Els mercats municipals de València canviaran, i no només en el paper. Este divendres, la Junta de Govern Local ha donat llum verda al projecte inicial de la nova Ordenança de Mercats Municipals, una norma que actualitza la regulació vigent des de 2018 i que, segons el govern local, naix del diàleg amb el sector. El text ha sigut consensuat amb la Confederació de Mercats Tradicionals de la Comunitat Valenciana, Confemercats, i amb les principals associacions de venedors i venedores de la ciutat.
Més fruita, menys bijuteria: el 10% com a límit per als llocs no alimentaris
Un dels canvis més visibles —i simbòlics— de la nova ordenança té a veure amb l'essència mateixa d'un mercat municipal: que en ell es venda menjar. Fins ara, fins al 20% dels llocs podia dedicar-se a productes no alimentaris. Amb la nova norma, eixe percentatge es retalla a la meitat, quedant fixat en un màxim del 10%. La mesura busca frenar una deriva que, sense ser alarmant, incomodava el sector: la progressiva presència d'articles que poc tenen a euore amb la compra del dia a dia.
Els mercats municipals en València es mantenen forts i continuen sent un punt de trobada per a molts veïns, als quals se sumen milers de turistes que visiten la ciutat i als quals els crida l'atenció l'àmplia varietat de productes de qualitat i proximitat. Amb eixe esperit de proximitat com a bandera, la nova ordenança vol que qui entre en un mercat municipal ho faça, sobretot, a comprar aliments frescos.
Horaris més clars, però amb marge d'adaptació
L'ordenança també modernitza els horaris de funcionament. Amb caràcter general, els mercats podran obrir entre les 7:30 i les 15:00 hores, amb un mínim de sis hores d'activitat diària. No obstant això, eixos horaris no són inamovibles: podran ajustar-se en funció del que acorden les associacions de venedors de cada mercat, una fórmula que reconeix que no tots els barris tenen els mateixos ritmes de vida.
Quant als festius, la nova norma clarifica quan es pot obrir i quan no. L'obertura quedarà permesa quan ho autoritze la normativa comercial, però hi haurà dies intocables: l'1 i el 6 de gener, l'1 de maig, el 9 d'Octubre i el 25 de desembre. Res de llocs oberts en eixes dates assenyalades.
Conciliació i relleu generacional: l'ordenança pensa en les famílies darrere del lloc
Potser un dels aspectes més humans —i menys visibles per al comprador habitual— és el que regula la situació dels venedors quan la vida es complica. La nova ordenança incorpora mesures de conciliació familiar que fins ara no estaven previstes de forma expressa. S'establixen criteris perquè un lloc puga seguir funcionant quan el titular haja d'atendre una situació familiar urgent, així com normes específiques en casos de defunció o durant els processos de relleu generacional.
Les persones titulars d'un lloc o llotja podran ser substituïdes per la seua parella, ascendents, descendents i altres familiars per afinitat o consanguinitat, sempre que les persones que exercixen la venda estiguen donades d'alta en la Seguretat Social. Una garantia que busca que el negoci familiar no s'ature per burocràcia.
Seguretat jurídica per a frenar l'especulació amb els llocs
La nova ordenança també aborda un problema silenciós: la possibilitat que algú obtinga una concessió de lloc sense intenció real de treballar-lo. Per a evitar-ho, les persones adjudicatàries d'un lloc no podran traspassar la seua titularitat fins un any després d'obtinguda la llicència, excepte en casos d'incapacitat permanent o altres circumstàncies excepcionals previstes en la legislació. Un tallafoc contra l'especulació que reforça la vocació de continuïtat dels qui accedixen a una plaça.
A més, es regula de forma més clara la transmissió de les concessions en situacions com la incapacitat permanent o circumstàncies familiars sobrevingudes. L'objectiu és que els negocis familiars puguen sobreviure als seus fundadors i que el comerç tradicional no desaparega amb el titular original.
Noves normes de convivència: sense gossos, sense patinets i amb calçat
L'ordenança també posa negre sobre blanc algunes normes de convivència que, encara que pareguen de sentit comú, no estaven regulades de forma explícita. Queda prohibida l'entrada d'animals en els mercats, amb l'excepció dels gossos pigall, i tampoc es podrà accedir descalç, sense samarreta, ni amb bicicletes o patinets. Xicotetes normes que, en conjunt, aspiren a fer de l'espai del mercat un lloc més ordenat i segur per a tots.
En matèria de promoció comercial, la nova ordenança permet que l'Ajuntament firme convenis amb entitats públiques i privades, i reforça el paper de les associacions de venedors com a agents actius en la vida de cada mercat.
"Es tracta d'anar més enllà d'una simple revisió administrativa: adaptem l'ordenança a la realitat actual, i ho fem de la mà del sector" - Juan Carlos Caballero, portaveu municipal de l'Ajuntament de València.
Ara comença el període d'informació pública i el tràmit parlamentari corresponent abans que la norma entre en vigor. El Mercat Central de València és un dels més grans i antics d'Europa, situat en el cor de la ciutat en un edifici modernista inaugurat en 1928, amb més de 300 parades que oferixen tot tipus de productes frescos. Este llegat, multiplicat per tots els mercats de barri repartits per la ciutat, és exactament allò que esta ordenança aspira a preservar i actualitzar: un model de comerç de proximitat que, en un món de supermercats i entregues a domicili, continua tenint alguna cosa que cap algoritme pot oferir.