València es convertix des d'este divendres 25 de setembre en una nova parada per a conéixer la trajectòria d'Andrés García Ibáñez. La Fundación Bancaja obri al públic una exposició que reunix 84 obres de l'artista d'Almeria i que, per primera vegada en la ciutat, permet contemplar de manera monogràfica una selecció de la seua producció. El resultat és un recorregut que travessa diferents moments de la seua carrera, des d'obres realitzades en 1994 fins a treballs datats en 2026. A més, una part important de les peces seleccionades arriba ara per primera vegada al públic.
La proposta no es limita a reunir treballs del pintor. Una de les seues particularitats està a posar les seues obres cara a cara amb peces d'alguns dels grans noms de la pintura espanyola. Goya, Sorolla, Antonio López, Zuloaga i Valdés Leal apareixen en el recorregut a través d'11 obres que ajuden a contextualitzar les referències presents en la creació de García Ibáñez.
Dels retrats a la mitologia
L'exposició permet comprovar fins a quin punt la pintura de García Ibáñez partix de la tradició espanyola per a portar-la cap a terrenys diferents. Els retrats, paisatges i bodegons ocupen una part important de la mostra, amb especial protagonisme d'unes representacions que busquen captar directament les persones i els escenaris. En el cas dels retrats, alguns dels protagonistes són familiars i amics del mateix artista. El dibuix i la pinzellada tenen un pes fonamental i connecten la seua producció amb la tradició de la pintura figurativa espanyola.

D'altra banda, la mitologia clàssica i l'al·legoria han acompanyat García Ibáñez des de pràcticament el començament de la seua carrera i han servit com a punt de partida per a reinterpretar temes coneguts des d'una perspectiva contemporània. En este apartat apareixen obres com La infància de Bacus o El jardí de les Bacants, vinculades a una primera etapa de desacralització dels temes clàssics. També s'inclouen treballs posteriors com La Mort de Déu i les sèries dedicades a Venècia i la Minotauromàquia, en les quals les referències a la història de l'art adquirixen noves lectures.
La música ocupa un altre lloc destacat dins de l'univers creatiu de l'artista. Beethoven ha estat present en la seua trajectòria des dels seus primers anys com a pintor i va tindre un paper especialment important durant la seua etapa universitària. Les obres també busquen transformar en imatges el caràcter emocional de les composicions del músic.
L'exposició reunix part de les sèries que va desenvolupar aproximadament del compositor alemany, entre elles Del cor al cor. Una aproximació emocional a l'obra de Ludwig van Beethoven. En estos quadres, la música es convertix en una via per a traslladar al llenç experiències, pensaments i episodis relacionats amb la pròpia vida del pintor.
Una relació artística de més de dos dècades
Un altre dels punts d'atenció de l'exposició està fora de la producció individual de García Ibáñez i es troba en la seua relació amb Antonio López. Ambdós artistes mantenen una amistat de més de vint anys que també s'ha traduït en projectes i treballs conjunts.

El paisatge ha sigut un dels terrenys compartits, especialment a través de treballs realitzats en Almeria i Granada. L'exposició permet observar com cada un dels dos artistes s'aproxima a un mateix paisatge i quins elements compartixen o diferencien les seues respectives mirades.
També es mostren treballs realitzats conjuntament, principalment escultòrics. Entre ells estan els retrats en bronze dels reis Felip VI i Letizia, realitzats per encàrrec de la Diputació d'Almeria per al nou Museu del Realisme Espanyol Contemporani, i l'escultura dedicada a Goya que es troba enfront de la casa natal del pintor en Fuendetodos.
Al llarg de l'exposició poden trobar-se, per tant, diferents formes d'entendre eixa tradició: des de l'observació directa d'un rostre o un paisatge fins a la reinterpretació d'imatges històriques, els temes mitològics o la connexió entre pintura i música. L'exposició Andrés García Ibáñez. Una mirada al realisme espanyol podrà visitar-se en la seu de la Fundación Bancaja, en la Plaça Tetuan, 23, des del 25 de setembre de 2026 fins al 10 de gener de 2027.


