Cuidar d'un gat de carrer a València no és només qüestió d'amor animal: implica matinar, reorganitzar la jornada laboral i, moltes vegades, enfrontar-se a situacions per a les quals no existix cap protocol. L'Ajuntament de València acaba de fer un pas concret per a canviar això. A partir del pròxim dilluns 19 d'octubre, el centre municipal d'atenció veterinària de la plaça de Saragossa obrirà també a les vesprades, de 16:00 a 22:00 hores, de dilluns a dijous, per a facilitar als voluntaris l'entrega i recollida dels gats que se sotmeten a intervencions quirúrgiques. I hi ha més: l'Ajuntament incorporarà a més un servici especialitzat de rescat per a gats comunitaris atrapats en llocs de difícil accés.
Una ciutat amb 22.000 gats i 600 colònies
Per a entendre la magnitud del que està en joc, convé tindre una xifra en ment: València gestiona actualment més de 600 colònies felines i aproximadament 22.000 gats comunitaris, el control poblacional i sanitari dels quals es du a terme mitjançant el mètode CER —captura, esterilització i retorn—. No és una xarxa menuda. És, en la pràctica, una infraestructura invisible sostinguda en bona mesura per ciutadans que dediquen el seu temps lliure a alimentar, censar i traslladar animals.
El mètode CER està consolidat com la via principal per al control poblacional de colònies felines, i l'evidència científica establix que aconseguir un 80% d'esterilització per colònia és el llindar necessari per a estabilitzar la població i millorar la convivència ciutadana. Un objectiu ambiciós que, sense infraestructura de suport suficient, queda frenat per alguna cosa tan mundana com l'horari d'oficina.
El problema de l'horari: quan la burocràcia i la voluntat no coincidixen
Fins ara, el centre de la plaça de Saragossa —ubicat en l'antiga Torreta d'Estibadors, un espai rehabilitat per a donar resposta a la necessitat d'aplicar el mètode CER en la gestió d'estes colònies i en compliment de la llei de benestar animal— només operava en horari de matí. Per a molts voluntaris, això suposava un problema real: entregar un gat capturat la nit anterior o recollir-lo després de la seua operació requeria demanar hores a la faena o trobar algú que ho fera pells.
El regidor de Benestar Animal, Juan Carlos Caballero, va ser clar al respecte durant la Fira dels Animals celebrada al Jardí del Túria, on es van anunciar les mesures:
"Moltes de les persones que atenen les colònies felines realitzen esta tasca de forma voluntària i la compatibilitzen amb les seues obligacions laborals i personals. L'horari de vesprada permetrà que puguen entregar i recollir els animals en una franja horària més àmplia.", ha comentat Juan Carlos Caballero, regidor de Benestar Animal de l'Ajuntament de València.
L'ampliació no modifica l'activitat veterinària i d'esterilització que ja es desenvolupa durant el matí, sinó que afig una franja vespertina que permetrà organitzar millor les captures, planificar les esterilitzacions i adaptar el funcionament del centre a qui col·laboren diàriament en la cura de les colònies.
Rescats per als casos més complicats
La segona mesura aborda una casuística que qualsevol voluntari experimentat coneix bé: el gat que s'ha colat en un soterrani, que està atrapat en una canonada o que s'ha refugiat en un racó al qual cap trampa convencional arriba. Fins ara, este animal quedava, en massa ocasions, sense atenció veterinària. El nou servici especialitzat permetrà intervindre precisament en estos casos, quan els voluntaris no poden realitzar la captura amb els mitjans habituals, facilitant que els animals puguen incorporar-se als programes municipals de control sanitari i esterilització.
La participació de veterinaris és ja obligatòria en emergències, rescats, reubicacions o desplaçaments de colònies, així com en l'atenció de gats ferits o malalts, segons el protocol marc de la Comunitat Valenciana. El nou servici municipal no fa sinó traduir esta exigència normativa en una ferramenta operativa concreta.
Mesures que naixen des de baix
El que distingix estes dos novetats d'altres mesures administratives és el seu origen. No partixen d'un pla estratègic dissenyat en un despatx, sinó de les necessitats traslladades directament per qui treballen sobre el terreny. Caballero ho va reconéixer sense embuts: estes iniciatives "responen a necessitats traslladades per les mateixes persones voluntàries i responsables de les colònies felines i tenen com a objectiu facilitar la seua tasca i l'atenció dels gats comunitaris".
La normativa autonòmica establix que correspon a les entitats locals la gestió dels gats comunitaris, de manera que els ajuntaments han de disposar d'un programa de gestió de colònies felines que contemple els aspectes relacionats en la normativa nacional vigent. València fa anys que van construint este programa, i l'ampliació del centre de Saragossa és el seu últim escaló. La pregunta que queda en l'aire és si altres ciutats amb xarxes de voluntariat felí igualment compromeses acabaran seguint el mateix camí.