Unanimitat per a la tradició, divisió per a la diversitat. Així pot resumir-se el ple municipal de l'Ajuntament de València celebrat este dimarts, una sessió que començà amb un acord històric —els quatre grups polítics sumant forces per primera vegada en anys— i acabà amb un debat sense consens sobre els drets del col·lectiu LGTBI. La mateixa corporació que votà a l'uníson en favor del patrimoni festiu no fon capaç de trobar terreny comú quan el tema fon la igualtat.
Set segles d'història amb vocació de reconeixement mundial
L'acord més rellevant de la jornada fon, sens dubte, el que s'adoptà per unanimitat: impulsar la candidatura dels festejos del Corpus Christi de València a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat davant la UNESCO. La decisió arriba en un moment especialment simbòlic, ja que este 2026 la coneguda com a Festa Grossa celebra el seu 700 aniversari, una xifra que molt poques celebracions del món poden exhibir amb semblant continuïtat ininterrompuda.
La festivitat del Corpus Christi ha sigut durant segles la festa catòlica principal de la ciutat de València, amb una primera processó documentada en 1355. A partir de 1372 tingué celebració anual, convertint-se en lloc de trobada de tots els aspectes espirituals, patrimonials i d'identitat de la ciutat i els seus habitants. No és una festa qualsevol: és, literalment, l'ànima històrica de la ciutat feta desfilada.
Amb motiu del VII centenari de la seua celebració, el Corpus Christi de València podria iniciar el procés per a la seua possible candidatura a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, una distinció que ja ostenten altres manifestacions valencianes com les Falles o el Misteri d'Elx. El camí, no obstant això, té etapes: un dels punts clau és la tramitació ja iniciada per a aconseguir la declaració del Corpus Christi com a Festa d'Interés Turístic Nacional, reconeixement que permetria reforçar la seua projecció cultural, patrimonial i turística, i que es planteja com a pas previ per a estudiar en el futur possibles distincions internacionals de protecció patrimonial.
La iniciativa planteja aprofitar esta efemèride per a reforçar la protecció, la conservació i la salvaguarda d'esta manifestació cultural, ritual i festiva documentada des del segle XIV. El text aprovat reafirma també la voluntat de l'Ajuntament de continuar col·laborant amb les entitats culturals, religioses i associatives vinculades al Corpus Christi, amb l'objectiu de garantir que la festa continue transmetent-se a les noves generacions.
"Amb set segles d'història, el Corpus valencià és molt més que una celebració religiosa; és un patrimoni viu construït a través de la música, les danses, les Roques, els campaners, els personatges simbòlics i la implicació de moltes entitats." - Pere Fuset, regidor de Compromís
El debat sobre diversitat: tres mocions, cap acord
Si el Corpus va reunir voluntats, el debat sobre polítiques LGTBI les va dispersar. El ple va acollir dos mocions de l'oposició sobre el Dia Internacional de l'Orgull LGTBIQA+ i una alternativa de l'equip de govern, que tampoc va prosperar. El resultat: tres propostes rebutjades o caigudes, i una esquerda política que diu molt sobre l'estat del diàleg institucional a la ciutat.
La regidora de Compromís Lluïsa Notario va defendre una iniciativa en defensa del moviment associatiu LGTBIQA+ i va advertir del que va qualificar com a "una crisi en la relació entre les institucions i les entitats LGTBIQA+ de la ciutat", vinculada, segons ella, al deteriorament del diàleg, la falta de suport econòmic i la desaparició d'efemèrides de diversitat en l'agenda municipal. Notario va acusar el govern municipal d'assumir l'ideari de Vox, "que té com a bandera l'odi i l'atac a la diversitat". La seua moció reclamava, entre altres coses, que l'Ajuntament signara de manera immediata el conveni de col·laboració amb l'associació Lambda, amb la mateixa dotació econòmica que al final del mandat anterior.
En la mateixa direcció, la socialista Nuria Llopis va subratllar que, malgrat els avanços legals i socials de les últimes dècades, les persones LGTBI+ continuen patint discriminació, violència i discursos d'odi, amb especial impacte en la joventut i en les persones trans. La seua moció denunciava la retirada d'elements simbòlics com els bancs arcoiris, la paralització del Pla Municipal per a la Diversitat Sexual i de Gènere i la supressió del conveni amb Lambda.
Per la seua part, la regidora popular Rocío Gil va presentar una moció alternativa en la qual demanava ratificar el compromís municipal amb els drets humans del col·lectiu LGTBI i rebutjar de forma explícita qualsevol forma de LGTBIfòbia. Una proposta que, sobre el paper, no semblava especialment controvertida. No obstant això, la negativa del Grup Vox va impedir que tirara avant. Gil va detallar els contactes mantinguts amb Lambda i va anunciar que continuarà impulsant campanyes de sensibilització des de la Regidoria d'Igualtat, així com la commemoració del Dia Internacional contra la LGTBIfòbia en l'esport a través de la Fundació Esportiva Municipal.
La societat civil pren la paraula
Una de les particularitats del ple va ser la intervenció directa de representants d'entitats ciutadanes: el Club Esportiu LGTB+ Samarucs València, el Col·lectiu Lambda, l'Associació de Dones Separades del País Valencià i el Club Esportiu LGTBI Dracs València van prendre la paraula per a traslladar les seues demandes a la corporació.
"Hem aconseguit una societat millor, però no ha acabat el treball, perquè el que s'ha aconseguit es pot perdre. L'Ajuntament, de forma activa, hauria de ser la punta de llança per la lluita dels drets de la comunitat LGTBI." - Manuel Bernabeu, en nom del Club Esportiu LGTB+ Samarucs València
Les quatre entitats van assenyalar que, malgrat l'optimisme, tenen necessitats concretes que no estan sent ateses, i van criticar la política municipal de subvencions per beneficiar, segons elles, a entitats afins a l'equip de govern. María Jesús Mateo, de l'Associació de Dones Separades, va prendre la veu "com a mare d'una xiqueta trans" per a denunciar les anomenades teràpies de conversió i lamentar que "s'haja convertit la vida dels més vulnerables en un camp de batalla ideològic".
Enfront de totes estes veus, el portaveu de Vox, José Gosálbez, va rebutjar les mocions de Compromís i el PSPV i va acusar ambdós grups de "necessitar tindre vius els conflictes" i de defendre drets "només quan hi ha pasta i rèdit polític". Una intervenció que il·lustra bé la bretxa que separa les distintes sensibilitats de la corporació i que explica, en bona mesura, per què l'únic punt de trobada de la vesprada va ser una festivitat amb set segles d'història a les seues esquenes.