben un animal de forma provisional col·laboren en la seua cura, però esta estada no implica un compromís definitiu. És, en tot cas, un pas intermedi que permet conéixer l'animal, entendre les seues necessitats i valorar si la convivència funciona abans de fer el pas definitiu.
Actualment, el servici ha registrat 130 adopcions entre juny i setembre, i 80 animals es troben en cases d'acollida. Són famílies que, de moment, cuiden sense firmar. I això també compta.
Bimba: onze cadells i una família que espera
Entre tots els casos atesos, el de Bimba mereix un paràgraf a banda. Esta gossa de raça podenc va ser rescatada al barri valencià de Benicalap, sola i visiblement espantada. La por que mostrava va obligar el personal del centre a intervindre amb paciència, sense precipitar-se. A poc a poc, va recuperar la confiança suficient com per a ser derivada a una casa d'acollida. Però la història va fer un gir inesperat: en detectar-se que estava gestant, va tornar al centre, on va donar a llum onze cadells sota supervisió veterinària. La família que l'havia acollida ha manifestat la seua intenció de tornar a fer-se càrrec d'ella, mentre les seues cries esperen trobar una llar.
Roco: d'un transportí al saló d'una família
El cas de Roco il·lustra un altre extrem del treball del centre. Este gos va arribar en un transportí, abandonat i en un estat de salut molt deteriorat. El diagnòstic va ser contundent: leishmaniosi greu, amb lesions visibles als ulls i la boca. La leishmaniosi és una malaltia parasitària endèmica en bona part del territori espanyol, transmesa per la picada d'insectes i que, sense tractament, pot resultar mortal per als animals. El tractament aplicat al centre va permetre la seua recuperació, i Roco viu hui amb una família d'acollida, encara que continua rebent seguiment veterinari periòdic. Un final que, fa uns mesos, pareixia improbable.
Adoptar és un compromís, no un impuls
Les històries de Bimba i Roco no són excepcions: són el recordatori que darrere de cada adopció hi ha una cadena de decisions, cures i responsabilitats que no acaben el dia que l'animal creua la porta de casa. "Adoptar en lloc de comprar salva vides d'animals abandonats i fomenta una societat més ètica", ha subratllat el regidor Caballero en anteriors ocasions. Eixa ètica comença per entendre que un animal no és un objecte de temporada, sinó un ésser amb necessitats sanitàries, emocionals i socials que persistixen durant tota la seua vida. El treball diari a Benimàmet existix, precisament, perquè eixa realitat no s'oblide en el moment de prendre la decisió.