Repartides per camins, avingudes i pedanies, algunes quasi invisibles per a qui passa de llarg, les creus de terme de València porten segles en peu. Unes són gòtiques, altres renaixentistes; totes tenen en comú haver servit durant generacions com a senyals d'identitat i límit territorial de la ciutat. Ara, per primera vegada, algú intentarà trobar-les totes, documentar-les una a una i posar-les en el mapa —literalment. La Junta de Govern Local de l'Ajuntament de València ha adjudicat la Beca d'Arqueologia José Llorca 2026-2027 a l'investigador Carles Verdeguer Molins, que disposarà de huit mesos i 8.000 euros per a dur a terme este treball.
Un patrimoni que ha sobreviscut al temps, però no sempre a l'oblit
Quantes creus de terme queden a València? La resposta, sorprenentment, no resulta tan senzilla com pareix. Actualment, València conserva 18 creus de terme, algunes d'elles vinculades a antics nuclis de població que amb el pas dels segles anaren incorporant-se al terme municipal, com Russafa, Campanar o Patraix. Estes creus es col·locaven antigament, sobretot entre els segles XIII i XV, en les entrades de les ciutats i els pobles com a mostra de pietat cristiana. En la Corona d'Aragó solien denominar-se peirons i se situaven en els camins per a marcar els límits de la ciutat. Amb el creixement urbà, moltes quedaren absorbides pel teixit de la ciutat; altres, simplement, sobrevisqueren com a testimonis muts d'una altra València.
Entre les més destacades figura la Creu Coberta, una obra gòtica construïda en 1376 que representa un dels exemples més longeus del conjunt. L'Ajuntament de València posseïx la titularitat de totes les creus ubicades dins del seu terme municipal, així com el d'algunes que estan fora d'ell. No obstant això, tindre la titularitat no equival a tindre un inventari actualitzat, sistemàtic i geolocalitzat. Precisament això és el que ve a resoldre la beca adjudicada a Verdeguer Molins.
El perfil del becari: formació tècnica al servici del patrimoni
El jurat del premi municipal valorà que Carles Verdeguer Molins reunix la formació i l'experiència necessàries per a un projecte d'esta naturalesa: maneig de ferramentes de Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG), bases de dades, fotogrametria i programes de tractament fotogràfic, a més de coneixements especialitzats en documentació, localització i anàlisi de creus de terme. No és un perfil habitual, i això marca la diferència en una investigació que combina el treball de camp arqueològic amb la precisió tecnològica de la dada geoespacial.
El projecte contempla inventariar, catalogar i identificar individualment cada creu de terme, incorporant després la seua ubicació exacta al Sistema d'Informació Geogràfica municipal. La investigació estarà coordinada a través del Servei d'Investigació Arqueològica Municipal (SIAM) i permetrà elaborar un document actualitzat de caràcter històric i arqueològic sobre estos elements patrimonials. El resultat serà, en definitiva, una ferramenta de consulta pública que permetrà a tècnics, investigadors i ciutadans accedir a informació precisa sobre un patrimoni que fins ara no tenia un registre integral.
Huit mesos per a construir la memòria de pedra de la ciutat
La beca tindrà una duració de huit mesos no prorrogables i es finançarà amb càrrec als pressupostos municipals de 2026-2027. La convocatòria manté la mateixa dotació econòmica de 8.000 euros d'anys anteriors. La iniciativa s'inscriu en la tasca del Servei de Patrimoni Històric i Artístic de l'Ajuntament, que en els últims anys ha impulsat també la restauració física d'algunes d'estes peces. La Regidoria de Patrimoni Històric ha restaurat recentment la Creu de Terme del Camí Vell de Picassent, que delimitava els límits entre el terme municipal de València i el de Paiporta.
"Estes creus són elements patrimonials històrics que antigament marcaven els límits de la ciutat i servien com a símbols de protecció i referència territorial" - Juan Carlos Caballero, portaveu municipal de l'Ajuntament de València
El portaveu municipal explicà que el treball permetrà disposar d'«un document actualitzat de caràcter històric i arqueològic que servirà com a ferramenta de coneixement i preservació del patrimoni local». Les creus de terme formen part del patrimoni històric valencià i moltes d'elles conserven característiques artístiques pròpies del gòtic i del Renaixement valencià. Que un investigador les busque, les mida, les fotografie i les situe en un mapa digital no és un gest menor: és la forma més efectiva de garantir que no desapareguen de la memòria col·lectiva de la ciutat abans de desaparéixer físicament dels seus carrers.