Un semàfor que només s'encén quan arriba l'autobús: la solució de València per a un punt cec entre vianants i ciclistes en Blasco Ibáñez

València instal·la senyalització intel·ligent i un nou pas de vianants en la parada d'EMT de Blasco Ibáñez per a evitar conflictes amb el carril bici.

Guardar

Carril bici carrer Blasco Ibáñez
Carril bici carrer Blasco Ibáñez
Afegeix ValènciaExtra.com com a font preferida de Google de forma gratuïta. Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
Activar ara

Baixar de l'autobús hauria de ser el moment més segur del trajecte. Però en la parada 155 de l'EMT, situada en l'avinguda de Blasco Ibáñez a l'altura del número 33, este instant quotidià amaga un risc que fins ara passava desapercebut: només creuar la porta, el passatger es troba de front amb el carril bici, que discorre per darrere de la marquesina. Un vianant despistat i un ciclista a velocitat de creuer tenen poques dècimes de segon per a reaccionar. L'Ajuntament de València ha decidit que ja és suficient.

Un senyal que només existix quan és necessari

La intervenció del Servici de Mobilitat del consistori valencià no és una solució genèrica de pintura i senyals estàtics. L'element més cridaner és un detector de presència d'autobús que activa la senyalització únicament quan un vehicle de l'EMT està ocupant la parada. En eixe moment, un panell de 900 per 900 mil·límetres cobra vida i mostra tres missatges alhora: el senyal de pas de vianants, un de STOP amb el text "Si bus en parada" i un avís específic per als qui circulen en bici indicant que esta senyalització els interpel·la directament a ells.

Quan no hi ha autobús, el senyal simplement no existix. És una lògica aparentment senzilla que, no obstant això, no es veia abans en este punt de la ciutat. La tecnologia no invadix l'espai visual del carril bici amb advertències constants que acaben ignorant-se; només interromp quan hi ha un motiu real per a fer-ho.

Un pas de vianants que es mou de lloc

L'actuació inclou també la reubicació i ampliació del pas de vianants sobre el carril bici. El pas existent, pegat a la part posterior de la marquesina, es traslladarà a un punt situat entre l'escocell i el fanal. L'objectiu és clar: separar el flux de vianants de l'estructura de la marquesina perquè els ciclistes puguen veure les persones amb més antelació, en lloc de trobar-se-les de colp en doblar l'angle mort que crea la mateixa parada.

A més, s'habilitarà un nou pas de deu metres de longitud per a cobrir la baixada per la porta posterior dels autobusos articulats, eixos vehicles de gran format que, per la seua grandària, generen una zona de desembarcament més extensa. També s'instal·laran baranes adossades a la marquesina per a evitar que els passatgers creuen el carril bici per punts no senyalitzats, un dels comportaments més habituals i més difícils de corregir sense una barrera física.

Marques en el sòl que el reglament encara no coneix

Potser el detall més revelador de tota la intervenció siga la solució triada per a reduir la velocitat de bicicletes i patinets elèctrics. A cinquanta centímetres dels passos de vianants, es pintaran tres marques transversals blanques de quinze centímetres d'ample, separades entre si un metre i amb una longitud decreixent: 75, 50 i 25 centímetres. L'efecte visual imita la sensació d'acceleració del sòl, convidant l'ull a interpretar que s'acosta a alguna cosa.

El problema és que estes marques no figuren en el catàleg oficial del Reglament General de Circulació, pensat històricament per a vehicles motoritzats. El Servici de Mobilitat descartà altres senyals sí homologats —línies de vora trencades, dents de dragó, taulers de reducció de velocitat— perquè les seues dimensions resulten desproporcionades per a l'amplària d'un carril bici. La solució adoptada obliga a senyalitzar el tram, en ambdós sentits, com a zona d'assaig. En certa forma, València està escrivint normativa amb pintura en l'asfalt.

Fons europeus i un rol de lideratge

Esta actuació concreta no sorgix d'una partida municipal ordinària, sinó del projecte europeu UPPER (Unleashing the Potential of Public Transport in Europe), una iniciativa finançada a través del programa Horizon Europe el propòsit de la qual és convertir el transport públic en l'eix de la mobilitat urbana sostenible. El projecte, coordinat per la Unió Internacional de Transport Públic (UITP), es desenvolupa entre 2023 i 2027 i implica l'execució de més de 80 mesures pràctiques en deu ciutats europees: València, Roma, Île de France, Oslo, Mannheim, Lisboa, Leuven, Budapest, Tessalònica i la regió de Hannover.

El projecte implementa en eixes deu ciutats més de 80 mesures orientades a aconseguir un sistema de transport públic atractiu, eficient, fiable, segur, inclusiu i assequible, amb l'objectiu d'incrementar el seu ús en més d'un 30% i la satisfacció dels usuaris en més d'un 25%. UPPER compta amb un pressupost total de 23,5 milions d'euros.

La Junta de Govern Local ha acordat acceptar la subvenció de 218.343,75 euros concedida per la Comissió Europea, a través de l'Agència Executiva per al Clima, les Infraestructures i el Medi Ambient (CINEA), per al desenrotllament de les accions que l'Ajuntament de València té assignades en el projecte. El Consistori s'adherí a UPPER en desembre de 2022 amb el rol de soci, i en el projecte participa també l'Empresa Municipal de Transports (EMT).

En València, el projecte preveu la remodelació de l'avinguda de Blasco Ibáñez per a millorar les connexions en transport públic i altres modes sostenibles amb els Poblats Marítims, amb la vista posada a impulsar l'objectiu de ser una ciutat climàticament neutra en 2030. La millora de la parada 155 és, en eixe sentit, una peça xicoteta però concreta d'un puzle molt més ambiciós: demostrar que les ciutats poden redissenyar el seu espai públic perquè l'autobús, la bici i el vianant convisquen sense que cap haja d'endevinar el que farà l'altre.