València es convertix esta setmana en l'epicentre europeu del debat sobre inclusió social. Del 15 al 17 de juny, la ciutat acull les jornades sobre ciutats inclusives per a famílies sostenibles, que tenen com a eix central l'Assemblea General de la Xarxa Europea d'Inclusió Local i Acció Social, coneguda per les seues sigles en anglés com ELISAN. No és una trobada qualsevol: reunix representants institucionals i experts de països d'Europa i Llatinoamèrica per a afrontar, junts, els reptes socials que definixen el segle XXI.
Una xarxa amb més de 150 veus institucionals
ELISAN és una organització no governamental internacional fundada en 2008 en el Comité de les Regions de Brussel·les i compta amb estatut participatiu en el Consell d'Europa. Amb el temps ha crescut fins a integrar més de 150 administracions, organismes i entitats de l'àmbit sociosanitari compromeses amb l'impuls de noves polítiques socials que prioritzen les persones i les famílies. El seu objectiu principal és garantir que els representants electes tinguen major protagonisme en la implementació d'una política social europea eficaç i coherent. En la pràctica, funciona com un altaveu col·lectiu davant les institucions comunitàries, però també com un espai on les regions compartixen el que funciona —i el que no— en els seus territoris.
Este any, qui presidix esta xarxa és la Comunitat Valenciana, a través de l'Institut Valencià de Servicis Socials (IVASS). Una posició que, lluny de ser merament simbòlica, implica liderar l'agenda de la trobada i marcar el to dels debats.
"Esta responsabilitat reforça la posició de la Generalitat com a agent actiu en els espais internacionals de cooperació, innovació i transferència de coneixement en l'àmbit de l'atenció social.", afirma María José Rico, directora general de l'IVASS i presidenta d'ELISAN
El lema que resumix un desafiament col·lectiu
Les jornades se celebren baix el lema 'Apoderament de les Comunitats: Inclusió de la discapacitat i voluntariat per al canvi social'. Darrere d'estes paraules hi ha un programa dens: les sessions abordaran l'Estratègia Europea sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat 2021-2030 i les iniciatives que la Comissió Europea té previstes per a 2026. Per què ara? Perquè l'horitzó legislatiu europeu en matèria de discapacitat està en plena ebullició, i els territoris necessiten anticipar-se.
Els dies 15 i 16 de juny, l'Auditori Carmen Alborch de l'IVAM acollirà debats, presentacions de bones pràctiques i intercanvis d'experiències en inclusió social, atenció a persones amb discapacitat, envelliment actiu, suport a les famílies i participació comunitària. Tantes entitats de la xarxa ELISAN com de la International Federation for Family Development (IFFD) prendran la paraula.
Un dels moments més simbòlics del programa serà l'adhesió de noves institucions a la Declaració de Venècia, un document subscrit per la Generalitat en 2024 que recull deu principis orientats a promoure societats més inclusives i compromeses amb la dignitat de les persones, amb especial atenció als col·lectius més vulnerables. Cada nova signatura no és només un gest polític: és un compromís públic davant d'una comunitat internacional que observa i avalua.
La universitat entra en escena
El 17 de juny, la jornada es trasllada a l'Institut d'Investigació en Polítiques de Benestar Social (Polibienestar) de la Universitat de València. El colofó final de la trobada tindrà un component acadèmic i social de primer ordre: l'IVASS i les universitats de la Comunitat Valenciana presentaran un projecte conjunt sobre addicions en persones en situació d'especial vulnerabilitat, els resultats del qual seran traslladats a l'àmbit europeu. La investigació com a palanca de canvi, no com a exercici de laboratori.
La directora de l'IVASS, María José Rico, ha insistit que la trobada respon a la necessitat d'abordar de forma conjunta reptes com l'envelliment, la vulnerabilitat social i la igualtat d'oportunitats, i que "impulsa solucions compartides per a construir una societat més justa i solidària".
En un moment que Europa debat les seues pròpies costures —quin tipus d'Estat del benestar pot sostindre's, com integrar els qui queden arrere, quin paper juguen les administracions locals en un món que canvia a colp de crisi—, que una comunitat autònoma exercisca la presidència d'una xarxa com ELISAN i organitze la seua assemblea general no és un detall menor. És una declaració d'intencions sobre on es vol estar quan es dissenya el futur social del continent.