Un solar infrautilitzat, amb naus abandonades i problemes d'ocupació il·legal, porta anys sent una espina en el costat del barri valencià de Benicalap. Però eixe paisatge de descuit està a punt de canviar. L'Ajuntament de València ha firmat el conveni del Programa d'Actuació Integrada (PAI) de Gil Sumbiela, el pas que obri definitivament la porta a l'urbanització de 5.967 m² en l'encreuament dels carrers del Periodista Gil Sumbiela i del General Llorens, amb 102 noves vivendes i més de 2.000 m² de zones verdes per a ús públic.
La firma del conveni formalitza els compromisos entre l'Ajuntament i l'agent urbanitzador —l'empresa Landcompany 2020, SL— i dona pas a la tramitació del projecte de reparcel·lació, el tràmit tècnic previ a l'inici de les obres d'urbanització. Eixes obres compten amb un pressupost de més de 812.000 euros (sense IVA) i un termini d'execució de quatre mesos. No és una xifra espectacular per a una gran infraestructura, però sí suficient per a transformar de soca-rel un racó oblidat de la ciutat.
Una plaça que abans no era per a tots
U dels canvis més significatius del projecte final respecte a la proposta inicial té a vore amb qui podrà disfrutar de l'espai verd resultant. El Pla de Reforma Interior definitiu inclou millores per a redistribuir l'edificabilitat i reorientar l'espai lliure: la proposta original plantejava una plaça interior d'ús exclusiu per als residents de la nova edificació, però el nou disseny la convertix en un jardí exterior d'accés públic, obert directament des dels carrers Gil Sumbiela i General Llorens. Un matís que, en la pràctica, marca tota la diferència entre un pati privat i un espai comunitari real.
"Esta decisió millora substancialment la vertebració del barri i garantix que tots els veïns puguen disfrutar de la nova zona verda, no sols els residents de les noves vivendes" - Juan Giner, regidor d'Urbanisme i Vivenda de l'Ajuntament de València
L'actuació permetrà obtindre un total de 2.069 m² de sòl dotacional d'ús públic, en els quals s'inclouen 1.372 m² de zona verda computable i 697 m² de viari de prioritat per als vianants. La gran plaça-zona verda resultant comptarà amb zona de jocs infantils, sistemes urbans de drenatge sostenible per a la gestió eficient de les aigües pluvials i espècies arbòries de baix consum hídric. El projecte inclou també enllumenat públic amb lluminàries LED d'alta eficiència i telegestió, pensat per a millorar la seguretat i la qualitat de l'espai públic nocturn.
Més de la mitat de les vivendes, protegides
En un context de crisi d'accés a la vivenda que colpeja especialment les grans ciutats espanyoles, el percentatge de vivenda protegida que incorpora este desenrotllament resulta cridaner. El PAI de Gil Sumbiela preveu una edificabilitat de 10.239 m² de sostre, que permetrà construir un total de 102 vivendes, de les que 55 seran de protecció pública, la qual cosa representa el 54% del total. És a dir, més de la mitat del que es construïsca tindrà preu regulat.
"El problema de la vivenda se soluciona amb més vivenda", va subratllar el regidor Juan Giner al valorar la firma del conveni, emmarcant l'actuació dins de la política municipal d'activar sòls pendents d'urbanitzar. No és la primera vegada que el consistori recorre a este tipus de programes integrats per a recuperar buits urbans: el solar ha romàs buit i en desús durant dècades, després de la desaparició de les antigues indústries que l'ocupaven.
Mobilitat i connexió urbana, també en el disseny
El projecte no es limita a alçar edificis i plantar arbres. Millora la connexió entre el carrer del Periodista Gil Sumbiela i el carrer del General Llorens, facilitant la mobilitat per als vianants en el barri. Inclou també la reubicació del Centre de Transformació i l'ajust de la intersecció viària i el carril bici segons les determinacions del Servici de Mobilitat, garantint una adequada integració amb la xarxa d'infraestructures existent.
El disseny busca, a més, millorar l'imatge urbana de la zona: el desenrotllament urbanístic aconseguix una unitat funcional que millora les façanes i elimina, en la mesura que siga possible, elements pertorbadors com les mitgeres vistes. Eixes parets cegues que delaten el pas del temps i l'abandó són, potser, el símbol més visible del que este projecte pretén deixar arrere.
Benicalap porta anys esperant que este encreuament deixe de ser un problema i comence a ser un actiu. Amb la firma del conveni, el rellotge administratiu ha començat a córrer: el projecte de reparcel·lació haurà de tramitar-se abans que arranquen les màquines, però l'horitzó de quatre mesos d'obres situa la transformació d'este solar molt més prop de la realitat quotidiana dels seus veïns.