Creuar una gran via urbana hauria de ser una cosa rutinària. Però en la intersecció de la Gran Via de Ferran el Catòlic amb el carrer d'Àngel Guimerà, a València, eixe gest quotidià porta anys generant situacions de risc que el mateix Ajuntament reconeix com un dels punts més conflictius de la ciutat per a la convivència entre vianants i vehicles. Ara, l'administració municipal ha fet un pas concret per a canviar eixa realitat.
Un estudi tècnic per a redissenyar un dels encreuaments més complicats de la ciutat
La Regidoria de Mobilitat ha encarregat un estudi tècnic per a analitzar i proposar millores en la seguretat viària i per als vianants de l'entorn de la intersecció entre la Gran Via de Ferran el Catòlic i Àngel Guimerà. No és una decisió improvisada: arranca de les conclusions d'una auditoria de seguretat viària realitzada en 2024, que ja va identificar este enclavament com un focus de risc real, amb una intensitat de trànsit rodat especialment alta i un flux important de vianants que, en bona mesura, arriba o ix dels accessos a l'estació de Metrovalència.
Els criteris que van motivar la inclusió d'este encreuament entre els punts prioritaris d'intervenció inclouen una accidentabilitat significativa acumulada des de 2012, la problemàtica en la interacció entre usuaris vulnerables —vianants, ciclistes, patinets elèctrics— i la resta del trànsit, així com reclamacions de millora per part de la ciutadania. No és, per tant, una queixa recent: és un deute pendent amb els qui transiten diàriament per eixe punt.
L'estudi que ara es posa en marxa permetrà avaluar distintes alternatives: des de la reorganització dels moviments de vehicles i vianants fins a la revisió de la configuració dels passos de vianants existents, passant per possibles modificacions en els girs que actualment generen colls de botella i retencions. Entre les mesures que ja es van considerar en l'auditoria prèvia figurava la prohibició del gir a la dreta cap a la Gran Via des d'Àngel Guimerà o la creació d'un carril únic amb avanç per a bicicletes. El nou estudi haurà de determinar quina solució és tècnicament més viable i eficaç.
"És millorar la seguretat dels vianants en punts de la ciutat on l'elevada intensitat del trànsit rodat fa necessari revisar la configuració dels encreuaments i facilitar els desplaçaments a peu" - Jesús Carbonell, regidor de Seguretat i Mobilitat de l'Ajuntament de València
Dos nous passos de vianants nascuts de la veu ciutadana
Paral·lelament, l'Ajuntament també licitarà la redacció de dos nous passos de vianants en un segon punt de la mateixa via: la intersecció de Ferran el Catòlic amb el carrer del Literat Gabriel Miró, un per cada sentit de circulació. La particularitat d'esta actuació és el seu origen: no naix d'un informe tècnic, sinó d'una proposta aprovada en els pressupostos participatius del municipi, el mecanisme per mitjà del qual els veïns poden impulsar directament projectes concrets amb finançament municipal.
La intervenció respon al fet que actualment eixe punt manca d'un pas habilitat per a creuar la calçada, una carència que, en ple segle XXI i en una artèria urbana d'estes característiques, resulta cridanera. Els dos nous passos vindran a cobrir eixe buit i a millorar la seguretat dels qui transiten a peu per eixe tram.
Una aposta progressiva per la mobilitat de vianants
Ambdues actuacions s'emmarquen en una estratègia més àmplia de l'Ajuntament de València per a millorar la mobilitat a la ciutat, amb especial focus en els itineraris de vianants que connecten els distints barris. El Servici de Mobilitat ja ha intervingut en altres enclavaments amb accidentalitat significativa dins d'este mateix pla, com la plaça Saragossa, la intersecció de Cardenal Benlloch amb l'avinguda del Port o Cardenal Benlloch amb Blasco Ibáñez. La Gran Via de Ferran el Catòlic completa així un mapa de punts negres en els quals la ciutat porta anys intentant corregir el desequilibri entre l'espai dedicat al cotxe i el reservat a qui va a peu.
La mobilitat urbana és, en el fons, una qüestió de prioritats. Que un encreuament porte més d'una dècada acumulant conflictes i incidents abans de rebre una intervenció estructural diu molt sobre com s'han gestionat històricament eixes prioritats. Les actuacions anunciades ara no són una solució definitiva —l'estudi tècnic encara ha de concretar quins canvis s'executaran—, però sí que marquen una direcció: la d'una ciutat que, a poc a poc, posa el vianant en el centre del disseny urbà.