Dos dels racons més estimats de València acaben de rebre una protecció que molts consideraven llargament merescuda. La Casa Natalícia de Sant Vicent Ferrer i el Teatre Olympia han sigut declarats Béns de Rellevància Local (BRL), culminant així un procés de reconeixement patrimonial que consolida el seu lloc en la història de la ciutat. El ple de l'Ajuntament de València donà compte hui de l'aprovació definitiva de la modificació puntual del Pla Especial de Protecció (PEP) de Ciutat Vella que incorpora ambdós immobles a esta categoria, després del vistiplau de la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Generalitat.
El Pouet, de casa familiar a símbol d'una ciutat
Pocs llocs a València condensen tant de temps i tanta devoció popular en tan poc espai. La Casa Natalícia de Sant Vicent Ferrer, coneguda popularment com el Pouet de Sant Vicent, se situa al carrer de la Mar, en ple cor del barri de la Xerea. Es tracta del lloc on va nàixer Sant Vicent Ferrer el 23 de gener de 1350, el dominic valencià que va arribar a ser una de les figures religioses més influents de l'Europa medieval.
Casa pairal dels Ferrer i vitalícia de Sant Vicent, va ser adquirida per la ciutat en 1573. Quatre segles i mig de propietat municipal no són poca cosa. Reedificada quasi totalment en 1677 i successivament alterada per diverses intervencions, va ser reconstruïda en 1955 per l'arquitecte Vicent Valls, segons els cànons del gòtic civil valencià. El resultat és un edifici que mira al passat medieval sense renunciar al rigor de l'arquitectura del segle XX.
Però si hi ha un element que resumix l'ànima del lloc, eixe és el pou que li dona nom. La cripta que alberga el famós Pouet és considerada la part més emblemàtica de l'edifici i probablement l'única que podria remuntar-se a l'època del mateix sant. La llegenda popular, tan viva com el barri que la sosté, atribuïx al pou tota classe de favors i miracles. Segons consta en els actuals taulellets, durant l'epidèmia del còlera de 1854, el pouet va subministrar la xifra de 159.976 càntirs d'aigua. La seua decoració ceràmica, que data del segle XVIII, forma part dels elements més singulars del conjunt.
L'Olympia, més d'un segle de teló alçat
A pocs minuts a peu, al carrer de Sant Vicent Màrtir número 44, el Teatre Olympia conta una història diferent però igual de densa. Construït en 1915 per l'arquitecte Vicente Rodríguez Martín sobre el solar de l'antic Convent de Sant Gregori, la seua inauguració va ser, si més no, a l'altura de les circumstàncies: l'estrena va anar a càrrec d'una representació operística d'El barbero de Sevilla. Difícil trobar un debut més teatral.
Durant més d'un segle, l'Olympia ha sigut escenari de música, cinema i teatre, acompanyant generacions de valencians en els seus moments d'oci i cultura. Gestionat actualment per la família Fayos, el recinte ha sabut sobreviure a les modes i als canvis dels temps sense perdre el seu caràcter. La seua reconeixible sala a la italiana —eixa disposició clàssica que el públic rodeja l'escenari en forma de ferradura— i la marquesina de l'entrada principal són senyes d'identitat que qualsevol veí de la ciutat reconeix de seguida.
Una protecció amb nom propi
La categoria de Bé de Rellevància Local no és un simple reconeixement honorífic. Implica la incorporació de l'immoble al planejament especial de protecció del centre històric, la qual cosa suposa salvaguardes concretes enfront de possibles transformacions que pogueren alterar el seu caràcter original. Amb esta aprovació definitiva, el PEP de Ciutat Vella consolida la protecció de dos referents d'especial arrelament per a la ciutadania valenciana, com els definix la mateixa administració municipal.
El procés ha seguit els cursos legals establits: la modificació puntual del Pla Especial de Protecció va ser acordada per la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Generalitat, l'òrgan competent en matèria urbanística, i el Ple de l'Ajuntament ha donat compte hui de la seua aprovació definitiva. Un tràmit que, en la pràctica, convertix en blindatge legal allò que la memòria col·lectiva ja tenia clar des de fa molt de temps: que el Pouet de Sant Vicent i l'Olympia són part indissoluble del que València és i del que vol continuar sent.