Pot un municipi xicotet ensenyar-li alguna cosa a una gran ciutat sobre democràcia? La resposta va arribar este dimarts des del MuVIM de València, on set ajuntaments de la província van demostrar que la transparència i la participació ciutadana no són privilegi de les grans urbs. La Diputació de València va celebrar les IV Jornades de Bones Pràctiques en Transparència i Participació, una trobada que localitats com Bunyol, Enguera o Sumacàrcer van posar damunt la taula iniciatives concretes per a acostar l'administració als seus veïns.
Un aparador d'idees per a la democràcia local
La sala Gregorio Mayans del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat va acollir una jornada que, a priori, podria paréixer de tràmit institucional, però que amagava alguna cosa més: el relat de com municipis amb recursos limitats estan innovant en matèria de govern obert. La inauguració va anar a càrrec de la diputada de Govern Obert, Integritat Institucional i Intel·ligència Artificial, Amparo Folgado, acompanyada per la secretària autonòmica de Transparència i Participació, Carmen Uriol; el director general de Participació, José Salvador Tárrega; i el diputat provincial de Cultura, Paco Teruel.
"La transparència i la participació ciutadana són dos elements fonamentals per a acostar l'administració a les persones i facilitar que els veïns coneguen i participen en les decisions que afecten els seus municipis." - Amparo Folgado, diputada de Govern Obert, Integritat Institucional i Intel·ligència Artificial de la Diputació de València
Folgado també va subratllar el valor de l'intercanvi entre parells: compartir el que funciona en un poble pot estalviar-li a un altre anys d'assaig i error. No és un detall menor. La transparència municipal a Espanya ha sigut analitzada sobretot en els grans municipis, i els estudis acadèmics revelen que la bretxa entre municipis grans i xicotets en matèria de portals de transparència és significativa. Precisament per això, trobades com esta cobren especial rellevància.
Set projectes, dos grans reptes: participar i rendir comptes
Les experiències presentades es van articular entorn de dos eixos: la participació ciutadana i la transparència en la gestió pública. Tres projectes van abordar el primer; quatre, el segon. Una divisió que, en la pràctica, resulta quasi artificial: sense informació accessible, la participació real és poc més que una formalitat.
En el capítol de la participació, Buñol va presentar el seu Consell Local d'Infància i Adolescència, una aposta per escoltar els més joves en la presa de decisions municipals. La Pobla del Duc va portar el projecte IDEA, orientat a promoure la implicació activa de la població en els assumptes del poble. I Teresa de Cofrentes va exposar la seua estratègia participativa per a la igualtat, integrant la perspectiva de gènere en la planificació local.
En l'àmbit de la transparència, les propostes van ser igualment variades. Enguera va presentar la implantació d'un portal de transparència intel·ligent, una ferramenta que busca no sols publicar dades, sinó fer-les comprensibles. Quartell va apostar per l'actualització sistemàtica dels seus continguts de transparència municipal. Emperador va exposar la seua estratègia de comunicació institucional. I Sumacàrcer va centrar la seua intervenció en la rendició de comptes, la difusió d'informació municipal i l'ètica pública, tres conceptes que sonen abstractes però que, en la pràctica, determinen si un veí pot saber que es gasta els diners dels seus impostos.
Una col·laboració que va més enllà de València
Els projectes presentats no van nàixer del no-res ni de la bona voluntat aïllada de cada consistori. Formen part de la convocatòria de subvencions per al foment de la participació ciutadana, la transparència i el bon govern en l'àmbit local, impulsada conjuntament per la Diputació de València i la Generalitat Valenciana. Des de les institucions provincials s'insistix que l'objectiu és "prioritzar l'atenció i assistència a aquells municipis que per les seues característiques poblacionals tenen menys recursos econòmics i uns mitjans tècnics més limitats". Una lògica de compensació territorial que explica per què els protagonistes d'estes jornades no són València o Gandia, sinó pobles de grandària modesta amb ganes de fer les coses bé.
Esta fórmula de col·laboració entre diputacions i comunitats autònomes per a finançar projectes de transparència local no és exclusiva de València. La Diputació de Castelló, per exemple, ha desenvolupat iniciatives similars, amb subvencions que sumen centenars de milers d'euros destinats a impulsar la transparència, el bon govern i la participació ciutadana en els municipis més xicotets de la seua província. La tendència apunta que el govern obert ha deixat de ser una aspiració de grans ciutats per a convertir-se en una exigència creixent també en l'Espanya buidada i en els pobles mitjans.
Les IV Jornades de Bones Pràctiques suposen, en definitiva, una mica més que un acte institucional amb fotografia de grup. Són la prova que, quan els xicotets municipis tenen suport i se'ls dona veu, tenen molt a contar. I que la democràcia, en les seues versions més quotidianes i pròximes, es construïx també des dels consells infantils de Bunyol o els portals de dades d'Enguera.