Quan plou amb força a València, el primer problema no sempre és visible. Baix l'asfalt, la xarxa de clavegueram rep en pocs minuts un volum d'aigua que pot multiplicar la seua capacitat, arrossegant amb si els contaminants acumulats en carrers, embornals i canonades. Eixa primera descàrrega —la més bruta— és la que més mal fa al litoral i a les séquies. Per a evitar-ho en el barri de Benimaclet, la Junta de Govern Local de l'Ajuntament de València ha aprovat este 17 de juliol el projecte tècnic d'un nou depòsit de tempestes amb capacitat per a emmagatzemar 7.200 metres cúbics d'aigües pluvials.
Un embassament soterrani per a les pluges més perilloses
La lògica d'esta infraestructura és tan simple com eficaç: retindre l'aigua just en el moment que més contamina. Les pluges torrencials cada vegada més freqüents generen un col·lapse en la xarxa de sanejament i esgoten la capacitat de les estacions depuradores, induint abocaments contaminants a la mar i l'Albufera. El nou depòsit actuarà com un fre: evitarà que les primeres aigües pluvials, que solen ser les més contaminades, s'aboquen directament al medi ambient, emmagatzemarà estes aigües, permetrà decantar els residus sòlids i, una vegada finalitzat l'episodi de pluja, les bombarà de forma controlada a la depuradora perquè siguen tractades.
Per a fer-se una idea de l'escala: 7.200 metres cúbics equivalen a quasi tres piscines olímpiques d'aigua. No és un volum que s'òmpliga en qualsevol ruixat, però sí en els episodis intensos que caracteritzen la tardor mediterrània. Com a conseqüència del canvi climàtic, els episodis de pluges torrencials són cada vegada més freqüents, i els tancs de tempesta servixen per a laminar els efectes de les inundacions, cuidar la biodiversitat i la qualitat ambiental en rius i mars.
Tecnologia i control en temps real
La instal·lació comptarà amb sistemes automàtics de neteja, ventilació, telecontrol i control continu des de la Central Operativa de Sanejament. Això significa que els tècnics municipals podran monitoritzar en tot moment l'estat del depòsit i activar les bombes de buidatge sense necessitat d'intervenció manual en cada episodi de pluja. Una infraestructura discreta, soterrada i silenciosa, però constantment activa.
No és la primera aposta de València per este tipus de solucions. L'Ajuntament ja va construir dos depòsits previs, un a la Torre amb 8.400 m³ i un altre al Cabanyal amb 20.476,5 m³, a més d'una càntara a la zona de Cantarranes. El de Benimaclet se suma a eixa xarxa, completant la cobertura en un districte en plena transformació urbana.
Qui paga i per què
El projecte tècnic, aprovat per la Junta de Govern Local, tindrà un finançament compartit: el 70% anirà a càrrec de l'Ajuntament de València i el 30% restant l'assumirà la promotora del PAI de Benimaclet. Este repartiment no és casual: el desenvolupament urbanístic del PAI generarà noves superfícies impermeabilitzades que augmentaran l'escolament pluvial a la zona, de manera que els qui impulsen eixa transformació contribueixen també a finançar la infraestructura que la farà ambientalment sostenible.
Els models actuals de desenvolupament urbà, que han portat a ciutats cada vegada més impermeabilitzades, reduïxen la capacitat d'infiltració del terreny, la qual cosa suposa que les precipitacions generen cabals inassumibles per als sistemes col·lectors i les plantes de tractament d'aigües residuals. En eixe context, vincular l'aprovació de nous desenvolupaments a la construcció d'infraestructures de regulació és una tendència que guanya cada vegada més pes en la planificació urbana europea.
Complir la llei i protegir la mar
El regidor Juan Carlos Caballero, portaveu del Govern Municipal, va subratllar el doble objectiu de la mesura: el compliment normatiu i la millora ambiental real.
"Amb esta actuació complim la normativa estatal i europea sobre abocaments en episodis de pluja, millorem la qualitat ambiental dels llits i del litoral, i preparem la xarxa de sanejament per al desenvolupament del PAI de Benimaclet amb una infraestructura moderna i sostenible" - Juan Carlos Caballero, regidor portaveu del Govern Municipal de l'Ajuntament de València
La referència a la normativa europea no és menor. Els esforços inicials per a controlar la contaminació de les masses d'aigua es van centrar a regular els abocaments d'aigües residuals urbanes i industrials, obviant durant dècades la contaminació produïda pels desbordaments del sistema de sanejament en episodis de pluja. Hui, eixa llacuna regulatòria està sent corregida tant a nivell estatal com europeu, i les ciutats estan obligades a adaptar-se.
En el cas de València, la urgència d'eixa adaptació quedà en evidència després de la DANA d'octubre de 2024. La riuada trencà trams de la xarxa d'aigua potable i el fang obstruí clavegueram i depuradores, generant un risc sanitari crític. En municipis amb infraestructures de sanejament saturades, les aigües residuals arribaren a rius i camps, causant danys addicionals. El depòsit de Benimaclet no és una resposta directa a eixa catàstrofe, però sí que forma part de la mateixa lliçó: les ciutats mediterrànies necessiten infraestructures capaces d'absorbir el que el cel els llança abans que eixe impacte arribe a la mar.